Resultats de la cerca
Es mostren 109 resultats
Transports 2009
Transports
Aeronàutica Les noves infraestructures aeroportuàries El 17 de juny es va inaugurar la T-1 de l’aeroport de Barcelona © AENA El 17 de juny l'aeroport de Barcelona va posar en funcionament la nova terminal T-1, que permet ampliar la capacitat de l'aeroport fins a 50 milions de passatgers l'any La nova terminal, de 600000 m 2 , és entre les dues pistes paralleles, fet que redueix el temps de les operacions a terra dels avions de línia Igualment, les noves tecnologies emprades en les 43 passarelles d'embarcament fingers milloren considerablement la capacitat per a gestionar passatgers,…
Llenguatge comú i llenguatge científic
Característiques del llenguatge científic El llenguatge exerceix una funció absolutament indispensable en la ciència, en totes les ciències Només cal pensar que tots o gairebé tots els estadis d’una operació científica qualsevol afecten el llenguatge Llevat potser de l’observació pura i simple, totes les altres fases característiques de l’activitat científica, des de l’anotació de les mateixes observacions fins a l’explicació dels fenòmens, passant pel càlcul i la previsió, necessiten un llenguatge per a arribar a bon port L’activitat científica, que inclou des de la investigació pura fins a…
El tombant dels fets de Maig
Les autoritats republicanes i de la Generalitat de Catalunya representaven la legalitat democràtica Això, que internacionalment no era discutit per cap democràcia europea, era negat com a valor polític legítim des del principi de la Revolució iniciada a partir del fracàs militar del 19 de juliol Comitè Central de Milícies Antifeixistes, Barcelona, agost del 1936 AF/AHC La Generalitat era un poder autònom sorgit per l’audàcia i el triomf electoral d’uns republicans nacionalistes catalans amb profunda sensibilitat social, però el que hi havia al carrer i s’havia imposat arreu de Catalunya era…
El marc històric del romànic del Bages (segles VIII al XIII)
Art romànic
Antecedents Per conèixer el període anterior a la invasió sarraïna i la consegüent ocupació del territori pels nouvinguts cal acudir, tant per al període prehistòric com per a l’històric, a les informacions que proporciona l’arqueologia, ja que el Bages apareix molt escadusserament en els textos històrics Però amb tot, hi ha algunes dades relatives al temps anterior a l’alta edat mitjana Encara que l’home ja habitava el Bages des del Paleolític Mitjà, a mesura que ens apropem a l’època romana les restes arqueològiques són més abundoses arriben al seu punt culminant en l’etapa ibèrica Sobre…
El Mestre de Baltimore
Art gòtic
El 1941 Millard Meiss va fer una primera aproximació raonada al tríptic de la Mare de Déu, del Walters Art Museum de Baltimore EUA, en què demostrava el seu origen català Sorgia així la figura d’un “Mestre Català de Baltimore”, que havia desenvolupat una pintura de fortes afinitats amb creacions italianes i que era una alternativa al Mestre de Sant Marc, el qual aplegava aleshores la majoria de les obres considerades actualment del taller de Ferrer i Arnau Bassa vegeu els capítols sobre aquests dos pintors en aquest mateix volum Meiss, 1941 La construcció d’una personalitat La relació del…
Les poblacions humanes dels boscos monsònics
Els humans del sud-est d’Àsia La presència d’humans al sud-est asiàtic és ben antiga, com ja va demostrar el metge holandès Eugène Dubois a les acaballes del segle XIX, quan hi anà a la recerca de la baula perduda entre els humans moderns i els simis, i trobà unes restes d’una antiguitat de gairebé un milió d’anys, que atribuí al gènere Pithecanthropus aquestes restes posteriorment s’han assignat a l’espècie Homo erectus Però, a la zona, també hi ha restes inequívoques d’humans moderns Homo sapiens amb utensilis força perfeccionats Durant millennis, els habitants de l’Àsia sud-oriental s’…
La pintura entre la fi del gòtic lineal i el triomf de l’italianisme
A mesura que s’anava acostant el 1300, les formes de la pintura lineal van anar variant els perfils, com ho havien fet en els centres més innovadors del nord, en un procés que porta del Saltiri de sant Lluís al mestre Honoré i els seus contemporanis anglesos i, més tard, a Jean Pucelle Però fou Itàlia on, des de la darreria del segle XIII, germinà una revisió més radical de la pintura Es posaren els fonaments d’un canvi que en poc temps revolucionà tot l’art europeu En un primer moment les novetats toscanes i umbres…
L’art romànic a la Segarra
Art romànic
L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i les edificacions militars de la Segarra anteriors al 1300 J Salvadó La Segarra als segles X i XI fou terra de frontera La major part d’aquesta comarca, l’any 950, era a l’extrem del territori controlat pels musulmans L’any 1050 era, en canvi, la marca extrema dels comtats cristians D’aquests dos moments, el segon és el més ben documentat Això no obstant, cal intentar de reconstruir l’organització del territori i dels principals elements que el formaven, com poden ésser els establiments de població o les fortificacions, tant…
Els modes de coneixement
Del codi de la llavor al llenguatge humà Qui sap distingir les llavors, també sap quina planta n’obtindrà Una llavor de carbassa, per exemple, permetrà aconseguir una carbassera si és plantada i conreada adequadament La llavor conté un programa de desenvolupament precís, invisible, però que es pot desxifrar amb una anàlisi bioquímica Preveu no solament les etapes de creixement, les formes intermèdies i la forma final i les modalitats de nutrició i de defensa, sinó també les estratègies d’acció i reacció davant les condicions ambientals Podríem dir que totes les espècies vegetals posseeixen…
Miquel de Santjoan, ardiaca de Girona, i Alfons de Tous, rector del Pi (1389-1413)
L’11 de juny de 1389, la Cort de Catalunya, reunida en Corts Generals a Montsó, escollí els següents diputats i diputats consellers diputat eclesiàstic Miquel de Santjoan Segles XIV – XV, ardiaca de Girona diputat militar Jaume Marc, cavaller diputat reial Bernat Gralla, ciutadà de Lleida diputats consellers eclesiàstics vicari de l’arquebisbe de Tarragona i Pere Serra, canonge i ardiaca del Penedès de la seu de Barcelona diputats consellers militars Berenguer de Cruïlles, noble, i Bartomeu de Vilafranca, donzell diputats consellers reials Pere Pallarès, de Barcelona, i Pere Vola, de Perpinyà…