Resultats de la cerca

Vida La seva formació s’inicià a València, al collegi de nobles regit pels jesuïtes, i posteriorment estudià matemàtiques, filosofia i música a la Universitat de Salamanca Ingressà en la Companyia el 1745 professà el 1763 La seva tasca docent començà en el camp de la retòrica, les matemàtiques i la geometria El 1763 fou nomenat professor de matemàtiques i director tècnic de l’Escola d’Artilleria de Segòvia  A la primavera del 1767, arran de l’ordre d’expulsió dels jesuïtes de la Península, es traslladà a Roma, i se secularitzà aquell mateix any Durant el seu sojorn romà gaudí d’una pensió de…

Aquest gènere aparegué en el món hellenístic i romà decorant els fons de pintures Les tendències orientals i el cristianisme el reduïren a símbols i a abstraccions decoratives, i no tornà a sobresortir com a tal en l’art d’occident fins al naturalisme i el realisme del segle XIV La miniatura, en àmbits del gòtic cortesà, li donà una nova puixança, preludi de les minucioses visions dels Van Eyck Així, assolí progressivament un alt grau de perfecció, de primer a Florència i després, al segle XV, a tot Itàlia, arran de la nova concepció humanística de l’espai que la perspectiva artificialis…

Desenvolupament enciclopèdic Es fundà com a ens amb personalitat jurídica pròpia en forma d’un consorci entre la Generalitat Valenciana i la Diputació de València, i al qual, en principi, podrien incorporar-se les diputacions d’Alacant i de Castelló El marc d’actuació era tot el territori valencià, per bé que les diputacions de Castelló i d’Alacant no s’hi integraren Incorporava l’antiga Institució Alfons el Magnànim IAM, creada per la Diputació de València el 1947 tenint en compte la iniciativa del CSIC de potenciar els centres d’estudis locals i renovada a partir del 1980 ja en l’etapa…

Orígens i ideari Té l’origen en diverses plataformes d’intellectuals d’esquerra contraris a la política de normalització lingüística de la Generalitat de Catalunya, entre les quals destacà el Foro Babel, creat el 1996 amb motiu de les discussions sobre la nova llei de política lingüística aprovada el 1997 La constitució de Ciutadans - Partit de la Ciutadania com a partit polític s’accelerà amb l’accés de partits d’esquerra al govern de la Generalitat de Catalunya l’any 2003 i, especialment, del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual retreien no haver modificat la política lingüística…

Orígens i formació Una vista del nucli antic de la ciutat de Vic, centrat per la catedral, al costat de la qual emergeix el campanar, bonic exemplar del romànic llombard Pagans-TAVISA L’antiga ciutat romana d’Ausa, que havia de donar nom al comtat i a la diòcesi d’Osona, era situada damunt el turonet on encara es conserva actualment el temple romà de Vic Amb el desgavell de l’ocupació sarraïna, que sembla que ací fou violenta, i el despoblament que seguí a la revolta d’Aissó posterior a l’alliberament carolingi, l’antiga ciutat sembla que restà força destruïda Això no obstant, alguna…

Cap al final del segle XI el creixement de l’activitat comercial feia necessari sovint el recurs al crèdit Els primers documents de crèdit comercial que es coneixen permeten veure com aquesta fou una activitat amb un ràpid desenvolupament En un primer moment el crèdit comercial no es diferenciava del crèdit al consum L’any 1095 el jueu Bonisah, amb la seva esposa Regina i la sogra Bonafilla devien a Ramon Guillem i a Ramon Desplegat quatre quintars d’alum Com que no podien satisfer el seu deute van empenyorar als creditors tres peces de terra que tenien al Pla de Barcelona, al lloc dit…

Situació i presentació El municipi es troba a l’extrem sud-occidental de la comarca, arraconat entre els primers contraforts del massís de Garraf i la part de ponent del delta del Llobregat A ponent confronta amb el terme de Sitges de la comarca de Garraf, des del turó de la Covafumada 131 m fins a la Pleta del Cérvol la Romeguera, per sobre dels 300 m, divisòria ja amb el terme de Gavà que envolta el de Castelldefels per tramuntana turó del Fanxó, 282 m turó del Gall, 198 m, i turó d’en Vinader, 186 m i llevant, seguint ací només en un curt tram la riera dels Canyars Altres altituds…

Descripció Són continuadors dels premis que la Generalitat patrocinà entre els anys 1932 i 1938, i són la distinció oficial més important en l’àmbit de la cultura a Catalunya Des del 2009 el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts CoNCA és l’ens que concedeix els Premis Nacionals El jurat és format per una vintena de personalitats dels diversos camps de la cultura El nombre d’àmbits als quals correspon cadascún dels premis ha anat variant al llarg dels anys L’abril del 2013 el govern de la Generalitat de Catalunya aprovà un decret pel qual es modificaven els Premis Nacionals de Cultura…

Bibliografia general Ainaud de Lasarte, J «Arte el Renacimiento, el Barroco y el Neoclásico», dins Catalunya Tierras de España, II , Barcelona, Madrid, 1978 Alcolea Gil, S «La Renaixença i els seus reflexos en l’art català», dins La Renaixença , Barcelona, 1986 Alcolea, S Garriga i Riera, J Coll i Mirabent, I Pintures de la Universitat de Barcelona Catàleg, Barcelona, 1980 Argan, G C El arte moderno , València, 1975 Arias de Cossio, A M «Del Neoclasicismo al Modernismo Pintura», dins Historia del Arte Hispánico , vol5, Madrid, 1979 Benezit, E Dictionnaire des peintres, sculpteurs,…

Llista de les Creus de Sant Jordi 1982-1990 / 1991-2000 / 2001-2010 / 2011-2020  / 2021- 1991 Persones Carme Aymerich i Barbany Manuel Balasch i Recort Joan Bastardas i Parera Pilar Bayés i de Luna Oriol Bohigas i Guardiola Josep Buch i Parera Frederic de Correa i Ruiz Josep Eritja i Novell Joan Ferrándiz i Castells Josep Maria Garrut i Roma Josep Maria Gasol i Almendros Josep Maria Ginès i Pous Cassià Maria Just i Riba Antoni Malaret i Amigó Concepció Martínez i Tudó Joan Francesc Mira i Casterà Emili Miró i Fons Joan Oliu i Pich Joan Oró i Florensa Domènec Pallerola i Munné Joan Perucho i…