Resultats de la cerca

La bellesa és un concepte vague que prové d’un fenomen difícil de descriure com és l’experiència estètica Al llarg de la història, i en diferents contextos culturals, allò que s’identifica com a bell es mostra canviant Aquest mapa se cenyeix a representar la bellesa corporal humana en la seva interpretació moderna el resultat del judici subjectiu que suscita la contemplació del cos humà i les seves modificacions artificials La percepció individual d’allò que és bell està condicionada per una determinada educació estètica Mentre que en moltes societats el cos és sotmès a doloroses…

L’Àfrica no és tan sols, com diuen els paleontòlegs, el bressol de la humanitat vegeu el mapa 6, sinó també, com recorden els historiadors, els lingüistes i els antropòlegs, un extraordinari mosaic fet de pobles i cultures diferents Aquesta gran diversitat ha plantejat molts problemes a l’hora de voler reduir-la a conjunts més o menys homogenis que en permetin una visió que vagi més enllà de les simples divisions geogràfiques l’Àfrica occidental, l’Àfrica equatorial, etc Cal dir que les diferents temptatives Frobenius i Ankermann, Herskovits, Baumann i Westermann, Maquet i Murdock, entre…

La diversitat del món queda ja ben palesa si es tenen només en compte els elements i factors de la natura La combinació de les diverses característiques físiques i biogeogràfiques configura àrees ben contrastades que es poden anomenar regions naturals En la definició d’aquestes àrees hi tenen un paper fonamental cinc grups d’elements el relleu, el clima, les aigües, els sòls i la vegetació natural Cada grup reuneix fets i aspectes ben diferents En el relleu, per exemple, es poden distingir els materials geològics, els moviments tectònics soferts elevacions, enfonsaments, plegaments i,…

Colles sardanistes que participen en concursos 1946-1960 El 1939 va marcar també un trencament pel que fa a la pràctica sardanística Una activitat que podia semblar tan innocent com la ballada de sardanes s’havia d’enfrontar a la qualificació que en fessin els vencedors, que no va ser única sinó més aviat matisada Tenien molt clar que es tractava d’una dansa que podia ser tractada amb connotacions diverses bé com la dansa nacional de Catalunya, cosa que tindria com a conseqüència directa la prohibició total, bé com una activitat folklòrica tradicional que podia formar part d’un ampli folklore…

Notícia apareguda en el diari “La Publicitat”, el 18 de maig de 1928, en què es relata la vinguda de Le Corbusier a Barcelona AHC L’any 1928 Josep Lluís Sert, com a president de l’Associació d’Alumnes de l’Escola Superior d’Arquitectura, convidà Le Corbusier a fer dues conferències a la Sala Mozart del carrer de la Canuda de Barcelona La visita de Le Corbusier, acompanyat dels futurs arquitectes del GATCPAC, es completà amb un passeig molt instructiu per la ciutat durant el qual l’arquitecte suís expressà de manera espontània allò que pensava sobre diversos monuments de Barcelona i de Sitges…

El gat mesquer Genetta genetta , també anomenat geneta, és un vivèrrid de dimensions mitjanes, pell amb punts negres i cua llarga i anellada de negre i blanc Té el cap estret i llarg, acabat en un musell fi El seu disseny facial és característic hi destaquen unes taques blanques infraoculars limitades per taques de color negre Antonio Bea És inconfusible Pel seu aspecte, el gat mesquer o geneta recorda un gat domèstic, però en proporció té les potes molt més curtes, el musell més punxegut i la cua més llarga D’altra banda, sobre la capa es disposen taques negres que tendeixen a formar línies…

El xarxet marbrenc Marmaronetta angustirostris és el xarxet més gran ateny fins a 40 cm i, també, el més escàs El seu plomatge és poc vistent, tant en el mascle, que veiem a la fotografia, com en la femella La taca fosca que engloba l’ull és característica d’aquesta espècie Oriol Alamany A Europa, el xarxet marbrenc és un ànec escàs, que solament es reprodueix a Espanya i Turquia A casa nostra, el nucli més important és en les masses d’aigua del Migjorn valencià, on és actualment escàs i d’aparició irregular, sense descartar alguna nidificació actual esporàdica al Fondo i/o als marjals de…

El ratpenat de cova Miniopterus schreibersi és un quiròpter d’ales estretes i llargues, capaç d’efectuar vols ràpids i grans migracions És freqüent a tota la península Ibèrica, on es refugia principalment en cavitats naturals i en mines abandonades de vegades també s’allotja en soterranis, com en el cas del castell de Cotlliure Jordi Corbera, a partir de fonts diverses El ratpenat de Schreibers o de cova és l’únic representant europeu de la subfamília dels miniopterins És de dimensions mitjanes i un dels trets que el caracteritza i el fa fàcilment identificable és la forma arrodonida i…

Morfologia La sargantana vivípara Lacerta vivipara té el cap proporcionalment petit, les potes relativament curtes i una locomoció lleugerament serpentiforme Javier Andrada És una sargantana relativament grossa pot assolir fins 8,8 cm de longitud de cap i tronc, i la cua, molt variable, pot mesurar des d’1,1 fins a 2,5 vegades aquesta dimensió Té un aspecte peculiar el cap és petit i més aviat arrodonit, mentre que el tronc és força llarg, proporcionalment, i aplatat Les potes són més aviat curtes i el coll i la cua són relativament gruixuts Les escates dorsals són granulars,…

Morfologia El gripau verd Bufo viridis és una espècie introduïda a les illes Balears que rep aquest nom per la seva coloració més intensament verdosa que la dels altres Bufo Malauradament, les seves poblacions minven de manera notable Oriol Alamany Aquest és igualment un gripau típic i robust, que pot arribar fins als 100 mm de longitud, però que sovint és més petit que el gripau comú Té el cap curt i les glàndules paròtides grosses, de forma variable, però aproximadament paralleles El timpà és mitjà, però ben marcat i l’iris de l’ull és verdós Els tubercles subarticulars són simples a…