Resultats de la cerca
Es mostren 954 resultats
Éssers vius i informació
Les regles del joc La diversitat, l’escala i el temps Hi ha una gran varietat d’éssers vius L’organització de cada individu és jeràrquica Unes entitats són formades d’altres entitats menors i aquesta organització es reflecteix en les relacions funcionals També es descobreixen relacions jeràrquiques en els ecosistemes, formats per molts organismes individuals, generalment de diferents espècies Hom pot suposar una relació reproductiva o de descendència entre els individus d’una mateixa espècie entre individus de diferents espècies hi poden haver relacions de tipus molt divers Per exemple, unes…
Les finances: l'hegemonia de la banca forastera
Una guerra mundial i una crisi bancària, com a pròleg 1914-1922 El marc financer Acció del Banc de Catalunya, 1929 Catalunya és una excepció dintre del conjunt d’Espanya, si tenim en compte que inicià i desenvolupà un procés d’industrialització, seguint el model europeu, malgrat la seva manca de primeres matèries També és una excepció, ara en el conjunt europeu, en el sentit que tant a la Gran Bretanya com al continent, banca i industrialització foren dos conceptes que es mogueren plegats La banca podia facilitar, i havia de fer-ho, el desenvolupament industrial o bé directament prenent una…
Els conflictes de gestió i els problemes ambientals a les mediterrànies
Una humanització que ve de lluny Poques àrees del món han estat tan transformades pels humans i de tan antic com la conca mediterrània, en particular la part més oriental De fet els paisatges mediterranis han estat abassegadorament dominats pels humans des de fa millennis L’extracció de recursos ambientals No cal insistir en el fet que la Mediterrània oriental fou una de les primeres àrees del món on es generalitzà la domesticació de plantes i animals, i que la generalització del primerenc complex agrícola del Creixent Fèrtil conduí, ja durant el Neolític, a la completa destrucció de la…
la Seu d’Urgell
Vista de la Seu d’Urgell amb la catedral i el nucli històric, en primer terme
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de l’Alt Urgell.
Situació i presentació S’estén al centre de la plana o ribera de la Seu, formada pel Segre a la seva confluència amb la Valira, bé que té un sector que es troba a la dreta d’aquest riu i que correspon a l’antic terme de Castellciutat, dit antigament i popularment Ciutat Aquest municipi, de 4,7 km 2 , fou annexat a la Seu d’Urgell el 1971 El municipi de la Seu d’Urgell és el tercer de menor territori de la comarca de l’Alt Urgell, després dels termes d’Organyà i Arsèguel Limita al N amb les terres de les Valls de Valira, a l’E amb Estamariu, al SE amb Alàs i Cerc, al SW amb la Ribera d’…
Valls
Vista aèria de Valls
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de l’Alt Camp.
Situació i presentació El terme municipal de Valls, el tercer en extensió de la comarca, és situat en la seva major part al sector de la plana de l’esquerra del Francolí, ja al límit amb la Conca de Barberà Comprèn la ciutat de Valls, cap de municipi i centre de la comarca de l’Alt Camp, els pobles agregats de Fontscaldes, Picamoixons i Masmolets, el lloc de residència i estiueig dels Boscos de Valls, els antics termes d’Espinavessa, el Palau de Reig i Olivet, l’antiga granja de Doldellops, un bon nombre de masies esparses, sovint convertides en cases de segona residència, i algunes…
Santa Maria de Gerri de la Sal
Art romànic
Situació Singular campanar d’espadanya de tres pisos que s’aixeca sobre la façana de ponent del monestir ECSA - J Pahissa Façana de migdia del monestir, amb el cementiri adossat Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya Vista general del monestir de Santa Maria des de la vila, amb l’atri ja restaurat Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya El conjunt de l’antic monestir de Gerri és situat a la riba esquerra del riu Noguera Pallaresa, prop de l’aiguabarreig amb el torrent d’Enseu, davant de la població de Gerri de la Sal, que se situa totalment…
El Barcelonès de l’any 800 al 1000
Art romànic
L’Església de l’any 800 al 1000 Plànol basat en la informació documental i arqueològica de com devia ésser el pla de Barcelona entorn de l’any 1000 Ph Banks Poca cosa es coneix dels bisbes i de l’església de Barcelona durant els segles que seguiren la conquesta dels francs, tret del nom del bisbe Ataülf, que apareix actuant al costat del vescomte Sunifred l’any 858, quan un grup de monjos francs s’aturaren a la ciutat en el seu trajecte cap a Còrdova És possible que el succeís el franc Frodoí, el qual, com els comtes francs, es trobà enfrontat amb l’oposició dels gots residents a la ciutat…
Sant Pau del Camp (Barcelona)
Art romànic
Situació Vista aèria de l’antic monestir, fundat en un sector d’hortes i conreus proper a Montjuïc i englobat des del segle XIV dins el recinte emmurallat de la ciutat ECSA - J Todó L’antic monestir de Sant Pau del Camp es troba situat dins el centre històric de la ciutat de Barcelona, al carrer de Sant Pau, que uneix la Rambla amb la Ronda de Sant Pau Va rebre el nom del Camp per trobar-se originàriament al camp o vasta planura d’hortes i conreus que hi havia en les èpoques medievals entre Montjuïc i…
L’activitat artística del regnat de Joan I als primers Trastàmara
Art gòtic
De Joan I a Ferran d’Antequera Misericòrdia feta de fusta de roure del cor alt de la catedral de Barcelona, de Pere Sanglada i el seu taller anys 1394-99 S’hi representa una psicomàquia o lluita entre dues noies i dos éssers híbrids CB – TDuran El regnat de Pere el Cerimoniós 1336-87 va constituir una etapa d’ampli abast cronològic i extraordinàriament interessant en termes de política, dificultats econòmiques i promoció artística L’interès del Cerimoniós per les arts, utilitzades prioritàriament com a afirmació externa del poder i de la dinastia, es fa evident en nombroses iniciatives que el…
Sant Andreu de Sureda
Art romànic
Situació Façana de ponent de l’església, coronada per un fris d’arcuacions cegues, amb la famosa llinda i el gran finestral amb els marcs esculpits ECSA - JA Adell Capçalera de l’antic monestir, amb el gran absis central i l’absidiola de migdia ECSA - JA Adell L’antic monestir de Sant Andreu de Sureda presideix la població homònima que es formà al seu voltant, a la dreta de la ribera de Sant Andreu Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 33’ 13,8” N - Long 2° 58’ 21” E Sant Andreu de Sureda es troba vora la carretera de Ceret a Argelers, immediatament a l’oest d’Argelers, a 4,5 km per la carretera D-…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina