Resultats de la cerca
Es mostren 1103 resultats
Estructures familiars i successió
La família és presentada per la historiografia en general com la institució econòmica i social fonamental en els diversos factors estructurants de la societat medieval Aquesta institució, analitzada des de l’angle essencialment material i polític, sense ignorar la formulació jurídica amb la qual es regia la vida de les unitats domèstiques rurals i urbanes i els grups aristocràtics, ens introdueix, d’una banda, en el món de les aliances sobre béns mobles i immobles pactades separadament entre els senyors i els pagesos, els mercaders i els artesans d’una altra, en el de les formes jurídiques i…
història agrària
Historiografia catalana
Especialització historiogràfica que estudia els sistemes agraris i les societats rurals integrades en sistemes econòmics i sociopolítics més complexos.
Desenvolupament enciclopèdic A la pregunta retòrica de si existeix una història agrària com un camp específic del coneixement històric, amb una metodologia pròpia i amb paradigmes particulars, cal respondre afirmativament Malgrat que una gran part de les eines metodològiques i conceptuals que utilitza són comunes a la història econòmica, a la història social, a la història política, a la demografia històrica o a la història de la tècnica, el seu camp d’estudi la defineix com una especialització a part L’anàlisi d’aquesta temàtica no s’inicià amb la institucionalització de la nova especialitat…
La moneda del comtat d’Urgell
Art romànic
Introducció El comtat d’Urgell * fou el més destacat d’entre els comtats catalans després del grup Barcelona-Vic-Girona Recordem, per exemple, l’ample abast de la seva política exterior, tant envers Lleó i Castella com Occitània, on assolí l’important domini de l’alta Provença o comtat de Forcalquer * Fou també l’únic comtat, al marge del grup barceloní, que tingué una circulació àuria d’una certa importància la seva habitual collaboració amb Barcelona en les accions bèlliques vers al-Andalus li assegurà una part assenyalada de la percepció dels tributs o paries a partir del segle XI * La…
El món del treball
El treball com a factor econòmic Gairebé totes les coses que fem servir en la vida de cada dia són el producte del treball d’altres persones Posem un exemple un cotxe és fruit de moltes hores de feina, no solament dels obrers que l’han muntat, sinó també dels tècnics que l’han dissenyat, dels empleats que s’han encarregat de vendre’l, etc Fins i tot quan mengem maduixes collides al bosc consumim un producte que ha requerit una feina, precisament la que hem fet o la que algú ha fet per nosaltres en collir-les Per als economistes, el treball és qualsevol activitat humana realitzada amb el fi de…
El monestir de Santes Creus (segles XIV-XV)
Art gòtic
El monestir reial Angle sud-oest del claustre, iniciat el 1313 gràcies al mecenatge de Jaume II i la seva esposa Blanca d’Anjou El templet del lavabo és un record del claustre anterior ECSA - FBedmar Santes Creus va viure la introducció de l’art gòtic en el mateix moment que rebé la protecció directa dels reis Pere el Gran 1276-85 i Jaume II 1291-1327, els quals estigueren estretament vinculats amb els abats de la casa Pere el Gran va tenir una relació privilegiada amb l’abat Gener 1262-90, que fou continuada per Jaume II i la reina Blanca d’Anjou † 1310 amb els abats Bonanat de Vila-seca…
Pere de Guines
Art gòtic
Pere de Guines va ser un escultor francès que durant la primera meitat del segle XIV treballà a les obres reials del regne de Mallorca i de Catalunya La seva personalitat artística no ha estat encara gaire definida, tot i que sembla emmarcar-se en els corrents gòtics d’influència nòrdica que tanmateix registraren les modes toscanes La importància dels comitents revela la vàlua atorgada a l’artista El nom de Pere de Guines és conegut des de la segona dècada del segle XX a través de documents publicats per A Rubió i Lluch i J Rius, que relacionen l’escultor amb el rei Pere el Cerimoniós i la…
El treball en la història
El món antic La història del treball humà va començar molt abans que no ho fes la història documentada i escrita Amb el descobriment del foc es van iniciar noves activitats que anaven molt més enllà de la talla de les pedres per a fabricar armes i eines Posteriorment, amb el desenvolupament de l’agricultura es va consolidar un nou “ofici”, el d’agricultor, ben aviat unit al de comerciant dels propis productes Amb l’aparició de les primeres poblacions estables també es van fer progressos rapidíssims en el camp cultural i tecnològic que van desembocar en la civilització dels metalls al costat…
Els tallers del primer tres-cents a l’arxidiòcesi de Tarragona
Art gòtic
Crucifixió, i santa Tecla i sant Pau, pintures que ornaven les sarges del reliquiari de santa Tecla, antigament sobre la tomba de Joan d’Aragó al presbiteri de la catedral de Tarragona Aquestes obres són una de les escasses mostres de pintura sobre tela que ens han pervingut MDT – JFarré La primera pintura tarragonina del gòtic s’ha de cercar al segle XIV A la vista del que s’ha conservat, no disposem d’antecedents romànics o de l’estil del 1200, de pintura mural o sobre taula Al segle XIII, en aquests territoris de la Catalunya Nova, aparentment molt més interessats en l’escultura, de fet,…
La societat pallaresa a l’edat mitjana
Art romànic
La composició social La manca de veritables nuclis urbans, que només comencen a insinuar-se tímidament vers el segle XIII, dóna a la societat pallaresa un caràcter eminentment rural i alhora força tradicionalista Dos grups conformen bàsicament la societat dels segles XI al XIII el d’aquells que tenen accés al poder i als beneficis que genera, i el de la resta No és tracta, però, de grups homogenis dins de cadascun d’ells hi ha diferents graus, segons la riquesa o la capacitat d’ascensió social El primer grup era format per la noblesa tant laica com eclesiàstica, el segon, per la pàgesia en…
La societat pallaresa a l’edat mitjana
Art romànic
La composició social La manca de veritables nuclis urbans, que només comencen a insinuar-se tímidament vers el segle XIII, dona a la societat pallaresa un caràcter eminentment rural i alhora força tradicionalista Dos grups conformen bàsicament la societat dels segles XI al XIII el d’aquells que tenen accés al poder i als beneficis que genera, i el de la resta No és tracta, però, de grups homogenis dins de cadascun d’ells hi ha diferents graus, segons la riquesa o la capacitat d’ascensió social El primer grup era format per la noblesa tant laica com eclesiàstica, el segon, per la pagesia en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina