Resultats de la cerca
Es mostren 8729 resultats
L’escultura del Romanticisme
El Romanticisme s’ha d’entendre no com un estil sinó com una concepció del món, com un fenomen històric associat amb els fonaments de la modernitat, perquè va significar la creació d’una cultura nacional diferenciada, original, moderna i europea, però basada també en el passat i la tradició En aquest sentit, és comprensible que, en general, el moviment romàntic fos molt respectuós amb l’Acadèmia, de manera que podem dir que el Romanticisme ni es va oposar al neoclassicisme ni el va reemplaçar en fou la continuació De fet, l’assimilació de la ideologia romàntica no va comportar un canvi de les…
Les heterobasidiomicètides gelatinoses o fragmobasidiomicètides
Les septobasidials Les septobasidials s’han adaptat a captar saba dels arbres i arbusts vius utilitzant com a intermediaris un grup d’hemípters còccids o cotxinilles, representats en groc en el dibuix, els quals recobreixen i parasiten El dibuix representa el cas de Septobasidium A Secció d’una part d’una colònia de Septobasidium sobre l’escorça d’un arbust viu Al centre, recobert pel fong, hi ha un còccid parasitat 1 , que té clavat el seu estilet 1a fins als teixits del floema de l’arbust Les hifes del fong penetren el còccid A" La superfície del fong és fèrtil A’ Hi veiem un còccid…
Els sifonàpters: puces
Característiques de grup Les dimensions de les puces oscillen generalment entre 1 i 6 mm, dimensions extremes que poden ésser illustrades en el cas d’aquestes dues espècies, Echidnophaga murina a l’esquerra, un mascle i Hystrichopsylla talpae subespècie talpae a la dreta, un mascle Les femelles són sempre més grosses que els mascles Jean Claude Beaucournu / Henri Launay Els sifonàpters, anomenats genèricament puces, són insectes petits d’1 a 6 mm, generalment, aplatats lateralment, i mancats d’ales àpters La característica que els ha fet més coneguts és la seva capacitat de…
Les regions biogeogràfiques, les zones i els ambients
Formacions dominants i zones de vegetació a Europa i als Països Catalans, en relació amb l’altitud i la latitud Els colors corresponen a les formacions esclerofilles mediterrànies rosat, a les planocaducifòlies medioeuropees verd, a les aciculoperennifòlies subalpines o fennoscàndiques blau, i a les rases alpines o àrtiques violeta J Nuet i Badia, original dels autors Les grans zones fisiognòmiques no constitueixen, òbviament, unitats geogràfiques llur raó de ser, com hem vist, és funció del clima més que de cap altra cosa Tampoc no són unitats necessàriament coherents des del punt de vista…
La cervesa i la SA Damm
La introducció de la cervesa Miret i Tersa i Joan Petit Les primeres marques i les primeres ampolles de l’empresa Damme, en una fotografia de començament de segle XX La cervesa no és, evidentment, una beguda autòctona de Catalunya a l’origen A Catalunya es conegué a conseqüència d’importacions de França —Alsàcia—, Bèlgica, la Gran Bretanya i del que després serà Alemanya Els introductors eren persones procedents d’aquests països, que aportaran la tècnica de fabricació, primer artesanalment i després com a indústria El farmacèutic Ronquillo, autor d’un interessant Dicionario de Materia…
El Vapor Bonaplata (1832-1835). Els inicis de la indústria moderna
Les màquines de fosa i la màquina de vapor Xemeneia del Poble Nou de Bianchini i Companyia La xemeneia la mostra exterior més evident d'una caldera que alimenta la màquina de vapor El Vapor Bonaplata de la societat Bonaplata, Rull, Vilaregut i Companyia representa l’inici de la indústria moderna a casa nostra, dit amb paraules del biògraf de l’empresa Jordi Nadal, Bonaplata, pretext i símbol I això no obstant és una història curtíssima, ja que la fàbrica funcionà tan sols els vint mesos compresos entre el novembre del 1833 i l’agost del 1835 El final dramàtic que tingué, amb l’incendi i l’…
Sòls que comencen
Els processos edafogènics A l’alta muntanya els sòls són relativament homogenis, com són relativament poc variables la vegetació i els altres factors de l’edafogènesi en aquests medis El clima, per exemple, és sempre fred, amb importants contrastos tèrmics tant estacionals com diaris El temps transcorregut des de l’inici de l’edafogènesi és relativament breu i comprès en un interval força breu entre 10 000 i 12 000 anys en correspondència amb la retirada dels gels de la darrera glaciació En aquestes condicions els paràmetres més importants, aquells que expliquen la distribució dels sòls i les…
El poblament animal
Els animals i el ritme estacional Mentre que la fauna de la selva pluvial viu en unes condicions climàtiques força estables durant tot l’any, els animals dels boscos monsònics es troben subjectes a variacions ambientals importants, tant de la temperatura com de la humitat A l’estació eixuta, quan molts arbres han prescindit de les fulles, el dosser és massa prim per a influir en les condicions microclimàtiques dels estrats inferiors del bosc i, aleshores, les fluctuacions de temperatura són molt grans La llum directa del sol penetra fins als estrats més baixos i asseca la virosta de tal…
Nicolau Pujades, canonge de la Seu de Barcelona i ardiaca de Santa Maria del Mar (1455-1458)
El 15 d’octubre de 1455 foren elegits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Nicolau Pujades Barcelona segle XIV/XV – Palerm ~1467, canonge de la seu de Barcelona i ardiaca de Santa Maria del Mar diputat militar Marc Desllor, cavaller de Barcelona diputat reial Jaume Francesc de Santceloni, ciutadà de Girona oïdor eclesiàstic Pau Alemany, canonge de la seu de Vic oïdor militar Antoni Torrelles, donzell de la sotsvegueria del Vallès, domiciliat a Martorell oïdor reial Gabriel Girau, burgès de Perpinyà En la difícil elecció del 1455 fou triat per a encapçalar la representació del…
L’abast internacional del conflicte

Visita del cònsol de Mèxic a la secció de Biblioteques del Front de la fira del llibre, Barcelona, s.d.
ANC-Fons Comissariat de Propaganda
Els generals que al juliol del 1936 es van revoltar contra la República no havien previst una guerra llarga, o ni tan sols una guerra Segons la tradició vuitcentista dels pronunciamientos hispànics, pensaven que el cop militar s’hauria de resoldre en unes quantes hores, o a tot estirar en uns pocs dies La militarada va degenerar en guerra civil perquè va fracassar a la gran majoria de les ciutats de la Península però va triomfar al Marroc, on hi havia l’exèrcit professional, i en aquella part del nord sobretot Navarra i part del País Basc on des de les carlinades del segle passat hi havia una…