Resultats de la cerca
Es mostren 7909 resultats
Rafael Casanova i Comes
Monument a Rafael Casanova i Comes, a Barcelona, obra de Rossend Nobas
© Fototeca.cat
Història
Darrer conseller en cap de la ciutat de Barcelona (1713-14).
Fill de Rafael Casanova i Solà, propietari rural, natural de Moià, i de Maria Comes i Sors, nascuda a Granollers El pare ocupà diferents càrrecs a la seva vila nadiua cap del sometent, conseller, sotsveguer i, finalment, batlle Rafael Casanova cursà estudis de filosofia i dret civil i canònic a la Universitat de Barcelona, on obtingué la titulació de doctor Essent resident a la Ciutat Comtal, es casà, el dia 22 de juliol de 1696, amb Maria Bosch i Barba, filla d’una casa benestant de Sant Boi de Llobregat i vídua de Josep Campllonch i Puig, doctor en medicina El matrimoni tingué quatre fills…
MACBA
L’art de la segona meitat del segle XX a Catalunya es defineix amb una evolució pròpia, interna, autònoma i fins i tot nacional quan cal, però que no deixa mai en cap moment de situar-se en l’àmbit internacional de cada període L’art català de qualsevol estil no es pot entendre sense aquesta contextualització hispànica, europea i universal Això ho ha d’explicar bé el MNAC fins on li pertoca i ho ha de continuar el MACBA Perquè el MACBA és un museu històric i no una sala d’art no és el que els alemanys en diuen Kunsthalle El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, el Centre d’Art Santa…
Les estructures demogràfiques
Fa poc més de dos segles alguns països europeus van experimentar l’inici de la transició demogràfica, procés que havia de provocar necessàriament el canvi de les estructures tradicionals de població El règim demogràfic anterior, amb mortalitats infantils habitualment superiors al 200 per mil i una esperança de vida que mai depassava els 35 anys, es caracteritzava per una piràmide molt ampla en la base, amb un pes molt escàs de les edats avançades La revolució productiva i social, i l’extensió de la riquesa resultant, van anar acompanyats d’una més gran eficiència en la reproducció humana…
Els Escuder, a Barcelona
Per als barcelonins i per als catalans de mitjan segle XIX, la fàbrica dels Escuder és un dels exemples reeixits de la indústria catalana Era aleshores la fàbrica més important del que s’anomenaven sederies, entenent per aquest nom el conjunt de filatura i tissatge d’aquesta fibra Joan Escuder i Anglada va néixer a Barcelona el 1798 Era fill d’Antoni Escuder i Matas, un mestre velluter que pertanyia a la classe de seders modestos, per no dir pobres Va treballar d’aprenent al taller de Jaume Fàbregas, un mestre veler també modest Es casà amb la filla d’aquest, Eulàlia Fàbregas La seva…
Crèdit Mobiliari Barcelonès (1856-1867)
El Crèdit Mobiliari —escrivien "Moviliari"— Barcelonès va ser autoritzat per Decret de 27 de juny de 1856 S’acollia a la Llei de Societats de Crèdit del 28 de gener d’aquell any i el seu objectiu social eren les operacions previstes en l’esmentat text, però fent una especial atenció a les obres públiques, com ara “ crear ferrocarriles, canales, puertos, dársenas, fábricas, minas, alumbrado y otras empresas de utilidad pública “ El capital es fixava en 60 milions de rals, representat per 30 000 accions de 2 000 rals cadascuna Es va fer una primera emissió de 10 000 accions, de les quals…
halterofília
Sergi Martínez durant el Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona del 2006
© Federació Catalana d’Halterofília
Halterofília
Esport que consisteix a aixecar un halter fins més amunt del cap.
Es practica sobre una tarima de 4 m 2 i amb un halter composts per una barra de 2,20 m de llargada i 20 kg de pes per als homes i de 2,10 m i 15 kg per a les dones, als quals es fixen uns discs pels extrems en funció del pes que es vol aconseguir Els discs, de metall o cautxú, segueixen un codi de colors segons el seu pes 25 i 2,5 kg, vermell 20 i 2 kg, blau 15 i 1,5 kg, groc 10 i 1 kg, verd, i 5 i 0,5 kg, blanc En les competicions, els participants es classifiquen per categories segons el seu pes la masculina consta de vuit categories, fins a 56, 62, 69, 77, 85, 94, 105, i més de 105 kg, i…
les Borges Blanques
Els porxos de la Plaça Major de les Borges Blanques, al nucli antic de la ciutat
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de les Garrigues.
Situació i presentació El terme municipal de les Borges Blanques, de 61,59 km 2 d’extensió, és centrat per la ciutat que constitueix el cap comarcal de les Garrigues Limita amb els termes de Cervià de les Garrigues SW, l’Albi SE, Vinaixa SE, la Floresta E, Arbeca NE, Puiggròs N i Juneda N i W Comprèn, a més de la ciutat de les Borges Blanques, l’únic nucli de població agrupada, el santuari de Sant Salvador i l’enclavament del Masroig, de poblament disseminat Alguns arabistes han identificat el nom de les Borges com un equivalent àrab de “torres”, i la presència a la zona d’abundants pedreres…
Bibliografia general referent al romànic de l’Alt Urgell
Art romànic
Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els diplomes carolingis a Catalunya Catalunya Carolíngia , vol II, primera part, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona-Ginebra 1926–50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ La batalla del adopcionismo en la desintegración de la Iglesia visigoda , Discurs llegit en l’acte de recuperació pública de Ramon d’Abadal de la RABLB el 18 de desembre de 1949, Barcelona 1949 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els diplomes carolingis a Catalunya Catalunya Carolíngia , vol II, segona part, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona-Ginebra 1952 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers…
L’exili i l’oblit
El 5 de febrer de 1939, un nombrós grup d’alts càrrecs de la Segona República Espanyola, encapçalat pel president, Manuel Azaña y Díaz, creuava la línia divisòria entre Catalunya i França, seguint la ruta entre la Vajol i les Illes Si la sortida dels caps polítics de la República no va ser tan patètica com la de les prop de 460 000 persones que van envair la Catalunya del Nord pel coll d’Ares, el coll de Lilla, el Pertús o Portbou els principals accessos utilitzats per a passar la frontera, en termes polítics tant el govern de la República com el govern català havien deixat d’existir, només…
La forja
Art gòtic
L’abast i els límits de la tradició historiogràfica Canelobre arborescent o de lliri, d’autor anònim Aquest exemplar forma part d’una parella de canelobres de ferro forjat que procedeix de l’antiga abadia benedictina de Santa Maria de Serrateix Es pot datar al segle XV Pertany al grup de canelobres arborescents d’ornamentació més rica, ja que combina la decoració de flors amb la de fulles Al cimal, diversos branquillons arquejats amb sengles flors formen una copa d’arbre De la part inferior de la tija surten tres barretes també coronades per flors, amb un tractament plàstic de tendència…