Resultats de la cerca

Morfologia El saure més gros de les nostres contrades, el llangardaix comú Lacerta lepida , és fàcilment identificable pel reticulat groc sobre fons fosc i pel seu cap enorme Els individus joves són, en canvi, coberts d’ocelles clars vorejats de fosc Lluís Solé És el lacèrtid més gros que existeix i el saure més gros a casa nostra El cap i el tronc poden superar els 20 cm de longitud, fins i tot en les femelles, sempre més petites, i la cua és d’1,5 a 2 vegades més llarga, de manera que, en total, arriba correntment als 60 cm Hom n’ha trobat individus de 80 o 90 cm de llargada El cap és…

Morfologia El dragó comú Tarentola mauritanica té el cos deprimit i els dits adhesius propis dels animals lapidícoles, que li permeten grimpar per parets llises La seva coloració és força variable i canvia de molt fosca a molt clara segons la situació de l’animal A la fotografia veiem un exemplar que captura una papallona nocturna, el seu aliment predilecte Javier Andrada És un dragó robust, d’un màxim de 15 cm, la meitat dels quals corresponen a la cua Té el cap i el tronc deprimits, el cap gros i ben diferenciat del tronc i la part central particularment deprimida Les potes són…

Morfologia El gripau corredor Bufo calamita és una mica més petit i menys berrugós que el gripau comú Bufo bufo així mateix, les glàndules paròtides són paralleles, l’ull és daurat i sol presentar una línia vertebral groga Josep M Barres Aquest gripau presenta la morfologia típica, arriba als 70 o 80 mm de longitud, i és de tronc prou robust Té el cap més estret i el musell curt i rom, les glàndules paròtides prominents i paralleles l’ull és groc verdós o entre daurat i argentat, i el timpà, petit, quasi indistint Els tubercles subarticulars són dobles hi ha dos tubercles metatarsians a…

Situació Àmbit cobert amb volta de canó situat a l’angle nord-oest de l’actual església parroquial, que podria correspondre a la cisterna del castell ECSA - A Roura El poble de Vallestàvia, situat en els contraforts nord-orientals del massís del Canigó, forma un petit nucli agrupat sobre un serrat, damunt el curs del riu Lentillà, a la seva esquerra i a 640 m d’altitud És dominat per l’església parroquial, edifici que manté alguns vestigis de l’antiga fortificació o castell Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 33’ 56” N - Long 2° 31’ 31” E Hom arriba a Vallestàvia per la carretera D-13 que surt de…

Situació Vista exterior de l’absis, l’element més antic i genuí d’aquesta transformada església ECSA - E Pablo L’església parroquial de Sant Esteve d’Araós és situada al centre de la població d’Araós, a l’entrada de la Vallferrera MLlC Mapa 34-9182 Situació 31TCH573109 Història Les vicissituds històriques de l’església de Sant Esteve d’Araós són comunes als altres pobles que integren la Vall Ferrera, a les quals es fa esment en el marc històric d’aquest volum La referència documental més antiga atribuïda a la parròquia d’Araós ha estat, segons diversos autors, el document conegut com l’acta…

Situació Aspecte d’aquest petit temple, antiga parròquia rural, restaurat fa pocs anys ECSA - JL Valls És situada a l’antic lloc desaparegut de Vila-rasa, al nord-oest del poble de Sant Cebrià, prop de la carretera d’Alenyà Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 37’ 52,2” N - Long 2° 59’ 46,8” E A 1 km al nord de Sant Cebrià per la carretera D-22 es troba un trencall, a mà dreta, que porta a aquesta església Història La localitat de Vila-rasa, completament desapareguda a excepció de l’església, és esmentada des del 904 Al segle X alguns propietaris aloers cediren o llegaren a l’església d’Elna una…

L’any 2000 hi havia en servei a tot el món poc més d’un milió de quilòmetres de línies fèrries Als Estats Units, el Canadà, Rússia, l’Índia i la Xina, els cinc primers estats quant a l’extensió de la xarxa, s’hi acumulen el 50% de les línies La densitat de la xarxa ferroviària per estats fa avinent tres àrees al món amb fortes concentracions de vies fèrries el Japó amb Corea del Sud, els Estats Units i Europa En aquests territoris, s’hi desenvoluparen els primers ferrocarrils i aquest sistema de transport hi continua exercint una funció significativa tant pel que fa a les mercaderies com als…

El mapa mostra la distribució de la població respecte al territori que ocupa, és a dir, d’acord amb les diferents densitats, expressades en habitants per km 2 Predominen unes àrees poblades permanentment, dites ecumèniques –del grec οἰκέω, ‘habitar’–, però no deixen de ser sorprenents les extenses terres anecumèniques, és a dir, inhabitades, com és el cas de gran part de Grenlàndia i de l’Antàrtida El ventall de densitats dins del món habitat, l’ecumene, és ben divers des de terres amb poblacions nòmades, que poden abraçar espais molt extensos, fins a àrees densament poblades, amb densitats…

Camins ramaders al País Valencià al segle XVII La transhumància fou una activitat important als Països Catalans durant tota l’edat moderna, però no se’n coneix bé l’evolució Tanmateix tot fa pensar que fou més gran el seu protagonisme en els temps medievals que no pas en els moderns Malgrat això, el nombre d’animals que es movien anualment entre les pastures estiuenques de muntanya i les hivernals del pla i de la costa continuà sent alt fins al segle XIX Els avenços de l’agricultura varen fer recular aquests moviments i, especialment al Principat, al final del vuit-cents, molts camins…

Pràcticament correspon a la conca del Marica, i s’estén des del vessant meridional de la serralada Balcànica, al N, fins a les costes de la mar Egea i de la mar de Màrmara, al S, i de les costes de la mar Negra i l’estret del Bòsfor fins a la vall del riu Mesta, que n'assenyala el límit occidental La seva extensió ha variat molt al llarg de la història, i en l’antiguitat hom havia considerat el Danubi com el límit N Hom hi distingeix un sector occidental, que correspon a la Tràcia grecobúlgara, més muntanyós, dominat per la serralada dels Ròdope, amb altituds superiors als 2 000 m, que separa…