Resultats de la cerca
Es mostren 6960 resultats
Les bacil·lariofícies o diatomees
Característiques del grup Les diatomees o bacillariofícies constitueixen un grup molt nombrós al voltant de 10 000 espècies actuals, agrupades en uns 200 gèneres, molt popular per a qualsevol naturalista que hagi mirat mostres d’aigua amb el microscopi El seu caràcter més notable és la presència d’una mena d’esquelet extern constituït per sílice diòxid de silici, SiO 2 , una substància incolora amb aspecte de vidre Es troben en tota mena d’ambients humits suficientment illuminats La majoria d’elles viuen lliures, ja sia en suspensió en l’aigua planctòniques, ja sobre alguna mena de substrat…
El segle XII i la renovació de l’escultura catalana
Les relacions amb el Rosselló i el Llenguadoc van comportar, a l’inici del segle XII, un gir cap a una renovació que es mantingué al llarg de tota la centúria Els edificis del Conflent i del Rosselló –el monestir de Sant Miquel de Cuixà i el priorat de Santa Maria de Serrabona–, amb l’activitat escultòrica desplegada als claustres i tribunes, originaren un corrent escultòric renovador, caracteritzat per la talla del marbre i els contactes amb el nord d’Itàlia, de la qual cosa derivaren molts models de la banda meridional dels Pirineus, en l’activitat desplegada, per exemple, pels anomenats…
Els embassaments
Els embassaments són sistemes que gaudeixen alhora del flux dels rius i d’una fondària suficient perquè s’hi puguin desenvolupar els processos propis dels llacs L’aigua de l’embassament reflecteix les característiques de la seva conca i, després d’haver-lo passat, és indicadora dels processos que s’hi han donat La construcció d’una presa, sempre en un lloc on el riu s’estreny, fa que s’inundin àmplies valls i es creïn veritables llacs, al nostre país, d’un volum molt més important que qualsevol dels llacs naturals, i d’una extensió considerable La taxa de retenció d’aigua és el paràmetre…
Tipus i models de danses tradicionals
Els balls descobreixen aspectes de la societat que els balla, i n’expliquen la moral, les relacions socials, les formes artístiques, etc El ball és una expressió comunitària, feta en la comunitat i per a ella És també un gran aparador per al lluïment, l’exhibició personal o de grup Joan Soler i Amigó ho assenyala “El ball i la dansa són l’expressió corporal personal i comunitària més plena, de festa i alegria, de dol, de propiciació, de representació, de joc, de gatzara, íntimament lligada amb la gestualitat, la música i el ritme” En definitiva la dansa explica, ensenya, mostra, celebra i…
Altres arts decoratives de Sant Pere de Rodes (el Port de la Selva)
Art romànic
Arqueta Arqueta hispanoàrab dels segles IX-X procedent del monestir i actualment al Museu d’Art de Girona, on és inventariada amb el núm 17 J Vigué Procedent del monestir de Sant Pere de Rodes, el Museu d’Art de Girona conserva una arqueta hispanoàrab dels segles IX-X, la qual és inventariada amb el núm 17 És una capsa d’os o bé de vori amb aplicacions metàlliques en força mal estat Fa 24 cm de llarg per 16 cm d’alt per 15,5 cm de fons Tal com és normal en les capses àrabs, l’ànima de la capsa és de fusta de roure o de faig i, ja a l’origen, fou recoberta amb petites plaques de vori de…
la Seu d’Urgell
Vista de la Seu d’Urgell amb la catedral i el nucli històric, en primer terme
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de l’Alt Urgell.
Situació i presentació S’estén al centre de la plana o ribera de la Seu, formada pel Segre a la seva confluència amb la Valira, bé que té un sector que es troba a la dreta d’aquest riu i que correspon a l’antic terme de Castellciutat, dit antigament i popularment Ciutat Aquest municipi, de 4,7 km 2 , fou annexat a la Seu d’Urgell el 1971 El municipi de la Seu d’Urgell és el tercer de menor territori de la comarca de l’Alt Urgell, després dels termes d’Organyà i Arsèguel Limita al N amb les terres de les Valls de Valira, a l’E amb Estamariu, al SE amb Alàs i Cerc, al SW amb la Ribera d’…
El poblament humà dels deserts i subdeserts freds
Els condicionaments ambientals i el poblament humà És molt habitual considerar els deserts un espai sense vida, completament hostil als humans Encara a les obres del començament del segle XX dedicades a l’Àsia, molts autors parlaven de la calor mortal i les arenes ardents, de les sobtades tempestes de sorra i els ossos esblanqueïts d’humans i animals estesos al llarg de la ruta de les caravanes, i les mateixes fites macabres assenyalaven els itineraris dels “trails” de la febre de l’or californiana Tot això és cert, però també ho és que aquell qui coneix el desert, hi pot viure La gent que hi…
Les sabanes al món
Les sabanes americanes Segurament la disponibilitat de nutrients per a les plantes és, a l’Amèrica tropical, com a la resta dels tròpics, un limitador ecològic tan important com la disponibilitat d’aigua, de manera que aquests factors es conjuguen, juntament amb el foc, per a conformar un marc de condicions ambientals que afavoreix la persistència de formacions obertes D’altra banda, encara que la seva major expressió se situï als tròpics, a l’Amèrica del Sud les sabanes llenyoses i els boscos secs ultrapassen àmpliament les latituds tropicals, tot penetrant a les regions subtropicals i…
L’aprofitament dels recursos vegetals a les formacions esclerofil·les
Collir sense plantar Com tots els biomes, les mediterrànies proporcionen recursos vegetals espontanis de diferents menes, que són susceptibles de ser aprofitats per les poblacions humanes directament, tal com es troben a la natura, o prèvia aplicació de tecnologies senzilles Es pot tractar de plantes alimentàries, productores de fibres o d’altres matèries primeres, com ara essències o productes químics de diversa índole o simplement ornamentals Algunes poden dur incorporada una càrrega simbòlica o se’ls poden atribuir propietats màgiques L’aprofitament d’aquestes plantes i dels seus recursos…
Redistribució de l’hàbitat del Berguedà
Art romànic
Redistribució de l’hàbitat segles XI-XIII A partir, del segle XI començà a aparèixer un nou tipus de poblament, el poblament agrupat en ciutats i viles originades a partir d’assentaments anteriors, a redós de les esglésies i sagreres, o en forma de noves viles al costat d’un castell o monestir Malgrat aquestes noves fórmules, es mantenia el poblament tradicionalment dispers en les antigues viles alt-medievals, masos, bordes, cabanes i torres, i fins i tot, en formes més primitives d’habitatge com és el cas de les coves Un exemple de la pervivència d’aquest antic poblament dispers, és el mas…