Resultats de la cerca
Es mostren 264 resultats
André E. Sayous
Historiografia catalana
Historiador i home de negocis francès.
Especialista en història econòmica i financera, fonamentalment sobre els mètodes comercials a la Mediterrània medieval i moderna, destaquen els seus articles sobre la Barcelona dels s XIII-XV Analitzà també les comunitats mercantils de diverses ciutats italianes, alemanyes i dels Països Baixos Estudià dret a la Universitat de París, on aviat se sentí atret per la història Entre el 1896 i el 1898 es traslladà a Berlín per elaborar la seva tesi doctoral sobre la qüestió economicojurídica de les borses alemanyes de comerç S’introduí en el món de les tècniques comercials sota el mestratge d’…
Emilia Salvador Esteban
Historiografia catalana
Historiadora.
És catedràtica d’història moderna de la Universitat de València, des del 1979, i especialista en la València foral moderna Inicià els estudis d’història a la Universitat de Valladolid 1955-57 i els acabà a la UV 1957-60, on rebé les ensenyances d’Antonio López Gómez, Antonio Ubieto i Joan Reglà, i on ha desenvolupat la seva carrera docent des del 1960 És directora de la revista Estudis des de la seva fundació 1971, acadèmica corresponent de la Real Academia de la Historia des del 1994, acadèmica numerària de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana des del 1998 i membre fundador de l’…
Arquitectura a Catalunya al segle XX: del Modernisme al Grup R
Introducció En l’arquitectura catalana moderna destaquen dos grans moments històrics el del Modernisme, amb les obres emblemàtiques d’Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch i Josep Maria Jujol, continuat amb menys ímpetu en l’arquitectura del Noucentisme, i l’arquitectura dels anys vuitanta i noranta que s’ha produït amb la consolidació de la democràcia, la modernització de la societat i el projecte concret dels Jocs Olímpics del 1992 En aquest últim període, no solament les ciutats s’han transformat amb noves infraestructures, espais verds i edificis públics, sinó…
Pere Boronat i Aragonès

Pere Boronat i Aragonès
© Escola Pia
Cristianisme
Religiós escolapi, mestre.
Biografia A vuit anys, els seus pares l’enviaren a Terrassa amb uns familiars i assistí a classe als escolapis El 1916 ingressà a l’Escola Calassància de Morella i vestí la sotana calassància a Moià el 15 de juliol de 1917 professà l’1 de setembre de 1918 Estudià la carrera eclesiàstica a Iratxe i Alella El 20 de desembre de 1924 fou ordenat sacerdot S'inicià en l’ensenyament a Mataró, i després anà a Sarrià El 1930 fou enviat a Cuba però emmalaltí i tornà el 1932 a Catalunya, destinat a Olot En començar la revolta al juliol del 1936 era el director dels interns Es quedà a la ciutat i, amb l’…
Santa Cecília d’Odèn
Art romànic
Situació Un dels murs de l’antiga església de Santa Cecília d'Odèn L Prat L’església parroquial de Santa Cecília és emplaçada en un territori de boscos i prats naturals, al municipi d’Odèn, prop de la ribera d’Odèn, que davalla del Pedró dels Quatre Batlles Al seu voltant i resseguint un tram de la carretera del pont d’Espia a Sant Llorenç de Morunys hi ha el poblet d’Odèn, sota l’esguard de les serres d’Odèn i del Port de Comte Mapa 291M781 Situació 31TCG725664 Per anar-hi cal seguir la carretera de Solsona a Sant Llorenç de Morunys En arribar a la font de coll de Jou cal trencar a mà…
poble d’Israel
Poble protagonista de la història bíblica.
Segons les tradicions del Gènesi , els avantpassats d’Israel foren els patriarques hebreus Abraham, Isaac i Jacob o Israel, i els dotze fills d’aquest darrer foren els progenitors de les dotze tribus del poble La realitat històrica, però, degué ésser molt més complexa Segons la crítica historicoliterària, l’arqueologia i el coneixement de la història dels grans pobles veïns d’Israel, els avantpassats d’aquest poble foren pastors seminòmades d’origen amorreu, emigrats cap al segle XVIII aC a Canaan, lloc des del qual la majoria passaren a installar-se a Egipte, on un dels seus, Josep, arribà a…
Canigó
Literatura
Poema èpic de 4.338 versos en dotze cants i un epíleg, de Jacint Verdaguer.
Gènesi Subtitulat Llegenda pirenaica del temps de la Reconquista , el punt de partença fou la visita de les ruïnes dels monestirs de Sant Martí de Canigó i de Sant Miquel de Cuixà, a les valls del Canigó , muntanya emblemàtica, en especial per “als catalans de França”, als quals és dedicat el poema Bé que alguns dels elements principals que el componen poden ésser rastrejats en projectes de l’adolescència de l’autor, sembla que l’esquema fou definitivament concebut i l’execució iniciada l’estiu del 1880 fou editat el 1886 Argument L’acció és situada al segle XI als Pirineus Gentil , fill del…
,
amant
Transports
Especialment, cable que, mogut pel gigre, passa pel bossell de l’extrem d’un puntal o una ploma i, amb un ganxo al seu extrem lliure, té per finalitat d’hissar pesos, especialment en les operacions de càrrega i descàrrega d’un vaixell.
Santa Maria de la Molsosa
Art romànic
Situació Vista des de llevant de l’antiga parròquia, enfilada al puig del castell ECSA - F Junyent i A Mazcuñán El municipi de la Molsosa, que tradicionalment era considerat de l’Anoia, pertany actualment a la comarca del Solsonès, després del darrer canvi dels límits comarcals Per aquesta raó la Molsosa no fou inclosa dins el volum XIII de Catalunya Romànica, dedicat al Solsonès, publicat l’any 1987 És lògic, per tant, que l’estudiem en aquest volum, en el qual s’inclou la seva antiga comarca, ja que altrament restaria fora de l’obra L’església és encimbellada en un relleix format en el…
El sucre dels ducs de Gandia
Reproducció idealitzada d’un ingeni sucrer El conreu de la canyamel, importada a la Mediterrània des de l’Índia cap al segle VII, havia assolit una certa importància a les illes de la Mediterrània oriental, com Xipre, però el domini otomà entrebancava el comerç occidental i, des del segle XIV, varen aparèixer plantacions de canya de sucre a les vores occidentals d’aquesta mar, sobretot a Sicília i al País Valencià Malgrat que es tenen notícies del conreu de la canyamel i de l’elaboració de sucre a diverses comarques valencianes, com la Plana Castelló o el Baix Segura Oriola, allà on va…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina