Resultats de la cerca

Situació Dues vistes de Santa Maria de Vallverd la capçalera triabsidal a dalt, única part conservada d’aquest antic monestir cistercenc i pel costat de ponent, amb l’arc toral que enllaçava l’absis central amb l’antiga nau desapareguda ECSA - JA Adell ECSA - F Baltà Les ruïnes de l’antic monestir cistercenc femení de Santa Maria de Vallverd, conegudes a la regió com el “convent de les bernardes”, són situades en una ampla terrassa que hi ha a la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, un quilòmetre més cap al S del congost de Tragó i uns 8 km abans de la presa de contenció, sobre el mateix…

Situació Una vista del conjunt, tal com era al començament del segle XX L’actual església de Sant Salvador de la Vedella té l’origen del seu topònim controvertit, puix que, així com alguns creuen que aquest topònim no ha d’ésser la Vedella o Vadella, sinó l’Abadella, és a dir, petita abadia, d’acord amb la realitat històrica del monestir, de l’any 1268 data un document referent a una avinença entre el bisbe d’Urgell i l’abat de Tavèrnoles, que diu “ et de Sancto Salvatore de Sa Vedera ” L’any 1291 apareix en un document amb el nom de Zavedera , i en aquesta mateixa època en altres documents…

La invenció de l’agricultura Quan es va inventar l’agricultura, i on No podem respondre amb exactitud a aquesta pregunta Segons els estudiosos, les formes més antigues d’agricultura es poden localitzar als altiplans de la Mesopotàmia septentrional fa 8 000 o 10 000 anys Però es tracta de moments i de formes de desenvolupament diferents segons els llocs i les poblacions Si bé en gran part de l’Europa occidental sembla clar que les primeres formes d’agricultura es remunten al V millenni aC període neolític, en altres poblacions aquesta activitat no es va practicar fins a l’època històrica, i…

Alguns anguilliformes 1 agulla de fons Nemichthys scolopaceus , 2 netàstoma Nettastoma melanurum , 3 congre dolç Gnathophis mystax , 4 serp de mar Ophicthus rufus , 5 serp de platja Dalophis imberbis , 6 serp de mar Ophisurus serpens, 7 Apterichthus anguiformis, 8 Apterichthus caecus La làmina permet d’observar les característiques externes comunes d’aquestes espècies, que fan que hom les consideri pertanyents al mateix ordre, principalment la forma allargada del cos, l’aleta caudal acabada en punta i les obertures branquials reduïdes Les de la família dels ofíctids, o serps de mar 4…

Característiques del grup Els planipennis constitueixen el grup numèricament més important de tots els neuropteroïdeus megalòpters, rafidiòpters i planipennis reuneix unes 6000 espècies, repartides per tot el planeta, especialment per les regions càlides El seu aspecte és variable alguns, de dimensions considerables, poden confondre’s amb libèllules, mentre que d’altres, més petits, són unicroms, verdosos o brunencs, i es paren amb les ales fent teuladeta Allò que els caracteritza, però, és l’estructura del cap, la llargada mitjana del protòrax i l’abundant venació de les ales,…

Els valors alimentaris de la flora d’alta muntanya Les muntanyes i els altiplans que emergeixen en els estatges superiors dels continents han donat lloc a una gran diversitat de nínxols biològics i agroecològics Durant molts millennis, l’activitat dels humans ha modelat aquests darrers a partir de la flora autòctona seleccionant i conreant conjunts d’espècies, varietats i culti-vars S’han obtingut així recursos genètics autòctons característics de cada regió muntanyenca, ben diferenciats a escala intercontinental i fins i tot dins del mateix continent Els processos de difusió i intercanvi…

Viure a la muntanya Com en el cas del personatge de Hemingway que, en trobar-se a la neu, prop del cim del Kilimanjaro, una ròssa seca i gelada de lleopard es pregunta què havia pogut fer pujar tan amunt aquell animal, no sempre és fàcil explicar què busquen o què han trobat a la muntanya els animals que hi viuen La majoria dels animals perceben les muntanyes com a barreres als seus desplaçaments com a espais freds però amb ambients molt variats on generalment els recursos nutritius són escassos, tot i que ocasionalment poden resultar abundants Les muntanyes limiten l’expansió d’algunes…

Catalunya era definida, fins els anys setanta del segle XX, com el resultat de la suma de la revolució comercial de l’edat mitjana i de la Revolució Industrial del segle XIX És a dir la suma de l’expansió per la Mediterrània iniciada per Jaume I i l’aplicació del vapor en la indústria, un procés simbolitzat per la fàbrica Bonaplata del carrer de Tallers de Barcelona Actualment, cal revisar el contingut d’aquestes dues mítiques revolucions històriques, i cal afegir-ne dues la revolució neolítica de la cuina, i la revolució democràtica iniciada el 1931 La revolució de la cuina L’economia d’una…

Les valls de Ripoll i Camprodon fins a la incorporació al casal de Barcelona 1111 A partir d’Oliba Cabreta, el Ripollès restà vinculat als comtes de Besalú i no eixí del seu domini fins que, amb la mort del darrer comte, Bernat III, l’any 1111 els estats d’aquest pervingueren al seu sogre el comte Ramon Berenguer III de Barcelona, en virtut d’un pacte que havien realitzat tots dos, segons el qual si un d’ells dos moria sense fills els seus estats serien heretats per l’altre És a dir, que a partir del dit any 1111 el Ripollès, a l’ensems que el comtat de Besalú, passà a integrar-se als dominis…

Divisió territorial La configuració geogràfica del Ripollès, dotada de certa homogeneïtat, però on es destrien clarament uns sectors ben diferenciats, per força havia de condicionar des d’antic les divisions polítiques, administratives i eclesiàstiques En temps de Guifré I, comte d’Urgell i de Cerdanya i de Barcelona, Girona i Besalú, les terres que configuraven la comarca actual del Ripollès eren ja ben documentades Aleshores, responent a aquesta diversitat geogràfica, el que avui es considera Ripollès apareixia organitzat políticament i eclesiàstica en tres grans sectors, diferents la vall…