Resultats de la cerca
Es mostren 5467 resultats
Cugat
El martiri de sant Cugat en una taula d’Aine Bru (~1505)
© Fototeca.cat
Cristianisme
Màrtir cristià de Barcelona d’origen africà.
Fou decapitat, durant les persecucions de Dioclecià, al Castrum Octavianum, que hom ha identificat amb Sant Cugat del Vallès Cugat és esmentat per Prudenci vers el 400 com el màrtir que ennoblia Barcelona El seu cap sembla que fou traslladat al segle IX a l’abadia de Saint-Denis de París Segons la llegenda, hauria arribat a Barcelona amb Feliu , on vengué les mercaderies que portava i predicà la fe empresonat pel procònsol Galeri, després de sortir miraculosament illès de diverses proves —com la del foc—, hauria estat decapitat i, posteriorment, enterrat per les llegendàries iluronenses…
Guillem de Montgrí
Cristianisme
Eclesiàstic i conqueridor d’Eivissa.
Fill de Pere de Torroella, senyor de Torroella de Montgrí, i germà de Ponç Guillem de Torroella, de Bernat de Santa Eugènia i potser del bisbe de Mallorca Ramon de Torroella Essent canonge sagristà de Girona, el 1228 assistí a l’assemblea preparatòria de la conquesta de Mallorca, en la qual es comprometé a participar amb deu cavallers i diversos peons En recompensa a la seva actuació rebé 79 cavalleries de terra en el repartiment de l’illa El 1233 fou designat per arquebisbe de Tarragona, però no acceptà el càrrec i en fou administrador apostòlic fins el 1238 El 1235, amb l’…
Catarqueà
Geologia
Unitat geocronològica (però no cronoestratigràfica) situada sobre l’Arqueà i que, amb categoria d’era, fa referència a tot l’espai de temps transcorregut des de la formació o individualització de la Terra, com a planeta, fins a la primera roca arqueana, la més antiga fins ara trobada dins el registre de les datacions radiocronomètriques.
Es tracta, doncs, d’una unitat de temps de la qual, per exclusió, no ha romàs cap testimoni El lapse de temps del Catarqueà pot ésser de 800 milions d’anys dels -4,6 Ga als 3,8 Ga, essent 1 Ga= 10 9 anys El Catarqueà representa tots els anomenats temps pregeològics , d’una Terra en formació i en diferenciació geoquímica, a la qual després s’hi genera la primera escorça i les primeres segregacions siàliques que haurien format els protocontinents Aquesta escorça hauria pogut ésser reabsorbida per uns efectes de subducció, potser molt més actius que els d’ara, però de mecanisme…
Pedro Ángel de Tarazona
Història
Periodisme
Erudit i periodista.
Agent de negocis establert a Barcelona, el 1761 publicà una Carta erudita que contiene un breve compendio de las virtudes morales i potser el Caxón de sastre cathalán El 1762 edità el Diario Curioso, Histórico, Erudito y Comercial, Público y Económico , on, influït per BJFeijoo i JFde Masdéu, combaté la superstició i intentà d’analitzar críticament els fenòmens de la natura i de la història inclogué, també, per primera vegada, una secció d’actualitat, amb informació econòmica, sobre el moviment del port, vendes de cases, etc Hom l’ha considerat, per aquest motiu, un precursor…
Amenofis III
Història
Novè faraó de la dinastia XVIII (1417-1379 aC) Fill de Tuthmosis IV i de Mutemweya, és un dels sobirans més importants de l’Egipte faraònic, qualificat per alguns egiptòlegs com ‘el Magnífic’.
Casat amb Tiy, esposa principal, desposà també la princesa mitanniana Gilukhepa i altres dones, entre elles algunes filles seves, com la princesa Sitamon, mare, potser, dels faraons Smenkhkara i Tutankamon La seva política exterior, molt fluixa, estigué basada en les aliances matrimonials desposà la filla i la germana del sobirà cassita de Babilònia, la filla del rei d’Arzawa, etc Per contra, en política interior, Egipte assolí aleshores el cim en el camp econòmic —ho demostren les seves construccions, nombroses i de factura excellent temple de Luxor, de Soleb Alta Núbia,…
Santa Margarida del Mont (Castellgalí)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Castellgalí, a ponent de l’actual població Degué començar com a capella rural, per convertir-se durant un temps en un petit priorat de donades, i tornar a la situació anterior L’església apareix citada el 1225 més tard, en els anys 1282, 1285 i 1294, apareix citada com a Santa Margarida del Mont Aquesta capella acollí un petit priorat de donades que segurament seguiren la regla de Sant Agustí Aquest tipus de comunitat ja funcionava el 1376, però no degué durar gaire més, car el 1402 la possible darrera monja, Agnès de Pedrinyà,…
Sant Pere de Tapioles (Guissona)
Art romànic
L’església de Sant Pere fou erigida prop del nucli de població de Tapioles, a ponent de la vila de Guissona L’indret servà sempre la dependència amb la propera Guissona, tal com s’especifica en la donació comtal a la catedral d’Urgell amb motiu de la seva consagració el 1040 La primera referència a l’església és de l’any 1094, en una afrontado d’una vinya L’any 1097 s’esmenta el camí que va de Tapioles a Sant Pere, església que potser es trobava una mica separada del llogarret La consagració de l’església de Santa Maria de Guissona, efectuada el 15 de setembre de 1098, fa…
Sant Esteve (Calonge)
Art romànic
La capella de Sant Esteve no es pot identificar pas amb la parròquia de Sant Esteve “ subappendicio ” de Sant Martí de Romanyà que s’esmenta en l’acta de reforma de la canònica de Girona de l’any 1019, com algú havia apuntat Aquesta parròquia, en canvi, coincideix amb la de Santa Maria de Bell-lloc d’Aro, que tenia dues advocacions Tanmateix, el culte a sant Esteve permet de continuar mantenint la hipòtesi d’un possible origen medieval per a la capella del terme de Calonge, situada en una vall del massís de Ruàs, prop dels masos Artigues i Rosselló Un camí hi porta des de la carretera de…
Sant Tirs o Sant Santís (Pinell de Solsonès)
Art romànic
Es troba al cantó de tramuntana del terme municipal de Pinell, prop de la ribera Salada, però dalt la carena Hem de dir que el temple actual conserva ben poca cosa del temple original, romànic, potser només la ubicació, puix que l’edifici que veiem avui és el resultat d’un munt de refeccions i reformes que l’han desfigurat totalment D’aquí que no el puguem considerar romànic Pel que fa a la seva història direm que el dia 19 de desembre de 1096, Pere Ramon vengué unes terres a frec de l’església“ Sancti Tirssi ”, situades al terme de “ Castro Pinel ” i al lloc de la“ Coma de…
Sant Miquel de Bell-lloc d’Urgell
Art romànic
El terme de Bell-lloc és situat a llevant de Lleida, al límit occidental del Pla d’Urgell Potser el primer esment del lloc sigui de l’any 1153, en què els comtes d’Urgell i de Barcelona, d’acord amb els templers, concediren un honor entre Vensilló i Pedrillons a Bernat de Belllloc L’any 1254, Jaume I atorgà la meitat del castell de Bell-lloc als Sassala Durant el regnat d’Alfons II 1285-91, el terme de Bell-lloc fou incorporat a Lleida a petició dels veïns de l’indret L’església de Sant Miquel apareix pocs anys després de recuperar-se el bisbat de Lleida Consta en l’ Ordinatio…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina