Resultats de la cerca

El lloc de Sant Martí o de Sant Martí de la Guàrdia, a la vall de Lavansa, és esmentat en diversos documents dels segles X i XI —anys 994, 1031, 1056, 1063, 1085, 1087, 1089, 1097— mentre que el topònim de Sorribes apareix en el document de dotació de l’església i canònica de Santa Maria de la Seu pel comte Ermengol d’Urgell 1042-69 en un document de donació, del 1067, d’un alou situat a Tuixén que, per ponent, afronta amb Sorribes i en el document del 1087, en les afrontacions d’un alou situat “in Guardia, in apendicio de Sancto Martino …” que limita amb “ ipsa villa de Sorribes …” El…

L’antiga església de Sant Miquel ocupava el solar on ara es dreça l’església gòtica de Sant Domènec L’any 1021, en el testament del sacerdot Vives, hi ha una deixa a favor de l’obra de l’església de Sant Miquel, però sense cap especificació del seu topònim, encara que sembla factible que es refereixi a Sant Miquel de la Seu L’església fou edificada pel bisbe Ermengol que, en el seu testament del 1033 on s’especifica que ell l’edificà li deixà els alous que tenia a Gramós, Validan, Vilva, Sardina, a més de masos i les propietats que posseïa a la vall de Ripoll Al llarg del segle XI l’església…

Aquesta parròquia fou una possessió del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles S’ha conservat un document de l’any 973, considerat com a fals, de donació, per part del comte Borrell II i el seu germà Guifré a favor del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, de les esglésies fundades al terme del castell de Llordà i a la ciutat d’Isona Aquestes esglésies eren, segons F Udina, que estudià el document, Sant Sadurní del castell de Llordà, Santa Maria d’Isona i Sant Vicenç a Isona En l’acta de consagració de l’església de Sant Serni de Tavèrnoles del 1040, entre els béns amb què és dotà l’església…

Situació Vora uns 250 m del quilòmetre 18 de la carretera que uneix Manresa i Calaf N-141, a mà esquerra venint de la capital comarcal, al costat mateix d’una casa, hi ha un ferm bloc petit que presenta dos forats Es troba al punt on l’esmentada carretera fa una forta corba a partir de la qual davalla en direcció a la vall d’Aguilar Long 1°37’40” — Lat 41°45’55” Necròpoli Aquest conjunt, així com el del Grauet, fou recollit bibliogràficament en una simple nota per Josep M Claret, membre de la secció arqueològica del Centre Excursionista Montserrat, de Manresa Es tracta d’un parell de…

El poble de Sala de Comalats, avui pràcticament deshabitat, és situat a la banda sud-oriental del terme, en una petita vall formada pel barranc de la Sala Una de les primeres mencions de l’indret data de la darreria del segle XI, concretament entre els anys 1079 i 1080 A partir de mitjan segle XII, el lloc de la Sala de Comalats era una de les propietats que la família Cervera tenia en aquesta àrea, car l’any 1172, en testar Ramon de Cervera, llegà els drets que tenia a Comalads al seu fill Pere A mitjan segle XIII aquest indret fou donat pels Cervera a l’orde de l’Hospital, i aquest, al seu…

El petit nucli de Vilaperdius es troba a la banda nord-oriental del terme, a l’esquerra de la petita vall que fa el barranc de Sant Magí El lloc de Vilaperdius és documentat per primera vegada l’any 1020 en el testament sacramental del difunt Salla de Santa Perpètua consta que els almoiners del testador, acomplint la seva voluntat, van donar l’indret de Vilaperdius al monestir de Sant Benet de Bages, el qual va fer bastir una torre per tal de defensar els seus pobladors Aquesta torre, situada dins el terme del castell de Santa Perpètua i que fou destruïda arran de la incursió sarraïna de l’…

El castell de Segura és situat sobre un turó escarpat que domina el rec del Mas de Segura, uns 4 quilòmetres al nord de Tuissan De fet, aquesta fortalesa no conserva en l’actualitat cap element d’origen romànic car fou totalment refet en època moderna, i avui dia és en estat de ruïna Els indrets de Segura i Fasta, des del segle XII i durant gairebé tota l’època moderna formaven una única comunitat i parròquia per aquesta raó, la història del castell de Segura està molt lligada a la de Fasta i la seva església de Nostra Dòna així, consta que el castrum de Segura , esmentat en una escriptura…

De la primera església romànica de Sant Sadurní de Maçaners no se’n conserva cap testimoni ni resta arquitectònica hem de creure que mai no devia passar de simple capella o sufragània dependent d’alguna església veïna, possiblement de Sant Sebastià del Sull o de Sant Ponç de Molers L’advocació de Sant Sadurní, d’origen molt antic, fa pensar en l’existència d’un edifici també molt antic del qual la documentació conservada gairebé no es fa ressò, almenys fins ben entrada l’edat mitjana El document datat l’any 839, però que cal considerar del segle XI, on es relacionen els censos que la Seu d’…

L’actual edifici és a la vora del mas el Vilar, dins la parròquia de Timoneda El 5 de febrer de 1094, “ Ugo, femina ”, filla de Guillem, i el seu fill Ponç donaren a Santa Maria de Solsona els alous, les cases i altres béns que tenien a Timoneda, inclosa també l’església de Santa Maria “ ecclesiam cognomine Sancta Maria ”, amb les seves sagreres Tots aquests béns eren “ in apenditio Sancte Eulalie in praefata Timoneda ”, dins el comtat d’Urgell, i al lloc anomenat “ ipsum Vilarem de Barino ” L’església de Santa Maria era esmentada dues vegades més, fent ús del diminutiu “…

La ramaderia ovina experimenta actualment un nou impuls, perquè en moltes regions el bestiar oví constitueix una necessitat agronòmica, car, posat que manqués, es produiria un trencament de l’equilibri agrosilvopastoral, la qual cosa perjudicaria el poblament humà A més, si, d'una banda, els ovins presenten una bona adaptació a regions seques i càlides, on les escasses disponibilitats de farratge limiten la cria dels bovins, suposen també de l’altra una especulació futura a regions riques, on una cria intensiva permet de produir per hectàrea un tonatge elevat de carn de qualitat i d’obtenir,…