Resultats de la cerca
Es mostren 152 resultats
Sant Martí d’Avià
Art romànic
Situació L’església de Sant Martí es trobava al bell mig del poble vell d’Avià, en una plaça que hi ha al carrer Portal Era situada exactament on avui hi ha la casa de Cal Serra Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150 000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 02,8 — y 58,9 31 TDG 028589 Avià es troba a tres quilòmetres de Berga per la carretera que va de Berga a Solsona En arribar al poble cal trencar a l’esquerra i es pot anar en cotxe fins a la plaça del Padró D’allí, a peu, fins on hi havia l’església, hi ha un centenar de metres RVL…
Sant Climent d’Urús
Art romànic
Aquesta església és la parròquia d’Urús, que apareix esmentada per primera vegada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, document datat l’any 819, però que s’ha de considerar del final del segle X Urús, amb la seva església, va ser possessió del monestir de Sant Miquel de Cuixà Aquesta vinculació té el seu origen en els llegats que el comte Sunifred II de Cerdanya va fer a dit monestir en el seu testament de l’any 965, entre els quals figurava l’alou d’Urús Es tractava d’un gran domini muntanyenc de boscos i pastures com el que el mateix Sunifred donà a Sant Martí del…
Joana Massissa, companya de Serrallonga
Historia de la vida y hechos de DJuan de Serrallonga , Barcelona, segle XIX AHC / RM Els dramaturgs castellans del Siglo de Oro cultivaren assíduament el gènere de la serrana o dona bandolera Aquestes serranas encarnaven un tipus prou peculiar de bandolerisme, és a dir, el que es dedicava a la depredació d’homes El desencadenant d’una conducta tan antisocial era sempre el mateix es tractava, en general, de dones enganyades o ultratjades per un galant falsari, i que, per despit, i fins i tot nimfomania declarada en alguns casos, no dubtaven de posar-se a l’aguait per camins i fondalades, a fi…
Espondilitis anquilosant
Patologia humana
Definició L’ espondilitis anquilosant és una malaltia crònica caracteritzada per una inflamació en diverses articulacions, sobretot a la columna vertebral, i que amb el pas del temps limita la capacitat de moviment de les articulacions en què s’ha localitzat La denominació que rep procedeix del mot espòndil , que significa ‘vèrtebra’, amb el sufix -itis, que vol dir ‘inflamació’, i del terme anquilosi , que designa l’abolició del moviment articular, la conseqüència més evident en l’evolució d’aquesta malaltia Causes La causa de l’espondilitis anquilosant no és coneguda Hom considera que hi ha…
Sanaüja

Vista general de Sanaüja des del turó on s’aixeca l’antic castell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Segarra.
Situació i presentació El municipi de Sanaüja, de 32,99 km 2 , és al NW de la comarca Limita al N amb un enclavament de Torrefeta i Florejacs les Cases de la Serra i amb Pinell de Solsonès, a l’E amb Biosca Solsonès, al S amb Massoteres, per un petit tram, al SW amb Torrefeta i Florejacs i a l’W amb el terme de Vilanova de l’Aguda Noguera El territori és a la vall mitjana del Llobregós i s’estén majoritàriament a la dreta del riu Comprèn gairebé tota la vall baixa de la riera de Sanaüja, que desguassa per la dreta al Llobregós ja al terme veí de Vilanova de l’Aguda A ponent el termenal passa…
Pere Pau Caçador i d’Aguilar-Dusai, canonge de Barcelona (1605-1608)
El 22 de juliol de l’any 1605, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pere Pau Caçador i d’Aguilar-Dusai Segles XVI – XVII, doctor en ambdós drets, canonge i degà de Barcelona diputat militar Galceran de Peguera i de Gàver, senyor de Sant Mateu de Bages diputat reial Andreu de Sentís i Arbonès, ciutadà de Tortosa oïdor eclesiàstic Pacià Paulet, canonge d’Elna oïdor militar Gaspar de Molera, doctor en medicina de Vic, cavaller i senyor de les dècimes de Sant Esteve de Granollers de la Plana oïdor reial Joan B Llorens, ciutadà honrat de…
Cartes de població
Carta de poblament de Tortosa, 1149 AHCTE / RM Amb aquest nom o altres de semblants carta de poblament, carta pobla, o l’originari de carta populationis , la historiografia medieval ha designat uns privilegis o concessions atorgats pels sobirans o els titulars de senyories jurisdiccionals i àdhuc dominicals als pobladors, presents o futurs, d’una localitat S’hi consignaven essencialment les condicions de tinença del sòl i de residència en aquest també es fixaven, donat el cas, unes normes fonamentals per a l’encarrilament de la convivència jurídica de la comunitat veïnal La concessió de…
Fibrosi pulmonar
Patologia humana
Definició La denominació fibrosi pulmonar , equivalent a la de malaltia intersticial difusa del pulmó o alveolitis fibrosant , inclou una sèrie de trastorns que alteren l’espai que queda entre els alvèols, o espai intersticial, que consisteix en una substitució del teixit que normalment ocupa aquest espai per una gran quantitat de fibres de collagen, cosa que redueix la capacitat de distensió del pulmó, limita la capacitat respiratòria i ocasiona una insuficiència respiratòria Causes i tipus La fibrosi pulmonar es pot presentar com a complicació d’una malaltia pulmonar prèvia Actualment se’n…
Tumor faringi
Patologia humana
Definició Són anomenats tumors faringis els creixements anòmals de determinades cèllules de la faringe que, en desenvolupar-se, formen masses cellulars capaces de comprimir les estructures veïnes i que, quan es tracta de tumors malignes, poden envair els teixits propers o disseminar-se a d’altres regions de l’organisme Causes, tipus i manifestacions Hi ha una gran varietat de tumors faringis, ja que poden originar-se en els diversos teixits que formen les estructures de la faringe Així, hom diferencia diversos tipus de tumors faringis segons el comportament i l’origen Els tumors faringis…
Instruccions per a la defensa i la provisió de la ciutat i la vegueria de Girona davant el pas de les Grans Companyies
Art gòtic
Data 30 d’octubre de 1365 El rei Pere el Cerimoniós tramet instruccions al bisbe de Girona, al noble Francesc de Cervià i al veguer Joan Berenguer de Rajadell per tal de procedir a la defensa de la ciutat i llocs de la vegueria davant l’arribada de companyies estrangeres al seu servei, de pas cap a la ciutat de Saragossa En Pere etc, al honrat pare en Christ lo bisbe de Gerona e als noble e amats nostres en Francesch de Cervià e en Johan Berenguer de Rajadell, cavallers, veguer de Gerona, salutem et dilectionem Com nós hajam procurat e tractat que alcuns grans barons e cavallers de les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina