Resultats de la cerca
Es mostren 908 resultats
El pensament polític liberal: originals i traduccions. 1808-1898
La idea de la política s’ha anat eixamplant durant segles “la prosperitat pública es feia dependre dels èxits militars La guerra era l’element vital La victòria o la derrota portaven conseqüències decisives per a la vida, la llibertat i la propietat dels ciutadans”, es pot llegir a Els polítics 1927, de Lluís Duran i Ventosa El mateix Lluís Duran afegeix “No ha passat del tot la idea que cal al davant dels poders públics homes forts guerrers per la professió o pel temperament” Però, a més de militars –començant per Antoni de Capmany i seguint per Joan Prim, fins a Francesc Macià– altres…
Les naus úniques en l’arquitectura del gòtic meridional
Art gòtic
La gran nau única de la catedral d’Albí, en construcció a partir del 1282 ECSA - JMa L’església amb nau única i sense transsepte ha estat sovint interpretada –i no pas sense raó– com una particularitat específica del gòtic meridional, sobretot a la Provença, al Llenguadoc i a Catalunya En efecte, dins aquesta tipologia, hi ha solucions arquitectòniques molt importants que en altres regions gairebé són inexistents Les grans naus úniques de les catedrals de Tolosa, d’Albí i de Girona, o també de l’església abacial de Montpeller i de l’església prioral de Montfavet, demostren la importància d’…
Ciutat d’Empòrion (Empúries)
Plànol de la ciutat i dels seus suburbis a l’antiguitat tardana i en època altmedieval JM Nolla i J Sagrera Els primers anys del darrer terç del segle III, entre el govern de Claudi II el Gòtic 268-270 i d’Aurelià 270-275, es va cloure un llarg i espectacular procés d’adaptació de la ciutat d’Empòrion a unes noves circumstàncies econòmiques, socials i polítiques de gran abast, que la van dur, per tal de sobreviure, a la necessitat de deixar anar el llast, que, com plom a les ales, amenaçava de collapsar la supervivència mateixa de la ciutat Primerament s’abandonà el barri més pròxim al mar —…
música de Roma
Música
Música desenvolupada a Roma (Itàlia).
L’Antiguitat Les pràctiques musicals a la Roma antiga es coneixen gràcies a les descripcions de poetes i literats de l’època, i no pas a través de fonts directes o tractats musicals, que començaren a aparèixer en temps més recents Aquestes descripcions, tot i que esmenten els instruments musicals i algunes formes de cant, sobretot ofereixen informacions relacionades amb els contextos en què es desenvolupaven les activitats musicals Durant la primera època del període republicà, a Roma es practicaven unes formes de cant monòdic i de cant coral D’ambdós se’n conserven fragments de textos i unes…
Cronologia del segle XX
Dates històriques i culturals 1900 Exposició de Picasso a Els Quatre Gats 1901 Estrena del Teatre Líric Català al Teatre Tívoli Fundació de l’Associació Wagneriana 1902 Mor Verdaguer 1904 Els fauves es reuneixen a Cotlliure Vallespir 1904 Neix Salvador Dalí 1905 Assalt militar a les redaccions del Cu-cut i La Veu de Catalunya Henri Matisse, André Derain treballen a Cotlliure juntament amb Aristides Maillol i altres artistes catalans 1906 Signatura del pacte de Solidaritat Catalana entre tots els partits polítics catalans J Dalmau obre la seva botiga d’antiguitats al carrer del Pi a Barcelona…
El bisbat de Tortosa a l’edat mitjana
Art romànic
La diòcesi de Tortosa abans del segle XII Els bisbes Mapa dels límits tradicionals de la diòcesi de Tortosa i les desmembracions sofertes al segle actual A Pladevall El bisbat de Tortosa és un dels més antics dels hispànics, i és l’única divisió territorial que, essent molt arcaica, perviu encara d’alguna manera sobre la geografia Es remunta als temps taifals, referida però a administracions anteriors, tardoromanes o visigòtiques, que no es justificarien tampoc sense la tossuda pervivència d’uns lligams tribals, els ibers ilercavons que s’estenien des del coll de Balaguer fins als confins…
Santa Maria de Besalú
Art romànic
Situació Una perspectiva aèria de l’església des del costat de llevant, amb la capçalera exterior, l’absis central de la qual fou falcat per contraforts en època posterior J Todó-TAVISA Les restes de l’antiga església de Santa Maria es troben dintre el nucli antic de la població de Besalú formant part del conjunt històrico-monumental en l’àmbit que ocupà el castell i la canònica, a la part de tramuntana de la vila, dalt un puig actualment de propietat particular Mapa 257M781 Situació 31TDG755722 Història Fundació de la canònica a l’església de Sant Genís i Sant Miquel Miró Bonfill, comte de…
Sant Martí Sarroca
L’església parroquial de Santa Maria des de l’aire (Sant Martí Sarroca)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès.
Situació i presentació El municipi de Sant Martí Sarroca, amb una extensió de 35,27 km 2 , és situat a la vall del riu de Foix, a la part centreoccidental de la comarca El riu de Foix fa de límit al SE amb els municipis de Pacs del Penedès i Santa Margarida i els Monjos Al NW confronta amb Torrelles de Foix, al NE amb Font-rubí i Vilobí del Penedès, al S amb Castellví de la Marca i al SW amb el Montmell Baix Penedès A part el poble de Sant Martí Sarroca, cap de municipi, el poblament és disseminat en diversos veïnats, caseries, barris i masos Pel nucli urbà passa la carretera que des de…
vitrall

Vitrall
© Fototeca.cat-Corel
Art
Vidriera de colors d’alguns finestrals, lluernes o altres obertures d’un edifici, construïda segons un disseny o dibuix previ (cartó) i manegada generalment amb plom sobre un bastidor metàl·lic.
La primera operació del vitraller consisteix a calcar en un paper el cartó pintat per l’artista Després retalla aquest paper en plantilles, que serviran de model al tallador de vidres Un cop tallats els vidres, hom els emploma provisionalment per tal de poder-hi pintar els traços del dibuix amb pintura vitrificable Desarmats els vidres, hom els cou novament al forn entre 500°C i 700°C per a fixar les pintures Emplomats novament, hom solda les tires de plom i en forma diversos plafons, els quals, un cop collocats en un bastidor metàllic, són encastats amb barres de ferro al seu lloc definitiu…
Sant Miquel de Solans (la Jonquera)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-oriental Hom hi pot veure perfectament l’estructura, amb una nau, capçada a llevant per un absis semicircular F Tur El santuari de Santa Llúcia de la Jonquera, antiga església parroquial de Sant Miquel de Solans, es troba en un paratge desert dels vessants meridionals de l’Albera, vers el nord-est de la vila de la Jonquera, en un replà de la serra de Falqués i a migdia del castell de Rocabertí, a la capçalera de la riera de Santa Llúcia La rodalia s’ha caracteritzat sempre pel poblament de masies escampades, moltes de les quals…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina