Resultats de la cerca

Els falconiformes, ocells rapinyaires diürns, es diferencien dels accipitriformes per la forma més punxeguda de les ales i el cos, més compacte, caràcters que s’aprecien en aquest falcó peregrí Falco peregrinus , a dalt, i per la presència d’una dent especial al marge de la mandíbula superior, que s’observa en el detall del cap a baix Oriol Alamany L’ordre dels falconiformes Falconiformes , molt més limitat que l’anterior, comprèn la resta dels rapinyaires diürns Entre els falcons pròpiament dits, el gènere més nombrós i característic és Falco , que aplega tots els…

Els arguments de l' opera seria solien ser de tema clàssic, històric o mitològic grecollatí, encara que adaptats a la mentalitat de l’època, sense gaires pretensions de fidelitat als models De vegades també es basaven en les històries cavalleresques de les croades, seguint La Jerusalem alliberada , de T Tasso, o altres autors semblants L’estructura de l' opera seria era molt senzilla després d’una obertura tripartida inicial, l’acció es desenvolupava mitjançant recitatius gairebé sempre secs només amb baix continu i àries que s’anaven repartint entre els personatges, donant…

Persona que interpreta una copla o una estrofa a l’estil flamenc i que la converteix en cante mitjançant la tècnica musical vocal atribuïda al gènere artístic del flamenc El cantaor clàssic reuneix una sèrie de característiques musicals i expressives que giren al voltant d’un concepte purista d’autenticitat Fa un ús sovintejat de la cadencia andaluza o cadència frígia, canta al compás o ad libitum , sol a palo seco o acompanyat per las palmas , la guitarra o altres instruments baix, violí, flauta, el cajón , etc, jaleado i/o coreado , sense ball cante p’adelante o, en funció…

En la subclasse de les dillènides, relativament diversa, s’hi inclouen moltes famílies de flors atraients, actinomorfes o, menys sovint, zigomorfes La petita família de les peoniàcies es considera sovint la més primitiva del grup, caracteritzada per les flors de penant poc regular, proveïdes de molts estams Es tracta de flors molt grosses i atraients, tal com illustren aquestes dues peònies de la nostra flora, Paeonia mascula subspècie cambessedesii , a dalt, i P officinalis subspècie humilis , a baix Ramon M Masalles i Josep Nuet i Badia Família formada per un sol gènere,…

De l’antigament anomenat gavià argentat, hom, actualment, diferencia el gavià argentat, pròpiament dit Larus cachinnans , a dalt, amb el bec groc i les potes grogues i molt comú tant a les costes com a l’interior, i el gavià argentat de potes roses Larus argentatus , a baix, espècie molt més rara al nostre país Jordi Garcia Petit, Xavier Ferrer i Oriol Alamany De l’antigament anomenat gavià argentat Larus argentatus hom diferencià posteriorment dues espècies la majoritàriament mediterrània L argentatus michaeles i la de potes roses L argentatus argentatus Actualment es…

Situació i presentació El terme de Rasquera, de 51,31 km 2 d’extensió, es troba a l’extrem SW de la comarca, en contacte amb el Baix Ebre Limita al NE amb Ginestar i a l’E amb Tivissa, seguint el curs del riu Sec, mentre la part més accidentada de ponent el separa de Benifallet, del Baix Ebre El límit NW amb Miravet és més imprecís, igual que els límits meridionals, amb Tivenys i el Perelló, ambdós termes ja del Baix Ebre El territori s’estén al sector de l’esquerra de l’Ebre que no arriba a tocar el terme i passa formant un congost pel pas de Barrufemes molt a prop, entre Miravet i…

Foren constituïts en congregació per Pau V el 1617 i en orde religiós per Gregori XV el 1621, que aprovà les constitucions el 1622 d’acord amb el règim propi dels clergues regulars Els escolapis es difongueren molt aviat pels estats italians i per Bohèmia Per desavinences internes Innocenci X els suprimí com a orde el 1646, però no abandonaren les escoles, i el 1656 i el 1669 foren novament elevats a congregació i a orde Continuà l’expansió per tota l’Europa central Polònia, Hongria, Eslovàquia, Àustria, Romania, Lituània i Alemanya, i també Iugoslàvia, Rússia i Suïssa Al segle XVIII…

Situació L’església de Sant Fruitós es troba al centre del reduït nucli de poblament compacte de Llofriu, a la plaça major Mapa 334M781 Situació 31TEG110425 L’anomenat “Ramal” és el camí que porta des de la carretera comarcal de Palamós a Girona C-255 fins al poblet de Llofriu, en uns 400 m de recorregut S’agafa a mà esquerra d’aquesta carretera, entre el trencall que mena a Palafrugell i la Barceloneta el barri situat al llarg d’aquesta carretera comarcal que pertany a la parròquia de Llofriu Història El lloc de Llofriu, en època medieval, pertanyia al terme del castell de Palafrugell És…

Compartiment central del retaule dedicat a santa Eulàlia de l’església parroquial de Vilella avui conservat a l’església parroquial de Rigardà, Conflent Atribuït al Mestre d’Olot, ha estat datat a l’últim terç del segle XV CGPO/CDCROA – GGorce El panorama de la darrera pintura gòtica a les terres de Girona ofereix un denominador comú força semblant al de períodes anteriors És a dir, hi ha un elenc gens menyspreable de pintors documentats sense, però, que se’ls pugui adjudicar amb seguretat cap de les escasses obres conservades D’altra banda, els diferents tallers actius en aquesta etapa de…

L’Empordà és una de les regions naturals i històriques amb una personalitat més ben definida El seu nom té l’origen en el de la ciutat d’Empúries‚ i significa‚ doncs‚ el territori o el rodal el rerepaís emporità Empúries fou fundada, en un indret ja habitat per població autòctona‚ pels navegants i comerciants grecs de Focea jònics‚ al segle VI aC‚ els quals li donaren el nom d’Empòrion empori‚ mercat La romanització del país s’inicià també a Empúries desembarcament de l’exèrcit de Gneu Escipió el 218 aC i els romans crearen una colònia al costat de la ciutat grega i del poblat local dels…