Resultats de la cerca
Es mostren 10974 resultats
Arquitectes o ebenistes?
Anaven molt de pressa En un sol dia, exactament en un dia i una nit, aixecaven una església imposant Passava a la Rússia medieval i encara durant els segles XVII i XVIII, quan la comunitat havia fet el vot d’erigir un temple com a prometença en cas d’epidèmia, d’incendi o de mala collita En un no res, al cim d’un turó de vista privilegiada, o al bell mig del més escollit dels paisatges, sorgia l’església com per art d’encantament Era un portent, però no pas un miracle la construcció es feia de troncs, eren esglésies de fusta prefabricades De fet, les ciutats russes d’aquells temps eren…
Canoes d’alta costura
Al segle XIX, molts pobles de la zona de la taigà, com els mansis, els khantis, els selkups, els evenkis, els nanais, els negidals, els iacuts i diverses tribus d’indis nord-americans, com els crees, els algonquins o els atapascans, encara construïen les seves canoes amb escorça de bedoll Actualment, a Sibèria ja no queden pràcticament mestres que dominin aquest art de construcció, i no cal dir al Canadà Avui dia, fins i tot és difícil de trobar-ne alguna als museus Les canoes d’escorça de bedoll eren molt lleugeres i sòlides Resultaven resistents a l’aigua i fàcils de governar, i en cas d’…
Els trens interminables
La Rússia tsarista i els Estats Units vuit-centistes tenien ben poques coses en comú Però en termes territorials compartien un problema l’estepa o la praderia ocupaven el cor de la seva superfície Mals camins ancestrals en el cas rus i rutes a penes fressades en el nord-americà, separaven, més que no pas unien, els dos extrems dels seus immensos territoris Fins que la invenció del segle obrí les portes del gran canvi travessa a travessa, la via fèrria assegurà els confins orientals de l’imperi per als uns i arribà a la costa occidental per als altres El ferrocarril transsiberià recorre 7 416…
Tipis i iurtes
“La iurta no es vincla davant del vent i el seu pit entoma amb braó la pluja No té raconades ni xamfrans,però brinda escalf i acolliment” Els nòmades porten la casa a sobre Tendes i habitacles desmuntables els segueixen i aixopluguen en la seva vida erràtica, tant al desert com al domini d’estepes i praderies Bo Juyi, poeta medieval xinès 772-846, deixà escrit Iurtes asiàtiques i tipis nord-americans són admirables exponents d’aquesta mòbil arquitectura de circumstància Sembla que les iurtes desmuntables, tal i com després esdevingueren famoses, aparegueren entre els antics turquesos devers l…
La fibra més subtil
La finor, la bellesa i l’elegància de la seda fascina els humans des dels temps més remots Una fascinació incrementada durant segles pel misteri del seu origen què era exactament aquell teixit que portaven els mercaders d’Orient Plini el Vell, en la seva “ Naturalis Historia ” 77 dC, sostenia que la seda era el borrissol de les fulles d’uns arbres exòtics, i aquesta és la menys fantasiosa de les aventurades històries existents Això explica que els egipcis, per teixir la seda al seu gust, comencessin desteixint les teles que els arribaven de l’Orient… La seda teixida arribava a la Mediterrània…
La medicina xinesa
Segons la tradició, a la Xina hi hagué èpoques en què els pacients honoraven els metges quan estaven bons i deixaven de pagar-los quan queien malalts, i això perquè la medicina xinesa, més que combatre la malaltia, procura la salut Diuen els clàssics que no actuar fins que s’està malalt és com esperar l’inici de la batalla per a fer-se la llança En l’univers cultural xinès, tractar malalties és cosa dels mals metges, dels que no saben evitar-les Aquesta medicina xinesa disposa d’una farmacopea diversíssima, d’una efectivitat terapèutica verificada al llarg dels segles per un seguit de…
El bon i el mal govern
Si algun lloc al món resumeix i expressa amb la màxima fidelitat la quinta essència del paisatge mediterrani, és la terra de Siena Llum, color, relleu, vegetació, poblament humà, usos del sòl, tot sembla tenir el punt just d’equilibri entre contenció i exageració, que el tòpic consagra com a característica cabdal del món mediterrani Així ho copsà, fa més de sis segles, la percepció genial i l’habilitat pictòrica del primer mestre europeu de la pintura de paisatge, Ambrogio Lorenzetti, en els meravellosos frescos de la sala de la Pau del Palazzo Pubblico de Siena Entre el 1338 i el 1340,…
El naufragi de les vinyes
La vinya de conreu és una planta sensible a moltes malalties, entre les quals destaquen les fúngiques i les produïdes per nematodes que n’ataquen les arrels Moltes d’aquestes malalties provoquen una disminució o una pèrdua total de la producció a causa de la destrucció dels fruits, però no pas la mort de la planta Al final del segle XIX, però, les vinyes europees patiren una devastació gairebé total, un naufragi provocat per un petit insecte que passà d’un comportament inofensiu a la virulència més extrema la filloxera Filloxera Phylloxera vastatrix " Roman Montull / ECSA La filloxera…
Aral: la catàstrofe
Vaixells rovellats varats enmig del desert entre la sorra bruta fotografies que han donat la volta al món en diaris i revistes, expressió del que els països de l’antiga Unió Soviètica van anomenar ‘la tragèdia de l’Aral’ Qualsevol espectador imparcial pot constatar-ho del 1960 al 1990, el nivell del llac, un dels més grans del planeta, va baixar 15 m, la superfície total va disminuir en un terç, i el volum de massa d’aigua esdevingué dues vegades més petit A les fotografies realitzades des del cosmos al final de la dècada dels vuitanta, els contorns de l’Aral es diferenciaven ja…
Tendes, balmes i habitatges
Fang I fibres vegetals I també alguna d’animal Aquests són els materials a l’abast dels humans que viuen a les sabanes africanes a l’hora de construir els seus recers En determinats casos, alguna cinglera provident proporciona refugi i materials més sòlids Normalment, però, la tenda i la cabana fan de casa a la sabana immensa Cases temporals, tanmateix adequades a una vida que l’activitat pastoral tenyeix sovint de nomadisme L’ambient posa els materials, la necessitat i l’enginy els afaiçonen A les sabanes més àrides, la vida dels humans depèn sempre de saber utilitzar de manera sostenible…