Resultats de la cerca
Es mostren 6862 resultats
El gas d’hulla, d’innovació decisiva a tecnologia marginal
El gas d’hulla, la llum de la primera industrialització Illuminació de la Rambla amb gas durant les festes de la Mercè del 1888 ECSA El gas d’hulla és una de les grans innovacions que van configurar la primera Revolució Industrial La seva adopció va canviar les condicions de vida a les cases i a les fàbriques i va alterar de forma significativa els costums socials a les ciutats La principal utilitat del gas d’hulla fins a la darreria del segle XIX va ser la illuminació Els sistemes d’enllumenat que s’empraven abans de la introducció del gas tenien nombrosos problemes i limitacions A les cases…
La plenitud de Jaume Serra
Art gòtic
Integrat en la dinàmica d’un obrador familiar de gran volada, hem vist com Jaume Serra és documentat per primer cop al maig del 1358 A partir d’aquesta data, o des de poc abans, s’estableix el seu primer període d’activitat al costat de Bartomeu Bassa i de Francesc Serra, el seu germà gran i cap de l’obrador vegeu el capítol “El taller dels Serra”, en aquest mateix volum Des de la desaparició d’aquests mestres v 1362-63 la carrera de Jaume es vinculà a la de Pere Serra, acabat de sortir del taller de Destorrents Jaume rebé algunes comandes menors que l’associen a la cort 1362, 1365, 1373,…
Jeroni F. Granell i Manresa, de l'arquitectura al vitrall
L’arquitectura modernista està definida pels estils personals com els d’Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner o Josep Puig i Cadafalch, els quals marquen un dels períodes més brillants de l’art català Però parallelament a aquests arquitectes tan reconeguts, van treballar molts altres artistes, que amb les seves obres van collaborar a l’expansió i la consolidació del moviment modernista a Catalunya Aquests és el cas de l’arquitecte Jeroni F Granell i Manresa, un artista d’un estil molt personal i amb una extensa obra El podem considerar un dels arquitectes més originals dins el Modernisme…
Josep Ferrer i Vidal. Autoritat moral i prestigi industrial
Josep Ferrer i Vidal 1817-1893 Josep Ferrer Vidal Caixa de Barcelona Industrial nascut a Vilanova i la Geltrú, fou un home amb autoritat moral en la societat catalana de l’època Josep Ferrer i Vidal nasqué a Vilanova i la Geltrú Baix Penedès el 1817 Era una ciutat molt abocada al mar i al comerç marítim La primera font de riquesa al començament del segle XIX era la fabricació d’aiguardents i l’exportació de vins Les primeres indústries que es desenvoluparen foren les connectades amb aquestes activitats, com la construcció de bótes de vi i la de cèrcols de ferro El seu pare devia ser un…
Pedro de Mendoza, abat de Santes Creus (1497-1500)
El 22 de juliol de l’any 1497, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Diomedes de Vilaragut i Pardo de la Casta, castellà d’Amposta, no jurà diputat militar Francesc de Guimerà, donzell i varvassor, de la vegueria de Montblanc diputat reial Vicenç Orrit, ciutadà de Lleida, doctor en ambdós drets oïdor eclesiàstic Esteve de Garret, canonge de Tortosa, ardiaca de Borriol oïdor militar Guerau Bisbal, donzell de la vegueria de Vilafranca del Penedès oïdor reial Joan de Gualbes, ciutadà de Barcelona En la segona elecció de diputats del General pel…
Romeu Sescomes, bisbe de Lleida (1375-1376)
El dia 24 de juny de 1375, la Cort reunida a Lleida nomenà els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Romeu Sescomes – 1380, bisbe de Lleida diputat militar Joan I d’Empúries, comte d’Empúries diputat reial Ramon Sarrovira, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Pere Toló, comanador de Gardeny oïdor militar Galceran de Vilarig, cavaller oïdor reial Joan Serra, ciutadà de Barcelona La Cort nomenà també tres diputats per a mostres de tropes, càrrecs que recaigueren en Guillem de Guimerà, de l’orde de l’Hospital, Ramon de Peguera, cavaller, i Ramon de Carcassona, ciutadà de Lleida…
Els altres banquers. Banquers aliens a l'Associació i a la Federació
Hi hagué alguns banquers que no entraren a l’Associació de Banquers de Barcelona, ni tampoc a la Federació de Banca Local de Catalunya Es limitaren a actuar com a tals, després de donar-se d’alta de contribució industrial A continuació en figuren els més destacats Miquel Bellvé Molins de Rei Miquel Bellvé i Gai inicià les seves activitats bancàries al voltant del 1922 El 1927 començà a facilitar els seus balanços a la Comissaria de la Banca Privada per a la seva publicació El 1928 tenia 385 000 pessetes de fons propis i 404 000 en dipòsits L’any 1930 el negoci va ser absorbit pel Banc de…
L’impuls de l’esdeveniment
La Ciutadella De l’Exposició al Zoo Víctor Balaguer va ser l’iniciador d’una campanya que es va dur a terme a través de les publicacions periòdiques del moment amb la finalitat d’aconseguir l’enderrocament de la Ciutadella de Barcelona, una fortalesa situada al barri de la Rivera, que s’havia construït en època de Felip V per tal de frenar qualsevol iniciativa de rebellió de la ciutat La fi de la Revolució de Setembre del 1868 va suposar l’entrega a Barcelona de la superfície ocupada per la construcció per part del general Prim en aquest emplaçament, s’hi pretenia fer el parc de la Ciutadella…
fotografia

Etapes del procés d’obtenció d’una fotografia en blanc i negre
© Fototeca.cat
Fotografia
Procediment que permet d’obtenir, per mitjà de la llum (o d’altres radiacions electromagnètiques) i de substàncies químiques, imatges permanents d’un objecte, sobre superfícies convenientment preparades.
Aquestes imatges permanents són anomenades, per extensió, fotografies Els elements imprescindibles per a fer una fotografia són, essencialment, el material sensible , la càmera fotogràfica i el laboratori fotogràfic , que presenten característiques força variables Les operacions bàsiques que porten a l’obtenció d’una fotografia són, essencialment, la presa de vista o exposició , i el tractament de la imatge latent enregistrada en el material sensible la menor o major complexitat d’ambdues operacions depèn dels tipus de material emprat i del resultat que hom vulgui obtenir Segons que el…
La cultura artística escrita
Art romànic
En aquest capítol —a part la consideració evident d’obra d’art que té la decoració dels llibres— s’intentarà recollir-hi altres aspectes una mica heterogenis potser, però que si no es reunissin en aquesta introducció s’esvairia el sentit profund que té gran part de l’obra Catalunya Romànica * És necessari adonar-nos de fins a quin punt revelen cultura literària o escrita els edificis, les pintures murals o sobre taula, les escultures, els objectes i utensilis considerats artístics de l’època romànica, a Catalunya o allà on sigui del món d’aquell temps Les fonts culturals Si hom té present…