Resultats de la cerca
Es mostren 6292 resultats
El marc històric del romànic del Conflent
Art romànic
Antecedents de la prehistòria a la fi del món romà Les primeres empremtes humanes al paleolític inferior Les indústries lítiques més antigues només es troben a la part més baixa del Conflent, a la conca de Rodés N’hi ha pogut haver més amunt, a les conques de Prada i Vinçà, però, atesa la configuració d’aquestes valls, els alluvions del Quaternari antic han estat desmantellats en el decurs dels millennis, i per tant ha desaparegut qualsevol vestigi d’aquestes probables indústries Les de Rodés es van conservar gràcies a les condicions geològiques favorables del lloc Les assídues prospeccions d…
De la monarquia absoluta a l’Estat liberal
Quan Isabel II va pujar al tron al novembre del 1843, la monarquia espanyola havia perdut definitivament les seves antigues bases de legitimitat d’origen diví i dinàstic La nova reina jurà el càrrec com a monarca constitucional despullada de les prerrogatives de poder absolut que havia tingut Carles IV, el seu avi o, si es vol més precisió, el seu predecessor dinàstic, quan va accedir al tron el 1788 Entre un regnat i l’altre, la profunda crisi social i política de l’antic règim va anar ordint i definint una complexa dinàmica revolucionària que, enfront d’altres alternatives possibles de…
L’art romànic al Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell
Art romànic
L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia El Segrià Mapa dels castells i les edificacions militars del Segrià, les Garrigues i el Pla d'Urgell anteriors al 1300 Vegeu Castells i edificacions militars del Segrià , les Garrigues i i el Pla d'Urgell anteriors al 1300 J Salvadó Per a entendre les característiques de les fortificacions d’algunes comarques catalanes, hem de valorar, sobretot, la importància que hi tingué el fet d’ésser terres de marca o frontera i el fet d’haver-hi hagut un procés de feudalització En canvi, per a saber quins eren els trets característics de l’arquitectura…
Sant Andreu de Sureda
Art romànic
Situació Façana de ponent de l’església, coronada per un fris d’arcuacions cegues, amb la famosa llinda i el gran finestral amb els marcs esculpits ECSA - JA Adell Capçalera de l’antic monestir, amb el gran absis central i l’absidiola de migdia ECSA - JA Adell L’antic monestir de Sant Andreu de Sureda presideix la població homònima que es formà al seu voltant, a la dreta de la ribera de Sant Andreu Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 33’ 13,8” N - Long 2° 58’ 21” E Sant Andreu de Sureda es troba vora la carretera de Ceret a Argelers, immediatament a l’oest d’Argelers, a 4,5 km per la carretera D-…
Santa Eulàlia i Santa Júlia (Elna)
Art romànic
Situació Vista aèria de la catedral, amb el claustre i altres edificacions que l’envolten ECSA - Jamin La catedral romànica d’Elna, dedicada a santa Eulàlia i santa Júlia, és situada a la Vila Alta, prop de la porta dels Portalets Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 36’ 0,6” N - Long 2° 58’ 15,6” E PP Història La història de la catedral d’Elna s’ha de relacionar evidentment amb la creació al segle VI del bisbat d’Elna, el primer bisbe conegut del qual fou Domne 571 La catedral d’Elna és avui dia, l’única església subsistent d’un ampli conjunt catedralici que comprenia tres esglésies més Una…
L’escultura sota el franquisme
La República Espanyola i Catalunya van perdre la guerra i, a partir del 26 de gener de 1939, amb l’ocupació de Barcelona per les tropes del general Franco, començà en la pràctica el que l’historiador Josep Benet ha definit com un intent de genocidi cultural contra Catalunya Aquest genocidi va consistir no únicament en la persecució contra la llengua i la cultura catalanes, sinó també en moltes altres accions de caràcter repressiu per aconseguir la desaparició de la identitat lingüística, cultural i nacional de Catalunya A part del collaboracionisme artístic amb el règim franquista i altres…
El Baix Penedès
Situació i presentació La comarca del Baix Penedès és situada a la part sud-occidental del conjunt comarcal del Penedès vegeu l’Alt Penedès Té una extensió territorial de 296,24 km 2 , que es reparteix en 14 termes municipals Limita, a llevant, amb les comarques del Garraf i de l’Alt Penedès, al N amb l’Alt Penedès i l’Alt Camp, a ponent amb l’Alt Camp i el Tarragonès i a migdia amb la Mar Mediterrània La façana litoral fa uns 12,5 km de llargada i de la costa a l’interior la penetració màxima és de 22,5 km Els límits geogràfics no són gaire precisos, sobretot pels costats de llevant i de…
L’Alt Penedès
Situació i presentació L’Alt Penedès té una extensió de 592,77 km 2 , una distància màxima de 36 km entre els punts extrems oriental i occidental, i una altitud mitjana de 216 m El terreny s’enlaira des dels 90 m del punt més baix, al terme de Castellet i la Gornal, fins a ultrapassar els 900 m a la serra de la Plana d’Ancosa, en el punt d’intersecció de la comarca amb les de l’Anoia i l’Alt Camp Tota ella és interior, situada entre les comarques de l’Anoia al N, el Baix Llobregat a l’E, el Garraf i el Baix Penedès al S i l’Alt Camp a l’W Els límits comarcals són en general ben definits en…
Els mamífers fòssils
Els marsupials Els marsupials van fer una petita incursió a Europa a la base de l’Eocè, quan encara era viable la comunicació directa amb l’Amèrica del Nord, i van romandre en aquest subcontinent fins al Miocè inferior Només tres gèneres, Peradectes, Peratherium i Amphiperatherium , tots tres pertanyents a la família dels didèlfids Didelphidae , van colonitzar Europa A Catalunya, el registre s’estén des de l’Eocè superior fins a l’Oligocè mitjà A l’Eocè superior Ludià de Sossís Pallars Jussà trobem el gènere Peratherium representat per dues espècies P lavergnense i P perrierense A l’…
Els vells camins de la mar
Veles e vents La mar terra de naufragis La mar terra d’aigua negada als humans —al capdavall animals terrestres— que van trigar millennis a aventurar-s’hi La mar xarxa de camins sempre oberts i alhora sempre closos sense l’art de navegar Un art que els humans —surant primer arran de costa sobre troncs o rais petits, avançant després a força de rems sense deixar la riba enllà de l’horitzó, inflant més tard les veles al grat del vent—acabaren per aprendre barca i orientació, posició i aparell, rumb i portolà Amb molts tràngols i angoixes, malalties i morts, crims i heroismes però, al llarg de…