Resultats de la cerca

Segell amb el retrat de Lluís Companys emès el 1933 pel Parlament de Catalunya ECSA El temps que va de l’abril del 1931 al juliol del 1936 són cinc anys crucials en la història del nostre país, i de retop enla trajectòria personal de Lluís Companys Comencen amb una monarquia que trontolla i acaben amb l’esclat de la revolta militar Companys els comença com un republicà conspirador i els acaba com a president d’una Generalitat que ha vençut l’aixecament a Barcelona però que està privada de quasi tota autoritat efectiva, que ha passat a mans de la FAI i altres extremistes Entremig, Companys ha…

Situació Vista aèria del conjunt de l’antiga catedral, amb el claustre i les edificacions annexes A baix, l’actual edifici catedralici agermana diferents estils arquitectònics, com el campanar neoclàssic i els absis del més pur estil romànic ECSA - J Todó El conjunt catedralici de Roda és a la part més alta del centre urbà del poble de Roda de Ribagorça, situat al cim d’un turó cònic que domina el curs de l’Isàvena Mapa 32-11 251 Situació 31TBG964853 L’itinerari per a arribar-hi és el mateix descrit en la monografia precedent JAA Història Uns orígens difícils La data de 957 o de la…

L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Vegeu Castells i edificacions militars del Conflent anteriors al 1300 Mapa dels castells i les edificacions militars del Conflent anteriors al 1300 M LI Ramos En comparar la informació que ens forneixen els documents de l’alta edat mitjana relacionats amb el Conflent amb les formes del relleu de les diverses contrades d’aquesta comarca, hom comprèn una mica com s’organitzà aquest territori durant els primers segles medievals Podem suposar que el Conflent, com el Ripollès, la Garrotxa o les altres comarques pirinenques o dels Pre-pirineus, durant…

Situació Edifici reconstruït en gran part en època gòtica, però que conserva a les façanes sud i oest vestigis d’una construcció romànica T Pollina L’església parroquial de Sant Martí, també dedicada a sant Ponç, és situada a un extrem de l’antic caseriu que formava el poble de Tost, avui abandonat Mapa 34–11253 Situació 31TCG669815 L’itinerari per arribar a l’església és el mateix que condueix a l’antic castell de Tost MLlC-JAA Història La referència històrica més antiga del castell i del terme de Tost és de l’any 815 La vila de Tost apareix esmentada en un document del 982, en què el bisbe…

Situació Vista aèria de l’antiga collegiata de Sant Feliu de Girona, al peu de la catedral i davant el portal de Sobreportes TAVISA Aquesta important església és situada a la part nord del nucli històric fortificat, bé que fora d’ell, davant del gran portal de Sobreportes Es va construir al peu de l’antiga via romana sobre l’àmbit d’un antic cementiri que hom creu que s’aixecava sobre el martyrium erigit en honor del màrtir Feliu Mapa L 39-13334 Situació 31TDG 857488 Es troba a la dreta de l’Onyar, un xic enfilada i accessible per una escalinata de la seva façana principal, que no s’utilitza…

Situació Façana de ponent de l’església, coronada pels merlets amb què fou fortificada al segle XIV ECSA - A Roura L’antiga canònica i actual parròquia de Santa Maria de Cornellà presideix el poble de Cornellà de Conflent Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 34’ 1” N - Long 2° 22’ 59” E L’església és al nord del palau comtal, al costat de la carretera que va a Fillols PP Història EI topònim Cornellà de Conflent Cornelianum , 901, com altres indrets homònims de Catalunya, suggereix la hipòtesi que podria tenir origen en un domini detingut, a l’època romana, per un colon, membre de la gens Cornèlia…

El més rellevant i influent dels artistes medievals mallorquins va ser l’escultor, arquitecte i també empresari artístic Guillem Sagrera, nat presumiblement a Felanitx cap al 1380 en el si d’una família dedicada al llarg de diverses generacions a la construcció i a la talla i el transport de pedra Sagrera va fonamentar la seva activitat empresarial, pel que fa als efectius humans, en els seus parents coetanis fills, cosins, nebots, etc, que van participar en les seves iniciatives formant ensems un potent clan professional –aglutinat pel talent i la capacitat organitzadora de Guillem, segons…

La creació artística a Barcelona visqué durant la catorzena centúria una de les èpoques més brillants Els artífexs d’aquesta situació privilegiada foren, a parts equivalents la reialesa, centrada de manera gairebé absoluta en la figura de Pere el Cerimoniós l’Església, que participà en projectes parroquials i conventuals, a més de tenir cura de les obres de la nova catedral i la mateixa Ciutat, representada pels organismes del poder municipal Tampoc no va ser gens menyspreable la implicació d’altres entitats urbanes, com les confraries Finalment, cal no oblidar els particulars, alguns dels…

L’escultura gòtica assolí el punt culminant amb Pere Joan i Guillem Sagrera, cadascun amb les seves peculiaritats Lleida, que havia perdut protagonisme cap a la darreria del segle XIV, coincidint amb una època d’escassa activitat a la Seu Vella, tornà a viure un bon moment, amb la represa de les obres a la porta dels Apòstols i en altres indrets de la catedral Els mestres que hi treballaren també van ser actius en altres llocs de Catalunya, la qual cosa explica el constant intercanvi d’influències Rotllí Gautier o Vauter, Jordi Safont i Bertran de la Borda en van ser els protagonistes més…

Situació i presentació La comarca del Pla d’Urgell, de 305,10 km 2 , fou creada l’any 1988 El cap comarcal és la ciutat de Mollerussa Es troba situada enmig d’una plana, per la qual cosa els límits de la comarca administrativa no tenen cap correspondència amb els geogràfics i responen simplement als orígens senyorials dels límits dels termes que la integren Els setze municipis que formen la comarca del Pla d’Urgell pertanyien, segons la Divisió Territorial de Catalunya aplicada el 1936, reinstaurada el 1987, a les comarques que actualment envolten el Pla Els termes de Linyola, Bellvís i el…