Resultats de la cerca
Es mostren 1841 resultats
Les societats de crèdit barcelonines
Portada de la Memòria de la Societat Catalana General de Crèdit El 28 de gener de 1856 les Corts espanyoles aprovaven dos decrets de gran transcendència per al sistema financer la Llei de Bancs i la Llei de Societats de Crèdit La primera convertia el Banco Español de San Fernando en Banc d’Espanya i acceptava la creació de diferents bancs d’emissió de caràcter local, a més del Banc de Barcelona i del Banco de Cádiz, que ja estaven actuant La segona, la Llei de Societats de Crèdit, regulava la creació d’unes entitats financeres que podrien realitzar totes les operacions bancàries —comercials i…
La serra de Sant Gervàs i el pui de Lleràs
La serra de Sant Gervàs es prolonga a ponent a través de les impressionants parets rocoses de Sant Cugat, que cauen vertiginosament sobre la Noguera Ribagorçana Oriol Alamany La serra de Sant Gervàs i el pui de Lleràs 25, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus Entre el coll de Viu de Llevata i el de Montllobar, a cavall de les comarques de l’Alta Ribagorça i del Pallars Jussà, s’estenen un conjunt de serres complexes que separen les conques de la Noguera Pallaresa i de la Noguera Ribargoçana Entre totes elles destaquen la serra de Sant Gervàs Pala del…
Michael Löwy i Robert Sayre: una definició del romanticisme
A cavall de la història de l’art i la del pensament, els autors han donat en aquests passatges del seu llibre sobre el romanticisme la que pot ser la definició més ajustada del fenomen romàntic La seva definició té la virtut de marfondre tradicions que, amb les interpretacions que se n’han fet sempre, semblaven inconnexes o fins i tot contradictòries entre elles, malgrat ésser reconegudes generalment com a ‘romàntiques’ En particular revisa la cronologia d’aquestes tradicions i posa en relació el romanticisme amb un altre fenomen d’abast mundial la revolució industrial “Què és el…
Casa forta de Bellvespre (Sant Joan les Fonts)
Segons F Caula Francesc Caula El règim senyorial a Olot , Olot 1935, pàg 70, a Sant Joan les Fonts hi hagué una casa forta anomenada Bellvespre “ stadium de Pulcro Vespere ” Segons aquest autor, el primer membre conegut d’aquesta família de cavallers fou Bernat de Bellvespre documentat entre els anys 1195 i 1229, el qual havia d’acompanyar el rei Jaume I a la conquesta de l’illa de Mallorca, tal com figura en el seu testament Aquest cavaller establí que si moria durant els preparatius de l’expedició a Mallorca de l’any 1229, el seu cos fos enterrat al cementiri dels hospitalers en aquest cas…
Joana Raspall i Juanola

Joana Raspall i Juanola
© Imma Cauhé
Arxivística i biblioteconomia
Literatura
Bibliotecària, poeta, narradora i lexicògrafa.
Diplomada el 1938 per l’Escola de Bibliotecàries, exercí la professió durant una breu temporada a Vilafranca del Penedès Des del 1916 residí a Sant Feliu de Llobregat, on impulsà diverses iniciatives culturals, com el premi Martí Dot per a poetes joves Publicà nombrosos llibres de poesia, especialment per a infants i joves, i de teatre La seva producció poètica s'inicià amb el recull Petits poemes per a nois i noies 1981, al qual seguiren Ales i camins 1991, Llum i gira-sols 1994, Bon dia, poesia 1996, Degotall de poemes 1997, Versos amics 1998, Pinzellades en vers 1998, Com el plomissol 1998…
Bartomeu Fiol i Móra
Literatura catalana
Poeta, crític i articulista.
Es llicencià en ciències polítiques a la Universitat de Madrid, i posteriorment retornà a Mallorca, on des dels anys cinquanta es guanyà la vida en el sector turístic com a empresari hoteler La seva trajectòria poètica començà amb diverses edicions privades de petits reculls i poemes solts, totes publicades entre el 1955 i el 1959 L’últim , 1955 Inicià formalment la carrera poètica amb la publicació del recull Calaloscans 1966 Amb els anys seguiren Camp rodó 1973, premi Joan Alcover, Contribució de bàrbars 1980, Els capells de ferro a Son Cabaspre 1983, Calaportal de Cavorques 1985,…
,
Antoni Marí i Muñoz
Literatura catalana
Poeta i assagista.
Vida i obra Interessat per l’estètica, ha investigat les idees literàries, artístiques i musicals dels segles XVIII i XIX En castellà ha publicat El entusiasmo y la quietud 1979, estudi i antologia del Romanticisme alemany Com a poeta es donà a conèixer amb un recull escrit en collaboració amb F Parcerisas, Variacions sobre un tema romàntic “Ombra i llum” 1978, i amb El preludi 1979, reflexió estètica i filosòfica d’imatgeria sensual i sovint conceptual El primer llibre de poemes ha estat El preludi 1979 La seva trajectòria poètica es consolidà amb Un viatge d’hivern 1989, a la qual seguiren…
,
Josep Maria Sala i Valldaura

Josep Maria Sala i Valldaura
© J.M. Sala-Valldaura
Literatura catalana
Poeta.
Estudià a Barcelona i fou lector d’espanyol a Salford Anglaterra Es donà a conèixer com a poeta amb un recull un xic irònic, Mitoclàstia , seguit de Tot extrem voler 1977, Camp d’esvorancs 1980, on inicia una poesia que combina el to elegíac, les provatures formals i una aspra crítica social, Reixa d’aigua 1982 i Gual de camins 1985, entorn de la idea i pràctica del viatge Ha continuat la seva trajectòria poètica amb En aquest dau del foc 1987, premi Cavall Verd de poesia, Ets arrel d’ala i de vol 1991, Seqüències i mòbils 1998, Cardiopatia 1999, Disfresses 2002, premi Crítica…
,
Nicasi Camps i Pinós

Nicasi Camps i Pinós
© Família Camps
Literatura
Teatre
Dramaturg.
Orfe de mare i posteriorment de pare, des de catorze anys treballà en un taller d’automòbils, i parallelament seguí estudis nocturns de comptabilitat i tenidoria de llibres Començà a escriure de molt jove en castellà i passà majoritàriament al català a la primera meitat de la dècada de 1950 Molt vinculat a les entitats socials i culturals del Poblenou, on sempre residí des que s’hi traslladà des de Terrassa en la infantesa, codirigí i collaborà en la revista del barri Quatre Cantons 1963-69 i 1973-78 i publicà contes infantils a Cavall Fort La seva abundant producció dramàtica…
Ticià
La Sagrada Família, de Ticià
© Corel Professional Photos
Pintura
Nom amb què és conegut als Països Catalans Tiziano Vecellio, pintor italià.
Molt aviat anà a Venècia, on rebé els primers ensenyaments als tallers de S Zuccato i dels Bellini i escollí per mestre Giorgione, amb qui collaborà en els frescs del Fondaco dei Tedeschi 1508-09, fragments a l’Accademia i al Palazzo Ducale i l’influx del qual és també palès en les obres de joventut frescs de la Scuola del Santo Pàdua, 1511, Amor Sacre i Amor Profà 1515 Galleria Borghese, Roma Després d’haver refusat d’anar a Roma, el 1513 obrí un taller i oferí els seus serveis a la Sereníssima Inicià així una nova etapa, durant la qual conreà el naturalisme i desenvolupà les seves…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina