Resultats de la cerca

Doctor en història de l’art per la Universitat de Barcelona 1995, exercí la docència en història de l’art contemporani i del cinema a la Universitat Autònoma des del 1993 Fou secretari de l’Associació Espanyola d’Historiadors del Cinema 1988-96 i dirigí la biblioteca de la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya 1989-92 Ha collaborat en revistes com ara Arc voltaic , L’Avenç , Cinematògraf , Archivos de la Filmoteca , Secuencias , La madriguera del Topo , i en els diaris Avui  i El País També és autor de llibres i opuscles sobre Sebastià Gasch 1987, 1997 i 1998, Charles Chaplin 1989, l’…

Especialitzada en llibres de temes d’art, publicà les primeres obres dels crítics argentins més coneguts com Julio E Payró, Jorge Romero Brest, Julio Rinaldi, Romualdo Brughetti, etc Al cap de pocs anys, creà les colleccions “Biblioteca Argentina de Arte Religioso”, la “Colección Historial”, que publicà Historia del arte d’Elie Faure, Historia de la crítica de arte de Lionello Venturi i Historia de los pintores impresionistas de Théodore Duret Dins de les seves colleccions, cal remarcar “Colección Vida y Obras”, amb obres com Vida secreta de Salvador Dalí del mateix Merli i…

Abraça fenòmens tan amplis com els de desenvolupament, progrés, decadència i evolució quan el canvi no és gradual, hom parla de revolució El canvi social és determinat per tres factors alteracions sociobiològiques així, una transformació climàtica pot forçar un poble sedentari al nomadisme o a la conquesta, variacions imposades per un o diversos grups socials implantació d’una llei, construcció de vies de comunicació, persecució d’una minoria ètnica, etc o la mateixa dinàmica de les estructures socials establertes la dinàmica interna del sistema capitalista, per exemple, encamina la societat…

Fill del pintor Auguste Renoir, pel qual fou influït Començà fent de ceramista, però fou captat pel nou art i el 1924 realitzà La fille de l’eau i el 1926 adaptà la novella de Zola Nana , on reflecteix una influència naturalista que comparteix amb d’altres dels seus films de la primera època Posteriorment, fins el 1934, realitzà tretze films, entre els quals es destaquen La chienne 1931, Boudu sauvé des eaux 1932 i Madame Bovary 1934 El 1934 realitzà Toni , considerada com el precedent del neorealisme italià i que li permeté d’iniciar-se en la seva etapa més brillant Le crime de…

Tot i que els canvis culturals i els socioestructurals canvi social siguin interdependents, llur estudi separat és justificat per raons metodològiques El canvi cultural abasta un univers amplíssim d’esdeveniments, i ja amb els primers sociòlegs Montesquieu i Adam Ferguson en sorgí l’estudi, el qual, juntament amb la creença en el progrés, determinà la formulació d’influents teories sobre l’evolució de la cultura com, per exemple, les de Saint-Simon i Auguste Comte Més endavant, la teoria marxista de les ideologies plantejà la qüestió en termes de la dependència entre aquest…

Vida i obra El 1922 inicià la seva carrera periodística Fou redactor de L’Esport Català 1925, redactor en cap de  La Publicitat  des del 1929 i director del setmanari Mirador  1932-36, al qual infongué esperit crític i rigor intellectual Collaborà, a més, a La Nau , La Nova Revista  i L’Opinió La seva obra, no gaire extensa, sobresurt per la concisió, la claredat i l’agudesa Molt vinculat a l’ Ateneu Barcelonès , fou membre del jurat dels premis Joan Crexells 1928-32 i Narcís Oller 1938 Defensà la necessitat de fomentar la novella catalana Exiliat a París el 1939, regentà una llibreria fins…

Fou un dels precursors de la sociologia contemporània i mestre i collaborador d’Auguste Comte, del qual se separà posteriorment En produir-se la Revolució Francesa renuncià el seu títol nobiliari lluità per la independència dels EUA, i la seva vida bohèmia el portà a dependre a vegades econòmicament dels seus mateixos criats Les seves obres L’industrie, ou discussions politiques, morales et philosophiques 1817, L’organisateur 1819-20 i Du système industriel 1821 proposen una societat sense classes, on els industrials patrons i obrers, els artistes i els savis desplacin les…

Estudià belles arts i dret a Barcelona El 1956, un any després dels estudis universitaris, s’installà a París, on entrà a formar part del grup de pintors en permanència de les galeries Craven i Denise René Exposà a la capital francesa conjuntament amb Dubuffet, Max Ernst, Kandinsky, Paul Klee o Joan Miró Exposà també a la París Gallery de Londres al costat de Victor Vasarely, Lucio Fontana, Auguste Herbin, Pierre Soulages i Eusebi Sempere Obtingué el primer premi de l’ambaixador d’Espanya a París 1966, el premi Tina 1970 Fou seleccionat per a representar l’escola de París al…

Deixeble del seu germà Jean-Baptiste, gravador, i del també gravador Luigi Calamatta a Brusselles Treballà amb l’escultor Charles-Auguste Fraikin A vint anys exposà l’escultura La guirlande , però s’orientà de seguida cap a la pintura Fou deixeble de Navez i amic de Charles De Groux Centrat en la temàtica religiosa, amplià des del 1870 el seu camp a d’altres temes, en especial la pintura d’història Enviat pel govern a copiar el Davallament de Pieter de Kempeneer a Sevilla, hi pintà escenes populars Tornà a l’escultura el 1855 exposà a Anvers i a Brusselles i, el 1886, presentà a…

Es formà a França amb Auguste Escoffier, sota la direcció del qual treballà a mitjan primera dècada de 1900 Arribà a Barcelona el 1914, i fou contractat per l’hotel Majestic, el Cercle del Liceu, l’hotel Victòria de Palma i el casino de l’Arrabassada de Barcelona, d’on fou xef  El 1921 es feu càrrec del departament de cuina i economia familiar de l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona 1909-37, fundat per Francesca Bonnemaison Des d’aquesta institució, on assistiren més de 40000 mestresses de casa, noies joves i minyones, transmeté amb un gran sentit didàctic la…