Resultats de la cerca
Es mostren 191 resultats
L’artèmia americana
El gènere cosmopolita Artemia ha estat representat a la conca mediterrània només per poblacions de l’espècie A salina i poblacions de soques partenogenètiques diploides i tetraploides, fins que va arribar l’artèmia americana A franciscana , que ha esdevingut invasora i amenaça d’eliminar per competència les espècies i les soques autòctones Detall de l’ovisac de femelles d’ Artemia salina a l’esquerra i A franciscana a la dreta En la primera s’aprecia la cintura que separa l’ovisac, més aviat triangular, del tòrax, i en la segona, la forma de l’ovisac més arrodonida i amb dos vèrtexs acabats…
Alcohol de cereal
Aquella bromera turbulenta resultava impredicible El cup, com la tassa immensa d’un “capuccino” acabat de preparar, sobreeixia d’escuma tèbia i palpitant Resultava inexplicable la bullida tumultuosa, l’escalfor progressiva, aquella crema desbordada Passava tot sol Ells, simplement, havien transferit una mica de bromera d’anteriors fermentacions al seu brou dolcenc acabat de macerar Celadors de rituals empírics que guardaven gelosament, governaven un procés que no podien pas entendre Mig artistes i mig mags, feien de l’herència i la intuïció veritable coneixement habilidós Eren els mestres…
celta

L’expansió celta
© fototeca.cat
Història
Individu d’un poble o d’un grup de pobles originaris del centre d’Europa, que durant l’edat de ferro s’estengueren per un territori molt vast, de l’Atlàntic a l’Àsia Menor.
El nom de ‘celta’ es dóna a les fonts clàssiques gregues d’ençà del segle VI aC, i després a les fonts romanes, totes les quals distingeixen, dins el conjunt, una sèrie nombrosa de pobles i tribus, cadascun amb un nom propi, com els gals, els belgues, els gàlates, etc Segons les investigacions lingüístiques del segle XIX, sobretot, els celtes parlaven una de les llengües indoeuropees, i hom ha determinat, per l’estudi dels topònims, les zones que ocuparen Al mateix temps ha estat identificada pels arqueòlegs la cultura material, que correspon a les dues èpoques en què és dividida l’edat del…
Religiositat popular: de l’ortodòxia a la persecució
Tot i les ambigüitats inherents al concepte, subratllades per alguns autors com ara Michel Lauwers, que des de perspectives interdisciplinàries prefereixen parlar de cultura folklòrica, el terme de religiositat popular ha fet nombrosos adeptes entre els especialistes —M Vovelle i R Manselli entre els pioners—, per als quals designaria tot un sistema coherent de pràctiques i creences religioses, part d’un sistema cultural més ampli, propi —tot i que no exclusivament— dels estrats subalterns de la població, que al llarg de l’edat mitjana coexistí i evolucionà dialècticament amb la cultura…
Les bacidiàcies
Constitueixen una família segregada de les antigues lecideàcies, que comprèn nombrosos líquens amb algues gairebé sempre clorococcals, i també alguns fongs liquenícoles Quan hi ha tallus visible, és crustaci, esquamulós o bullat és a dir, amb arèoles inflades Els apotecis, sèssils o situats entre les arèoles, són de color clar o fosc, i els ascs presenten un tolus I+ blau, amb un cos axial cònic menys amiloide i una cambra ocular petita Les paràfisis són sovint ramificades i amb l’àpex dilatat Les ascòspores, llargament ellíptiques o filamentoses, tenen un o més septes transversals, i la…
Les fisciàcies
Un gènere molt ben representat a la regió mediterrània és Buellia , de líquens crustacis, preferentment silicícoles En la fotografia veiem un detall de B italica , una espècie molt freqüent sobre els granits del Maresme Observeu-ne el tallus fissurat, areolat, delimitat per un hipotallus negre, els apotecis lecideïns i les obertures dels picnidis puntets Jordi Vidal Aquesta família comprèn líquens de tallus crustaci, foliaci o, més rarament, fruticulós, de color grisenc o, amb menys freqüència bru, groguenc, o groc verdós No contenen antraquinones al còrtex Les algues són protococcoides,…
Els clupeïformes: peix blau típic
Els clupeïformes són aquells peixos amb aspecte semblant al de les sardines Tenen el cos revestit d’escates cicloides que es desprenen amb una gran facilitat, si bé dins d’aquest grup també hi ha espècies de cos nu, i presenten una sola aleta dorsal constituïda per radis tous, que sol ocupar una posició central sobre l’eix longitudinal del cos La cintura escapular és suspesa de l’esquelet cranial i disposen d’un opecle ben desenvolupat La bufeta natatòria té conducte pneumàtic i els d’aigües profundes, com ara els estomiàtids, disposen de fotòfors que segueixen una distribució característica…
El resum

Educació
Què és un resum Un resum és un text reduït que reprodueix allò que és més important d’un altre text més extens Un resum és, doncs, una reducció d’un text sense perdre’n el sentit original Habitualment es parla d’una reducció a una quarta part aproximadament dels mots del text original, però això no sempre és possible, perquè depèn de les característiques del text Si el resum és una quarta part d’un altre text, vol dir que per cada cent paraules del text original, el resum n’ha de tenir només vint-i-cinc El text d’origen rep el nom de text de partida i el resum ha de reproduir fidelment el…
La formació dels jaciments arqueològics: la tafonomia
Restes d’un bou sencer conservat al fons d’una sitja, Vinferri, Juneda, 1800-1500 aC UdL Els animals depredadors basen els seus sistemes de cacera en les característiques físiques naturals que han desenvolupat, com ara la rapidesa, la força, urpes i dentició poderoses i eficaces, l’instint i certes conductes apreses Tot i així, molts d’ells s’agrupen sovint en sistemes socials complexos per tal de minimitzar els riscos inherents a una activitat que és atzarosa i perillosa Abans de poder arribar a matar una presa tot sovint per asfíxia, han de poder superar les estratègies defensives que han…
Les coprinàcies: bolets de tinta i afins
Els bolets de tinta s’anomenen així perquè llurs làmines es converteixen en un líquid negre, carregat d’espores, que s’havia emprat com a tinta El més conegut, el bolet de tinta pelut 1 Coprinus comatus , és un excellent comestible quan és jove El dibuix en presenta dues etapes diferents de creixement 1a, 1b en l’exemplar jove 1a , les làmines comencen a madurar per la part baixa 1a’ en secció després 1b el peu s’estira i les làmines es converteixen en tinta El bolet de tinta tòxic o pixacà 2 C atramentarius presenta un barret plisat i amb marge lobulat 2’ secció sagital resulta…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina