Resultats de la cerca
Es mostren 853 resultats
Les arts resplendents a l’edat mitjana i el món modern en l'àmbit religiós
En l’àmbit dels temples cristians, les esglésies, es tendeix a parlar d’ornaments i no pas de decoració Ornaments són les peces d’indumentària amb què es revesteixen els celebrants i també els objectes vinculats als rituals del culte i de la litúrgia Cada un d’aquests té una funció i un simbolisme concrets i, pel seu contacte amb allò sagrat, s’ha tendit des de sempre a enriquir-los i a magnificar-los, convertint-los en objectes preciosos que arriben a conformar un veritable tresor el tresor eclesiàstic L’augment dels tresors de catedrals i monestirs en època medieval i moderna es pot…
La cèl·lula
La cèllula eucariota forma i estructura Una ceba és constituïda d’esquames carnoses i concèntriques anomenades bràctees, que contenen aigua i substàncies de reserva en abundància Si observem atentament entremig de les bràctees, trobarem una pell fina i transparent, que es pot treure fàcilment És com un tel, humit, aparentment homogeni quan s’observa a ull nu Però si observem aquesta pell fina al microscopi veurem que és formada per polígons allargats, els uns enganxats als altres com les rajoles del terra són les cèllules Si hi tirem una gota de colorant per exemple una solució iodurada…
L’escultura de Santa Maria (Tarragona)
Art romànic
A la façana principal hem de consignar les dues portades laterals amb les respectives rosasses que flanquegen la porta central, ja pertanyent al gòtic Portada de l’Epístola La portada de l'Epístola, una de les dues portes romàniques de les naus laterals que s’obren a la façana de ponent, a banda i banda de la porta principal, gòtica F Tur Es tracta d’una porta de marbre blanc, que posseeix un timpà estructurat en dues peces superposades i una llinda trencada i fixada a l’anterior per mitjà d’una grapa, desproveïdes de decoració A les arquivoltes es juxtaposen, des de l’intradós, un bordó, una…
Els grans reptes, les noves solucions
Els problemes socioecològics i les grans disfuncions planetàries En realitat, el futur de la biosfera hauria de preocupar els humans força més que no els preocupa avui, però força menys que el futur de la mateixa espècie humana com a part constitutiva d’aquesta biosfera Quan es diu apocalípticament que la potència destructora de totes les armes nuclears acumulades durant la guerra freda i encara no desmantellades podria eliminar tot rastre de vida de la Terra s’omet un adjectiu s’hauria de dir tot rastre de vida humana fins i tot, tot rastre de vida animal o vegetal, potser Perquè, en efecte…
art català

Pintures rupestres del Cogul
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat als Països Catalans.
Primeres manifestacions Cal esmentar com a precedents més antics conservats les pedres decorades del període solutrià o les del Magdalenià plaques de la cova del Parpalló i especialment les pintura rupestre , abundoses al País Valencià Bicorb, cova del Roure, barranc de la Valltorta i més rares al Principat el Cogul, amb figures humanes i d’animals, esquematitzades i de gran mobilitat, en escenes de caça o de combat La influència dels pobles de la Mediterrània, visible en la cultura dels talaiot , a les Balears, ha donat peces importants com els braus de Costitx, de bronze, les colonitzacions…
Les plantes del nostre entorn
Els cicles vitals de les plantes En biologia es parla de cicle vital per a referir-se a la història vital d’un individu, des del seu naixement, com a conseqüència d’un procés reproductiu, fins al següent procés reproductiu Per a una planta superior, les fases principals del cicle vital es poden esquematitzar així fecundació de l’òvul - desenvolupament i maduració de la llavor - germinació de la llavor - desenvolupament de l’aparell vegetatiu les arrels, les tiges i les fulles - floració - fecundació a "El món dels vegetals" , es fa una descripció completa de les fases del cicle vital de les…
Santa Maria de Vallbona de les Monges
Art romànic
Situació Vista aèria del cenobi, el més important de la branca femenina de l’orde cistercenc a Catalunya ECSA-J Todó L’antic monestir cistercenc de Santa Maria és al bell mig del poble de Vallbona de les Monges, el qual s’emplaça a la zona meridional de la comarca de l’Urgell, als contraforts septentrionals de la serra del Tallat, que limita amb la comarca de la Conca de Barberà Mapa 33-15 389 Situació 31TCF406991 Per a arribar-hi des de Tàrrega, cal agafar la carretera C-240 en direcció a Tarragona, amb dues opcions en arribar a l’altura del coll de la Portella, s’agafa la carretera L-201…
El paisatge vegetal dels Sistemes Litorals i Prelitorals del Ter al Millars (territori catalanídic)
Cap gran conjunt paisatgístic dels Països Catalans no té l’extensió i la coherència d’aquesta unitat, o agrupació d’unitats En efecte, tot el gran Sistema Catalanídic, les serralades i cubetes SW-NE que recorren el Principat i el N del País Valencià parallelament a la costa, constitueixen un acabat i dilatat exponent de l’univers mediterrani, en les seves manifestacions paisatgístiques més genuïnes La plana, la baixa muntanya i la muntanya mitjana mediterrànies, la vegetació silicícola i la calcícola, el mediterrani septentrional i el mediterrani meridional, el domini dels boscos i el domini…
Itàlia

Estat
Estat de l’Europa mediterrània format per dues unitats naturals ben definides: d’una banda, el sector peninsular (on hi ha dos estats independents: San Marino i el Vaticà), juntament amb les illes de Sardenya i Sicília, i de l’altra, el sector continental limitat per la cadena dels Alps, que de NW a NE li fan de frontera amb França, Suïssa, Àustria, Eslovènia i Croàcia; la capital és Roma.
La geografia física El relleu El sector septentrional, o Itàlia continental, és format pels Alps i la plana del riu Po Aquesta última s’estén, amb una amplada d’uns 200 km i una llargària d’uns 350, des dels Alps fins a l’Adriàtica i constitueix una depressió d’origen tectònic que ha estat progressivament reblerta per materials diversos provinents de la gran serralada alpina morènics al sector més alt i alluvials al sector més baix de la plana aquests últims han provocat la sobreelevació dels llits fluvials, cosa que explica les freqüents inundacions en aquesta part de la plana Els Alps, que…
Els marges oriental i meridional al sector català de la Conca de l’Ebre: el Paleocè i l’Eocè
Unitats litostratigràfiques de la vora SE de la Conca de l’Ebre Unitats inferiors 1 Fm Mediona, 2 Fm Orpí Unitats terrígenes marginals del sector septentrional 3 Fm Cairat, 4 Fm Vilanova de Sau, 5 Fm Romagats, 6 Fm la Salut, 7 unitats de bretxes marginals, 8 Fm o grup de Sant Llorenç del Munt, 9 Fm Sant Llorenç Savall, 10 Fm Vacarisses, 11 Fm o grup de Montserrat, 12 conglomerats i gresos de Gallifa Unitats marines i de transició del sector septentrional 13 Fm Tavertet, 14 Fm Banyoles o de Coll de Malla, 15 Fm Folgueroles, 16 Fm Centelles en part equivalent a la formació de Collbàs Unitats…