Resultats de la cerca
Es mostren 152 resultats
advocat | advocada
Dret
Persona que té com a professió de donar parer sobre qüestions de dret i de defensar interessos d’altri, especialment en causes i judicis davant els tribunals.
Hom pot trobar els precedents d’aquesta professió a gairebé totes les civilitzacions primitives A l’antiga Índia, segons les lleis de Manú, els acusats presentaven ells mateixos llur defensa, però existien experts en jurisprudència A Egipte, en canvi, en un moment donat, els defensors només podien expressar-se per escrit, per tal de no influir sobre els jutges amb llur virtuositat verbal Entre els hebreus, l’acusat sovint era ajudat i, fins al moment de l’execució de la sentència, hi acudien defensors caritatius A Grècia, originàriament també, els ciutadans havien de portar ells mateixos…
El Museu Social
Museu Social, inauguració, “El Diluvio”, 28-11-1911 BC Durant la primera dècada del segle XX, des de l’ajuntament de Barcelona, la Diputació Provincial i, més endavant, des de la Mancomunitat de Catalunya es posaren en marxa activitats concretes d’intervenció social amb vista a “reciclar” una societat catalana en expansió, però mancada de tradició administrativa i de govern I la via que triaren per fer-ho fou l’organicisme político-administratiu, amb el benentès que es tractava d’acostar l’administració als administrats I és en aquest sentit que cal entendre per què, des de les instàncies…
arxius de protocols
Historiografia catalana
Conjunts documentals formats pels manuals, llibres notals i protocols autoritzats per la institució notarial.
Aquesta documentació neix del desig de donar seguretat a les relacions jurídiques privades, mitjançant escriptures, la validesa i l’autenticitat de les quals són garantides per la intervenció d’una persona amb autoritat emanada d’una institució pública, davant la qual el document té valor probatori Per a entendre la significació de la documentació notarial, cal considerar que el notariat ha restat, des de la seva configuració al principi del segle XIII, fortament vinculat a la terra A diferència d’altres regnes peninsulars, a la corona catalanoaragonesa el notari fou sempre una figura de…
Jerónimo Zurita y de Castro
Historiografia catalana
Historiador.
Fou un exponent destacat de la historiografia renaixentista europea Era fill de Miguel Zurita, metge de cambra de Ferran II i Carles I, i d’Ana de Castro Rebé els ordes menors 1522 i, poc després, ingressà a la Universitat d’Alcalà, on adquirí una sòlida formació en llatí, però cap títol acadèmic El 1525 fou nomenat merino de Barbastre i Almudévar i, poc després, s’incorporà a la casa de Carles I, com a patge contino El 1537 es casà a Valladolid amb Juana García de Oliván, filla d’un secretari del Tribunal del Sant Ofici això propicià que el nomenessin secretari de la Inquisició El 1548…
La ciutat i els seus estaments
Prohoms, menestrals, poble menut a les ciutats dels segles XVI i XVII, aquesta tríade —que poc més o menys correspon a la noció moderna de la classe dominant, la mitjana i la treballadora— havia reemplaçat de manera efectiva la seva predecessora medieval del capellà, el pagès i el guerrer Com a eficaç sistema de classificació pugnà amb molts d’altres per tal de reduir l’immesurable nombre de gradacions i la complexitat de la societat urbana a proporcions raonables Les identitats Els prohoms o les classes altes eren aleshores els membres més visibles de la societat i, en molts aspectes, els…
La mort: indicadora de diferències socials
Les manifestacions funeràries constitueixen un dels més antics i preuats objectes d'estudi de la disciplina arqueològica, atesa la bona preservació tant de les estructures o contenidors on es dipositaven els cadàvers com de les ofrenes funeràries que hi anaven associades Fins i tot, a les excavacions arqueològiques més antigues, quan els mètodes de registre estratigràfic moderns encara no s'havien desenvolupat, s'individualitzaven les tombes com a unitats independents Així, actualment es disposa d'extensos catàlegs de sepultures que possibiliten estudis comparatius i analítics i la proposta…
La publicitat, expressió de la cultura de masses
Cartell publicitari de Polil , sd Coll part / RM Els primers passos de l’activitat publicitaria a Catalunya es remunten als anys vint, i es poden personalitzar en la pràctica escolar i professional d’un dels primers publicitaris catalans Pere Prat i Gaballí En un dels seus primers textos, La publicidad científica 1917, ja s’hi troben sintetitzades les principals característiques i funcions d’aquella “nova activitat comercial” Prat i Gaballí va ser un dels primers a Catalunya a definir la publicitat com un intermediari entre la producció i el consum, com una força nivelladora entre l’oferta i…
Fibanc, el Banc de Finances i Inversions SA
La constitució Carles Tusquets Fibanc Inversions SA, una societat presidida per Carles Tusquets, va constituir el 1989 el Banc de Finances i Inversions Fibanc El 1983, una colla de professionals que ocupaven càrrecs de direcció a diversos bancs i entitats financeres es reuniren per a crear una empresa que els integrés i donés estructura a la feina que es proposaven fer El 4 de setembre de 1984 constituïren Fibanc Inversions SA, per a la gestió de grans fortunes i de patrimonis El seu president era Carles Tusquets Per a canalitzar aquestes inversions es desenvolupà un projecte de gestió de…
heràldica

heràldica Punts o posicions de l’escut: 1, punt d’honor; 2, llombrígol
Heràldica
Ciència que té per objecte l’estudi dels escuts d’armes.
Rep també els noms d' art heràldica referit, més precisament, a la representació pictòrica o artística dels escuts, blasó, ciència del blasó i armoria Tracta de l’origen dels escuts, de llur composició, de les lleis heràldiques i de la forma de blasonar La composició interna de l’escut fa referència a la seva forma, als punts o posicions, a les càrregues i a les divisions del camper escut , als esmalts esmalt i a les brisures brisura i l’externa a l'acompanyament, el timbre, els sostenidors i d’altres ornaments externs de l’escut L’heràldica també és un sistema d’identificació d’…
Francesc Morillo, ardiaca i canonge de la Seu d'Urgell (1626-1629)
El dia 22 de juliol de l’any 1626, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Francesc Morillo Barcelona segle XVII, ardiaca i canonge de la seu d’Urgell diputat militar Alexandre Corts i de Soler, donzell de Perpinyà diputat reial Josep Corrià, ciutadà honrat de Lleida oïdor eclesiàstic Joan Pere de Reard i Ferret, canonge de la seu d’Elna oïdor militar Joaquim Ferrer, donzell de Barcelona oïdor reial Jaume Manyalic, burgès de Besalú Poques dades esvaeixen la foscor que envolta les biografies dels consistorials d’aquesta etapa Francisco Morales…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina