Resultats de la cerca
Es mostren 182 resultats
D'un bioma a un altre: les migracions dels animals
Els animals no tenen una dependència de les condicions climàtiques tan marcada com els vegetals Això no vol dir que no hi hagi una fauna característica de cadascun dels biomes, però en tot cas moltes espècies tenen una tolerància prou gran per a viure en àrees climàticament ben diferents Aquesta relativa independència de les condicions ambientals es fa més marcada en el cas dels animals anomenats “superiors”, que pertanyen als grups dels mamífers i els ocells I és natural, perquè la seva homeotèrmia, és a dir, la seva capacitat de regular la temperatura corporal i mantenir-la més…
Rèptils de sang calenta?
Tradicionalment, d’una manera simplista i errònia, hom ha tendit a atribuir als grans rèptils del Mesozoic les característiques dels rèptils actuals Així, hom havia mostrat uns dinosaures molt poc actius, de moviments lents i ineptes per a regular la seva pròpia temperatura Alhora, se’ls atribuïa una capacitat mental exigua que acabava per convertir-los en una mena de criatures gegan- tines beneites i gansoneres Avui dia, les coses es veuen d’una altra manera L’atribució d’un fòssil a un grup no pot presumir mai que totes les característiques que el configuren s’hagin d’avenir amb les dels…
Urbanisme i arquitectura ciutadana
Art gòtic
Introducció El tram de les Drassanes del recinte murallat gòtic de Barcelona, l’únic conservat, amb la torre portal de Santa Madrona ECSA – GSerra Potser allò més significatiu de la construcció gòtica no són les grans realitzacions arquitectòniques, d’una serena i esplèndida majestuositat que s’ha volgut evocadora d’una harmònica civilitat, de segur contradictòria amb el convuls temps que les va erigir Aquestes obres de buscada perennitat i ric contingut programàtic, que els seus promotors i artífexs aconseguiren amb una elaborada arquitectura, s’han de contemplar sempre al costat dels grans…
Les societats igualitàries: un miratge
Recreació d'una escena de caça vista com activitat exclusiva dels homes, Samit, sd, coll part GC Dins l'estudi de les societats de caçadors-recollectors del passat, l'arqueologia ha aconseguit representar de manera rigorosa el medi natural en què es mogueren en cada moment i també el tipus d'estratègia que desenvoluparen per tal de resoldre el problema de la seva subsistència Això ha estat possible gràcies al ventall de noves tècniques, procedents en la seva majoria d'altres ciències, tot i que aquestes han estat desenvolupades i reformulades a fi d'ajustar-les als plantejaments arqueològics…
capital
Economia
Conjunt de mitjans de producció —reals o monetaris— reproduïbles amb l’acció d’una unitat productiva i susceptibles d’originar una renda de període en període.
En la història del pensament econòmic, el concepte de capital ha tingut una aparició relativament tardana i escassament satisfactòria a l’hora de proveir una definició de validesa general De fet, dins l’economia positiva burgesa, les teories més recents no han superat totalment les concepcions clàssiques, sorgides en llur peculiar context històric En la concepció de Turgot, representant dels fisiòcrates, manca la distinció entre la forma monetària representativa dels elements del capital i aquests elements, bé que la seva precisió respecte a la part de capital destinada al consum i la…
El carlisme
Entre el Trienni Liberal del 1820 al 1823 i la revolta contra la Segona República Espanyola el 1936, es desenvolupà, amb una intensitat oscillant, un moviment políticament antiliberal, que unia una retòrica tradicionalista i intransigent amb un grau innegable de mobilització popular Després del País Basc i Navarra, foren Catalunya i el País Valencià —juntament amb zones del Baix Aragó— els territoris on aquest fenomen tingué més importància Aquesta escissió profunda d’unes societats prou evolucionades des del punt de vista social i econòmic ha marcat la trajectòria del període En conjuntures…
Un feudalisme sense homes: el baró de Maldà
Tot i que no mancaren pas aristòcrates illustrats, n’hi hagué d’altres que ignoraven o fingien ignorar el perill real que amenaçava l’Europa de l’antic règim Rafael d’Amat i de Cortada Barcelona, 1746-1819, baró de Maldà, constitueix un bon exponent autòcton d’una aristocràcia que contemplava, amb miopia volguda o inconscient, un món setcentista feixugament estamental, clerical i escolàstic, els fonaments del qual arrossegaven segles d’existència, i que semblava, per això mateix, eternament immutable Calaix de sastre , Rd’Amat, 1769-1816 AHC El baró és autor d’una prolixa i monumental crònica…
Histèria
Patologia humana
Definició La histèria és un trastorn psíquic caracteritzat per l’aparició de diverses manifestacions que corresponen o bé a una alteració motora o sensorial, o bé a una alteració de la consciència com ara amnèsia o desdoblament de la personalitat Aquestes alteracions no són provocades per l’existència de lesions orgàniques i poden expressar simbòlicament un conflicte intrapsíquic desconegut per la mateixa persona que n’és afectada o procurar-li, també inconscientment, alguna mena d’avantatge La paraula histèria deriva del mot hystéra , que en grec antic significava ‘matriu’ i que fou…
La primera agricultura: models explicatius
Restes de lleguminoses més antigues dels PPCC, cova de les Cendres, Teulada, ~5600 aC GS Avui és un fet àmpliament admès que les plantes i els animals domèstics que dominaren l'agricultura prehistòrica en les distintes regions europees eren originàries del sud-oest asiàtic Açò, que mai no ha estat seriosament posat en dubte, cal deixar-ho d'antuvi ben explícit a l'hora d'encarar el problema de l'aparició de l'agricultura —o més exactament del sorgiment de l'estadi sòcio-econòmic i cultural del Neolític— als ambients nord-occidentals de la conca mediterrània En efecte, la distribució…
esports urbans

El carril bici és una adaptació de l’espai urbà a la nova manera d’entendre l’exercici físic
Biciclot, SCCL
Esport general
Conjunt d’activitats esportives i d’esbarjo que es desenvolupen en equipaments i zones urbanes d’ús lliure i gratuït per al ciutadà, com ara carrils bici, parcs i jardins, carrers, voreres o places, tot compartint l’espai amb la resta d’usuaris.
Es tracta d’un element més de la vida social de les ciutats modernes que, com a tal, es conforma com a part activa i com a part receptiva de la cultura urbana Des de la perspectiva social, l’esport urbà s’identifica en el si de la societat postmoderna com un producte més de l’obertura dels sistemes polític, econòmic i social Aquesta obertura facilità la multiplicació d’opinions i d’opcions sobre la ciutat i sobre l’esport, entre d’altres Habitualment, els esportistes urbans expressen com a motivació per a la seva pràctica el desenvolupament de les relacions socials, la realització personal o…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina