Resultats de la cerca
Es mostren 1701 resultats
El vel de Maia. Dietari de la guerra civil (1936-1939)
Literatura catalana
Dietari de Marià Manent publicat l’any 1975.
El 1948, en una edició privada de 171 exemplars, Marià Manent va publicar Montseny zodíac d’un paisatge , la primera mostra pública dels seus dietaris de guerra, que aplegava exclusivament fragments d’anotacions que corresponien a apunts en prosa poètica sobre el món de la natura Al cap de més d’un quart de segle, el 1974, pressionat per membres del seu entorn familiar i literari, Manent va optar al premi Josep Pla amb el text íntegre del dietari dels anys de la guerra civil Va guanyar el premi i el llibre sortí publicat al març del 1975, en plena època de preludi polític, social i cultural…
salm
Bíblia
Composició religiosa destinada a ésser cantada amb acompanyament d’un instrument de corda.
El terme que ve del grec ψαλμόζ, traducció de l’hebreu mizmor , designa actualment només els cants d’ús cultual, bé que originàriament podia ésser de caràcter tant profà com sagrat Hom desconeix la manera com eren cantats les cantilenes sinagogals i la tradició litúrgica cristiana salmòdia no en reflecteixen l’estil primitiu Els salms de lloança i d’aclamació acompanyaven la celebració diària del culte o la dels dies festius els de súplica, amb la corresponent acció de gràcies, devien néixer, igual que els cants de victòria, en ocasió d’esdeveniments singulars, tant personals com…
public-school
Educació
Escola privada secundària de la Gran Bretanya de gran prestigi per la qualitat de l’ensenyament que imparteixen, per la selectivitat (hi requereixen un examen d’entrada) i per les quotes que hom hi paga.
El terme public-school nasqué al s XVIII, en què els nobles i propietaris volgueren que llurs fills fossin educats separadament dels altres
Societat General d’Autors i Editors
Societat privada que defensa els interessos dels creadors i els intèrprets en el camp de la música i les arts de l’espectacle (teatre, arts plàstiques, cinema) a l’Estat espanyol, fundada l’any 1899.
Fou creada com a Societat d’Autors, i se circumscrivia sobretot al teatre musical El 1941 fou reconvertida en Sociedad General de Autores de España, i el 1995 adoptà la denominació actual, en incorporar també l’edició, a més dels hereus dels drets d’un autor desaparegut Gestiona els drets d’autor conferits per la Llei de propietat intellectual de 1987, bàsicament l’exhibició i difusió de l’obra dels seus més associats El seu àmbit d’actuació és l’Estat espanyol La seu és a Madrid i té delegacions a l’Argentina, el Brasil, Cuba, els Estats Units, el Japó i Mèxic Inclou també, entre altres…
Els retaules de la conca del Segre
Art gòtic
Políptic dedicat a sant Francesc i altres sants del seu orde procedent de l’església del priorat de Santa Maria de Castelló de Farfanya L’estil i la tipologia, amb els sants dempeus, fan pensar que es tracta de l’obra d’un mestre procedent del nord d’Itàlia BL/©MLDC La gran i qualitativament rellevant producció pictòrica que caracteritza Barcelona, Tarragona i els seus voltants durant la segona meitat del segle XIV, no troba una correspondència a altres zones de Catalunya, on el que ha sobreviscut sembla testimoniar una activitat de menys abast Si bé és veritat que els documents palesen l’…
Els cofres
Art gòtic
D’entre el conjunt de mobles d’època gòtica obrats als països de la Corona d’Aragó destaquen els cofres, una tipologia de la qual s’ha conservat un grup important d’exemplars i que presenten parallelismes amb un grup igualment nombrós d’arquetes El conjunt mostra característiques definitòries i, atesa la quantitat d’exemplars conservats, sembla que foren una de les tipologies de contenidor més habituals Construïts amb fustes desbastades a l’aixa unides a topar o a mitja mossa, estan formats per un buc rectangular prolongat a cada lateral per una peça clavada que forma els dos peus de cada…
La Federació de la Banca Local a Catalunya
El 1927 es constituí la Federació de la Banca Local a Catalunya, formada pels representants dels bancs catalans no barcelonins L’Associació de Banquers de Barcelona ja no representava els seus interessos, des del moment en què els grans bancs barcelonins s’hi havien integrat La naturalesa jurídica dels bancs havia evolucionat cap a la societat anònima Entre els membres de la Federació hi havia societats personals, regulars collectives, comanditàries i anònimes La iniciativa catalana fou desvirtuada i absorbida en constituir-se, el 1933, una Federación de la Banca Local de España, “ cuya…
publificar
Dret administratiu
Assumir, els poders públics, la titularitat d’una activitat o d’un servei quan passen a considerar-los d’interès general, sia duent-ne a terme la gestió directament, sia concedint-la a una empresa privada.
escola concertada
Educació
Centre educatiu de titularitat física o jurídica privada que rep el suport de l’administració educativa mitjançant un concert econòmic que vincula el seu funcionament a una normativa específica de règim interior i de desplegament curricular.
En aquest concert, el centre assumeix el compromís de complir uns requisits específics en canvi d’una assignació econòmica anual per tal que l’ensenyament reglat que imparteix sigui gratuït per a l’alumnat El règim de concerts fou establert, l’any 1985, per la Llei Orgànica del Dret a l’Educació LODE per als ensenyaments obligatoris educació primària i educació secundària obligatòria i s’ha subscrit amb el 90% dels centres privats
Crònica del Regnat de Martí I
Historiografia catalana
Crònica que, amb la Crònica del Regnat de Ferran I i la Crònica del Regnat de Joan I, comparteix manuscrit amb la Crònica de Pere el Cerimoniós (BUV, ms. 212, datat entre el 1418 i el 1424, confegit a la Cancelleria de la Corona d’Aragó, i Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona, ms. 74, darrer terç del s. XV).
Les tres primeres són anònimes però s’atribueixen generalment a un mateix autor, situat a la Cancelleria catalanoaragonesa durant els primers anys dels Trastàmara Coll i Alentorn llançà la hipòtesi que podria tractar-se de Dalmau de Mur, arquebisbe de Saragossa i canceller Cervera 1376 – Saragossa 1456 La Crònica del Regnat de Martí I fou escrita entre el 1416 i el 1436 i concebuda, com la Crònica del Regnat de Joan I , per tal de posar al dia la Crònica de Pere el Cerimoniós i escrita també fora de l’àmbit oficial, com ho denota el to crític envers els monarques L’obra explica el perquè del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina