Resultats de la cerca
Es mostren 1000 resultats
ginebra

Copa amb ginebra
Begudes destil·lades
Beguda espirituosa, d’uns 40 graus alcohòlics, obtinguda per redestil·lació d’alcohol (que pot procedir de la fermentació i la destil·lació de diferents productes: malta, blat de moro, vi, etc.), en el qual han estat macerats ginebrons i petites quantitats d’herbes aromàtiques (coriandre, angèlica, etc.).
Originària d’Holanda, passà a Anglaterra i d’allí, a Menorca, on és anomenada gin
atenuació
Alimentació
En cerveseria, grau de fermentació del most, expressat en tant per cent de disminució de densitat: durant la fermentació, la solució ensucrada (més densa que l’aigua) és reemplaçada per l’alcohol (menys dens que l’aigua) i per l’anhídrid carbònic gasós, que es desprèn.
La Vidrieria Barcelonesa dels Vilella
Els Vilella vegeu també La Pensilvania de Joan Vilella són una família reusenca que creà un autèntic conglomerat industrial, cosa no gens corrent, i una banca Anunci de la fàbrica de vidre Joan Vilella publicat a l' Anuario Riera-Guía General de Cataluña 1897 Els Vilella, de Reus, construïren al Poblenou Sant Martí de Provençals la que va ser la primera fàbrica de l’estat de vidre buit La fàbrica dels Vilella afegirà un nou producte la construcció de rajoles de vidre aplicades especialment a claraboies Una de les característiques dels industrials catalans és la seva fidelitat, si es pot dir…
El rebost de l’àvia
Quan s’acosta la tardor, les boscanes s’omplen de gent que hi cerca fruits silvestres fins en l’atrafegat món de la pressa industrial i dels menjars ràpids a peu dret, queda encara un lloc per a la memòria de les pràctiques ancestrals Com en els temps de l’avior, també avui les baies del bosc acaben convertides en gustoses confitures i gelees, hereves d’aquells “contignacs” de la França renaixentista fets de codony, de mel i d’espècies, i d’aquelles “marmelades” medievals continuadores de la tradició romana dels melimelums És l’arrelat instint de fer durador l’aliment ocasional i perible…
lípid
Bioquímica
Nom genèric de les substàncies constituïdes per un àcid alifàtic de cadena mitjana i nombre parell d’àtoms de carboni (de 4 a 30 àtoms), lligat per un enllaç èster, de vegades amida o èter, amb composts que tenen una funció alcohol o més (esfingosina, alcohols grassos superiors, etc).
Els lípids poden tenir també uns altres constituents en llur molècula, com ara àcids fosfòrics, àcid sulfúric, bases nitrogenades i sucres La presència de llargues cadenes hidrocarbonades en la molècula dels lípids els confereix la propietat d’ésser insolubles en aigua i solubles en solvents orgànics apolars Hom anomena lípids simples els que només contenen carboni, oxigen i hidrogen, i comprenen els triglicèrids, anomenats greixos greix o olis oli segons que siguin sòlids o líquids, les ceres cera i els èsters dels esterols esterol dins aquest darrer grup, un dels esterols més coneguts és…
acetalfosfàtid
Bioquímica
Qualsevol dels fosfolípids naturals anomenats plasmalogen
pels històlegs que difereixen químicament de la lecitina
pel fet que la funció alcohol primari del glicerol no és esterificada per un àcid gras, sinó que està unida a un aldehid gras formant no exactament un acetal, sinó un èter α-etilènic.
L’aldehid s’allibera fàcilment per hidròlisi àcida i provoca la coloració vermella que donen els acetalfosfàtids amb el reactiu de Schiff reacció de Feulgen del plasmalogen Els acetalfosfàtids constitueixen el 10 per cent aproximadament dels fosfolípids cerebrals i musculars
La biotecnologia
Què és la biotecnologia D’algun temps ençà, s’està estenent, en diversos àmbits de l’activitat humana, l’ús de microorganismes vius, com ara bacteris, virus o llevats ja sigui l’organisme complet o només una part o una substància sintetitzada com, per exemple, els enzims, tant per a la fabricació de productes d’interès industrial i comercial com per a millorar les característiques de productes ja existents Els processos de producció que se serveixen de materials biològics com a generadors de substàncies es designen amb el nom de biotecnologia Es tracta d’una activitat que té com a origen…
Requena
Vista de la ciutat de Requena
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca de la Plana d’Utiel, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
El seu extens terme, el major del país, correspon fonamentalment a la vall alta del riu Magre que forma l’eix del municipi, a la qual s’afegeix el vessant esquerre del Cabriol límit meridional Forma el sector oriental de l' altiplà de Requena , nucli de la comarca, limitat de N a s per les serres d’El Tejo 1 251 m alt, de les Cabrelles 963 m i de Martès 931 m als Tres Mojones Més de la meitat del territori no es conrea i és ocupat en gran part per masses de pins que formen importants boscs El 1989, el municipi de Requena encara dedicava el 49% de la seva superfície a l’agricultura, sobretot…
aminoàcid

Els vint aminoàcids de les proteïnes i l’estructura d’un aminoàcid
© fototeca.cat
Bioquímica
Substància orgànica que té almenys una funció àcid carboxílic i una funció amina.
La posició relativa d’aquests dos grups ve indicada per les lletres α, β, γ,, i ϖ si els grups són als dos caps de la cadena Els aminoàcids són sòlids cristallins, en general poc solubles en aigua i en solvents orgànics, i tenen propietats amfòteres En solució existeixen en forma de sals internes formen ions mixtos per migració d’un protó del grup —COOH al grup —NH₂ Al laboratori són preparats per mètodes molt diversos entre els quals un dels més generals és la síntesi de Strecker Llurs propietats químiques combinen les dels àcids carboxílics i les de les amines, i per tant formen sals amb…
Coïssor
Patologia humana
La coïssor , la cremor o la picor és una sensació desagradable que indueix la persona que n’és afectada a gratar-se És un símptoma molt habitual en les malalties cutànies, tot i que es presenta també en d’altres malalties generals El mecanisme que genera la coïssor no és conegut exactament Hom no ha trobat en la pell receptors nerviosos específics per a la coïssor, com n’hi ha per al tacte, el fred, l’escalfor o el dolor Pel que sembla, la sensació de coïssor prové dels receptors del dolor que es localitzen més superficialment Si es té en compte que la coïssor i el dolor són detectats pels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina