Resultats de la cerca
Es mostren 9259 resultats
comtat d’Empúries

Comtat d’Empúries
© Fototeca.cat
Geografia històrica
Territori centrat originàriament en l’antiga ciutat d’Empúries, regit per un comte; comprenia la franja litoral des de la serra de l’Albera fins més al sud del Ter, i era limitat pels comtats de Rosselló, Besalú i Girona.
El sector septentrional corresponia a l’antic pagus de Peralada Consta per primera vegada el 813, regit per un comte de nom Ermenguer, probablement autòcton, però al cap de poc, al temps de la intromissió franca, passà a formar part dels territoris governats per Berenguer de Tolosa, des del 832 A la seva mort 835, el territori de Rosselló-Empúries passà al comte Sunyer I, possible fill de Belló de Carcassona Vers el 848 el rei Carles II el Calb confià aquests comtats inclosos en un gran lot de comtats marítims, com els de Barcelona, Narbona i altres satèllits fins al Roine a Aleran i Odalric…
Bronzes d’indumentària del territori de Tàrraco
Passem a fer un inventari de les peces de bronze d’indumentària que s’han localitzat a l’antic territori de Tàrraco Sivella de corretja Sivella de cinturó procedent d’una sepultura de la partida de la Pineda MNAT, 45322 Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Aquest peça es conserva al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, amb el núm d’inv 45322 Procedeix d’un enterrament d’inhumació el núm 3 d’un total de set localitzat al final del 1954 a la zona de l’actual Complex Educatiu de Tarragona l’antiga Universitat Laboral, a la partida de la Pineda Va ser…
Bronzes del poblat del Bovalar (Seròs)
Encenser d’origen copte o itàlic i cassoleta utilitzada potser com a llàntia Servei d’Audlovisuals de l’Institut d’Estudis Ilerdencs - JI Rodríguez Dels bronzes trobats al conjunt del Bovalar Seròs, Segrià cal fer-ne dos grups Tots dos corresponen a les dues unitats arqueològiques que formen el conjunt Per una banda, els bronzes d’ús litúrgic trobats exclusivament dins la basílica, que són de tipologia de tradició paleocristiana mediterrània clara Un d’aquests —un gerret d’ús litúrgic— és un element utilitzat en temps visigòtics L’altre grup és format per bronzes d’ús personal de temps…
Miró: Catalunya a fora
Dins l’ambient noucentista es va gestar una de les personalitats més universals de la història de l’art català Joan Miró 1893-1983 El contacte amb les avantguardes internacionals no va omplir el seu art de referències foranes i mimètiques, sinó que el va portar a construir i depurar un estil propi i característic, de colors purs i formes simplificades L’obra La Masia , començada a Mont-roig el 1921 i acabada a París el 1922, demostra aquesta gran llibertat en la creació, allunyada del que feien les avantguardes artístiques del moment Miró, d’alguna manera, ha estat el primer gran pintor de…
El teatre rossellonès del sis-cents
Corrua de personatges satírics, GBouttats, Anvers, 1699 BC Sovint s’accepta l’axioma que repeteixen bona part dels manuals literaris i que afirma que, fins a arribar al tractat dels Pirineus el 1659, la història de la literatura rossellonesa es confon amb la catalana Quan Josep Sebastià Pons publicà el 1929 la seva tesi doctoral sobre La littérature catalane en Roussillon au XVII et au XVIIIe siècles , la parcellà en tres àmbits que permeten acotar la pràctica teatral al Rosselló la lluita lingüística, els místics rossellonesos i els goigs No cal dir que l’escena religiosa, la part més…
La guerra civil catalana
La guerra civil catalana 1462-1472 L’època “de les torbacions” 1462-72, tal com la denominaren els contemporanis, va ser el procés final d’una crisi ben complexa i d’enfrontaments politico-socials, latents des de feia temps, que s’agreujaren al Principat a mitjan segle XV En el conflicte es dirimia el concepte de pactisme, que havia regulat la relació entre el sobirà i les institucions al llarg del darrer segle, i s’hi afegiren les bandositats entre la noblesa, l’oposició entre els remences i els senyors feudals, i a les ciutats, les lluites…
Pere Vall
Art gòtic
Martiri del sant, al retaule de Sant Blai de l’església de Sant Miquel de Cardona, obra de Pere Vall El rector de Sant Miquel de Cardona contractà aquest retaule el 1408 al mestre Pere Vall, fill de Cardona La seva pintura es caracteritza per l’aspecte didàctic i simple de les escenes, descrites de forma purament narrativa i desproveïdes de tot dramatisme Les composicions acostumen a tenir com a fons les muralles i les torres d’una ciutat Aquesta taula es conserva en un collecció privada EP Pere Vall, de personalitat prolífica, tot i que no gaire innovadora, segurament va ser un pintor…
Les ericàcies
Ericacies 1 Bruc d’hivern Erica multiflora a branca amb inflorescències terminals x 0,5 b detall d’una flor amb els estams exserts, el pedicel llarg i tres bràctees x 2,5 c flor seccionada longitudinalment amb els estams i l’ovari fixats sobre el disc nectarífer x 5 d secció transversal d’una fulla de marges revoluts x 10 2 Bruc d’escombres Erica scoparia detall d’una flor amb la corolla poc més llarga que el calze i l’estigma eixamplat en forma de disc x 5 3 Bruc Erica arborea detall d’una flor amb el peduncle més curt que a E multiflora, els estams no exserts i la corolla força més…
Les calicials
Caràcters microscòpics principals de les calicials ascs de reacció I- i ascòspores de Calicium víride Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol Biopunt, original de Mireia Giralt L’ordre de les calicials comprèn sobretot representants liquenificats, però també en presenta de no liquenificats El tallus és crustaci, fruticulós o invisible A les regions tropicals també hi ha espècies amb el tallus foliad El més típic és que els apotecis tinguin un peu més o menys llarg, que sosté una mena de copa anomenada capítol Els ascs poden presentar un àpex gruixut,…
Les acarosporàcies
Amb els seus apotecis sovint criptolecanorins i els seus ascs amb nombrosíssimes espores, les Acarospora són un gènere molt divers, bastant nitròfil, ben representat a la regió mediterrània, si bé l’espècie de la fotografia, A oxytona , és d’alta muntanya, on forma, a les superfícies extraplomades, grans taques de color groc viu Observeu els lòbuls i els apotecis de disc obert i amb marge ben visible, típics de l’espècie Volkmar Wirth Aquesta família comprèn líquens crustacis, gairebé tots saxícoles, que presenten els apotecis lecanorins o lecideïns, sovint una mica enfonsats al tallus, amb…