Resultats de la cerca

La forma del cos de la llima Ruvettus pretiosus respon molt bé a la d’un peix pelàgic gros pot atènyer 2 m, bon nedador i depredador Té el dors bru fosc, amb els escuts dèrmics blanquinosos, i l’interior de la boca negrós Sembla que fa migracions nocturnes cap a aigües superficials Domènec Lloris La família dels gempílids és formada per peixos grossos i bons nedadors, de cos fusiforme, més o menys comprimit, amb escates petites o bé virtualment absents perquè han adquirit una consistència dura i espinosa la línia lateral és simple, doble o vestigial El cap és gros i la boca, no protràctil i…

Àrea de nidificació del tallarol gros Sylvia borin als Països Catalans Maber, original dels autors El tallarol gros és una espècie estival la distribució de la seva població reproductora als Països Catalans queda restringida a la Catalunya Nord i al Principat, i és lligada als dominis de l’alta muntanya eurosiberiana i a sectors de l’alta muntanya subalpina, amb localitzacions mediterrànies si fa no fa aïllades en punts especialment humits de les serralades litorals catalanes Així mateix, ha nidificat a Mallorca, on fins ara només era considerada com una espècie migradora…

El banal aspecte hivernal del batallaire mascle Philomachus pugnax , tal com l’illustrat a la fotografia, feta als aiguamolls del delta del Llobregat, no permet de suposar l’esplèndida gorgera i plomalls auriculars de què s’adorna en època nupcial a les nostres latituds gairebé sempre presenta aquest mantell marronós picallat de negre Es tracta d’un limícola gros, que quasi ateny 30 cm Ramon Torres Als Països Catalans, el batallaire és un migrador molt comú a la primavera i no tant a la tardor Com a hivernant és molt local i escàs El pas de la primavera és molt intens i en algunes localitats…

El corriol gros Charadrius hiaticula és molt semblant al corriol petit, però és tot ell més gran ateny fins a 19 cm i amb una franja alar blanquinosa que només s’aprecia quan té les ales desplegades L’exemplar illustrat procedeix del Fondo Baix Vinalopó José Damián Navarro Als Països Catalans és un migrador regular, tant a la primavera com a la tardor així mateix és un hivernant escàs en alguns punts del litoral Existeix també una cita dubtosa de nidificació a l’aiguabarreig del Ter el maig de 1962 El corriol gros és freqüent durant les migracions pel litoral el pas de la…

El llop Canis lupus , el més gran dels cànids, es troba extingit als Països Catalans Té la cua normalment més curta que la meitat de la llargada del cap i el cos junts, que sempre sobrepassa els 90 cm L’alçada a la creu és superior a 45 cm Té la pupilla rodona i la llargada de la dent carnissera inferior és superior als 27 mm Les apòfisis postorbitals convexes sobresurten per damunt del crani Sebastià Hernandis/Ramon Dolç Té l’aspecte d’un gos de grans dimensions, de color gris brunenc a les parts posteriors i gris blanquinós a les inferiors La longitud del cap i cos és de 90-130 cm la de la…

Els trets característics del rat-penat de peus grans Myotis capaccinii són les dimensions dels peus i la inserció de la membrana alar a la tíbia, caràcters tots dos que s’observen bé en el dibuix Els estudis actuals sobre la distribució d’aquesta espècie posen de relleu, cada vegada més, el seu lligam amb el rat-penat de cova Miniopterus schreibersi , entre les poblacions del qual sol trobar-se durant l’hivern Jordi Corbera Aquesta espècie és una mica més gran que l’anterior Se la reconeix perquè té la cama recoberta de pèls i perquè la membrana alar s’insereix a la tíbia Del seu gènere,…

Microfotografia electrònica de transmissió d’un bacteri magnetotàctic de l’Encanyissada, en què es marca la cadena de magnetosomes, que permeten al bacteri orientar-se en el camp magnètic de la Terra Jacek Wierzchos La primera indicació que alguns bacteris eren sensibles al camp geomagnètic, la va obtenir Richard Blakemore el 1975 observant el fang d’unes llacunes salabroses pròximes a Cape Cod costa est dels Estats Units Avui se sap que els bacteris magnetotàctics són cosmopolites i ubics dels hàbitats aquàtics amb un cert gradient d’oxigen S’han trobat en maresmes, aigües salabroses i…

Els vipèrids o escurçons tenen un aparell verinós constituït per les parts assenyalades en el dibuix a l’esquerra, A 1 glàndula principal de verí, 2 múscul compressor de la glàndula, 3 conducte principal, 4 glàndula secundària, 5 conducte secundari, 6 dent solenoglifa, amb un conducte intern, que apareix ampliada i en secció A’ i A " Gustavo Hormiga Aquesta família, força homogènia, inclou formes altament verinoses i és representada a Europa pel gènere Vipera , que pertany a la subfamília dels viperins a Amèrica hom troba ben diferenciats els crotalins, comunament anomenats cròtals, que…

Àrea de nidificació de la gralla de bec vermell Pyrrhocorax pyrrhocorax als Països Catalans Maber, original dels autors Aquesta espècie nia a zones muntanyoses i cingles entre els 1000 i els 2100 m d’altitud, aproximadament, de la Catalunya Nord, Andorra, el N i l’W de la resta del Principat i l’interior del País Valencià, mentre que evita generalment els voltants del litoral Com la gralla de bec groc, la gralla de bec vermell és típicament sedentària, i ocupa les zones apropiades dels Països Catalans, sense menysprear, però, el fet que una part de la població pot realitzar moviments poc…

La Cotonera fou constituïda com a societat anònima el mes de març del 1853 Tenia un capital de 150000 duros o 3 milions de rals, representat per 600 accions de 5000 rals cadascuna, totalment desemborsat Situació de la fàbrica “Plànol de Barcelona”, 1858 La Cotonera SA tingué dotze anys de vida i fou víctima de la “fam de cotó” provocada pel bloqueig dels ports de la Confederació durant la guerra de Secessió americana El domicili i la fàbrica es trobaven al carrer de Fernandina de Barcelona Primerament figuren al núm 18, que després es converteix en el núm 34 En el moment de la seva liquidació…