Resultats de la cerca
Es mostren 68268 resultats
Castanys i Companyia. La primera ferreria de Sants (1857-1860)
Francesc Castanys i Masoliver era presumiblement olotí i germà de Miquel Castanys i Masoliver, que el 1844 tenia la tradicional fàbrica de gorres i barretines de llana a la capital de la Garrotxa Miquel Castanys es traslladà pocs anys després a Barcelona on installà una petita fàbrica tèxtil Francesc l’hi devia acompanyar, ja que és a Barcelona on el trobem al tombant de la meitat de segle, però dedicat a un altre sector, el metallúrgic L’any 1851, Francesc Masoliver presentà i publicà una Memoria, presupuesto y bases para el establecimiento de una gran empresa de ferreria y fundición por el…
James E. Lovelock i Lynn Margulis: és Gaia un ésser viu?
James E Lovelock, a més d’un científic, és un argumentador hàbil En aquest passatge defensa que Gaia és un ésser viu comparant-la amb un tronc d’arbre viu, encara que constituït en un 90% de matèria morta Però no es tracta pas de cap argument decisiu L’argument essencial de Lovelock no admès pels seus detractors és que l’ambient planetari que és avui la base de la vida n’és també un producte No serien les condicions planetàries especials de la Terra les que haurien permès el desenvolupament de la vida sinó que precisament la vida hauria determinat el desenvolupament i el manteniment de les…
Raymond L. Lindeman: el concepte troficodinàmic d'ecosistema
En qualificar el llac d’ecosistema, que en la seva tesi estudiava des del punt de vista dels fluxos tròfics i energètics, el malaguanyat ecòleg nord-americà Raymond Laurel Lindeman aplanava el camí de la generalització de les concepcions biogeoquímiques de Vernadski, explícitament citat en la seva bibliografia, malgrat que tant la versió russa com la francesa de “ La biosfera ” no eren gaire conegudes als Estats Units Les propostes de l’article de Lindeman eren tan innovadores que l’editor d’ Ecology només accedí a publicar-lo per la insistència de Hutchinson, mestre de Lindeman i director de…
Sadi Carnot: el naixement de la termodinàmica
Amb un petit opuscle sobre les màquines de vapor, el 1824 el jove Sadi Carnot fundava una teoria física nova, la termodinàmica, arrelada en el saber pràctic dels enginyers que construïen i governaven màquines i motors, però de mal conciliar amb el paradigma newtonià dominant en la física del seu temps El principi de Carnot, primer dels enunciats del que avui es coneix com a segon principi de la termodinàmica, diu que la força motriu d’un motor tèrmic “és fixada per les temperatures dels cossos entre els quals es fa en darrera instància el transport calòric” El planeta, com a motor tèrmic o ‘…
Friedrich von Schelling: l'eterna unitat
Per a Schelling, naturalesa i consciència són una sola i única cosa esperit Les percepcions elementals dels humans s’organitzen, segons ell, a partir del sentiment de la unitat còsmica Schelling és molt crític amb el desmembrament de l’espai mental que resulta de l’especialització de les diferents disciplines científiques, i defensa la necessitat de la interdisciplinaritat en la recerca del coneixement ‘del tot’ El rerefons filosòfic implícit en l’ecologia d’avui, ciència de síntesi que pren en consideració sistemes en els quals el tot no és la mera suma de les parts, está així força en…
Eslovàquia 2012
Estat
Robert Fico, líder del partit socialdemòcrata eslovac, va guanyar les eleccions anticipades legislatives per majoria absoluta © Consell d'Europa Al final del desembre del 2011, un periodista canadenc resident a Eslovàquia va treure a la llum l'informe Gorilla del servei secret eslovac, que afectava directament gran part de l'elit política, econòmica i judicial del país Es tracta d'un dossier que mostra la corrupció imperant entre els anys 1998 i 2006, amb gravacions de destacades personalitats econòmiques, empresarials i polítiques de l'època Jirko Malchárek, ministre d'Economia sota el…
Josep Maria Francès i Ladrón de Cegama
Literatura catalana
Teatre
Novel·lista, narrador, poeta i comediògraf.
Vida i obra De família de militars castellans, fou autodidacte, aconseguí ser un conegut cupletista i es dedicà al periodisme Fou redactor del diari La Humanitat 1931-38 i collaborà a L’Esquella de la Torratxa, La Nau , Mirador , Moments , Abril , En Titella i L’Estevet , entre altres publicacions Durant la guerra civil participà en nombroses iniciatives literàries i culturals com a membre de l’Agrupació d’Escriptors Catalans AEC, pronuncià conferències radiofòniques sobre temes culturals El 1937 obtingué un accèssit en el I Concurs Literari organitzat per l’AEC amb la comèdia El marsellès…
,
Col·legi de Cordelles
Col·legi d’ensenyament creat l’any 1593, a Barcelona.
Sota la protecció reial, amb el nom de Reial Collegi de Santa Maria i Sant Jaume el títol d’ imperial , donat sovint al segle XVIII, és degut a la creença d’haver estat fundat per Carles V, per Miquel de Cordelles, complint l’encàrrec testamentari 1574 del seu oncle, el canonge Jaume de Cordells, el qual, el 1572, n’havia redactat els estatus Inicialment fou destinat als joves de la família del fundador Fou emplaçat a la part alta de la Rambla, al costat del collegi de Betlem dels jesuïtes la portalada, amb l’escut de la família Cordelles, era una notable obra barroca Tant el càrrec de rector…
Eufemià Fort i Cogul
Literatura catalana
Assagista, poeta i erudit.
Vida i obra Estudià al seminari de Tarragona 1922-28 Fou professor de català fins al 1937 El 1935 publicà Caliu Guspires i records , un llibre de poemes vertebrats al voltant de quatre motius temàtics la religió, la pàtria, l’amor i la mort Catòlic i nacionalista català, durant la postguerra fou un dels promotors de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus 1947 i de la restauració del monestir, a través de l’organització i participació en els Colloquis d’història del monaquisme català 1966-1988 Fou igualment promotor de la collecció “Analecta Selvatana” 1947 Publicà nombrosos…
, ,
Joan Ferrandis d’Herèdia i Dies de Calataiud
Literatura
Teatre
Cavaller, poeta i dramaturg.
Vida i obra El seu cognom, d’origen aragonès, era Fernández de Heredia, i així surt en l’edició de les seves obres València 1562, però en alguns documents també se l’anomena amb la variant Ferrandiz o Ferrandis Cavaller, lluità contra els agermanats de València Fou un dels personatges més destacats de la cort de Germana de Foix, i com a tal apareix caracteritzat a El cortesano , de Lluís del Milà Poeta bilingüe, les seves composicions en castellà, que són la majoria, s’inscriuen en el corrent de la poesia cancioneril , encara que també assajà les noves formes italianes En català glossa…