Resultats de la cerca

Des de l’Edat Mitjana la lectura dels textos el Divendres Sant o en altres diades de la Setmana Santa es feia en cant pla En les primeres elaboracions polifòniques, només les turbae i els personatges secundaris soliloquentes eren tractats contrapuntísticament, mentre que el narrador, o evangelista, i Jesús continuaven tenint les seves paraules en cant pla Aquest tipus de passió responsorial sorgí a mitjan segle XV Del principi del segle XVI data Antoine de Longaval o Jacob Obrecht el primer exemple de passió motet el text hi és tractat d’acord amb les característiques pròpies d…

L’objectiu declarat als seus estatuts és l’estudi i la divulgació de la història, l’art, la geografia, l’arqueologia, la sociologia, els costums, etc de l’antic Maestrat de Montesa és a dir, el Maestrat històric i no tan sols les actuals comarques de l’Alt i el Baix Maestrat Dins d’aquest criteri essencialment territorial i no temàtic, destaca el predomini dels treballs d’investigació històrica sobre la resta d’enfocaments A les comarques de Castelló, el Centre d’Estudis del Maestrat ha estat l’única associació d’estudis comarcals que ha aconseguit consolidar-se i mantenir una…

Aquesta família, actualment encara de delimitació incerta, és considerada intermèdia entre les cortinariàcies i les rodofillàcies, o relacionada amb la de les paxillàcies Agrupa espècies generalment petites, amb carpòfors en forma de conquilla i peu lateral, excèntric o central, sovint poc visible L’esporada és de color crem clar o bru clar i les espores són llises o lleugerament punte jades, sense porus germinatiu Amb freqüència hi ha cistidis sobre l’aresta de les làmines, però no a la cara d’aquestes A vegades, els teixits són parcialment gelificats Acostumen a créixer…

El falciot pàllid Apus pallidus és de la mateixa mida que el falciot negre, i sol associar-s’hi, ja que té els seus mateixos costums se’n diferencia, però, bé que no fàcilment, pel color del plomatge, no tan fosc, i per la taca blanca de la gola, que s’aprecia a l’exemplar de la fotografia En els falciots, el mascle i la femella tenen el plomatge molt semblant Albert Montori Àrea de nidificació del falciot pàllid Apus pallidus als Països Catalans Maber, original dels autors El falciot pàllid és un migrador transsaharià que ve a les nostres latituds per niar La seva semblança amb el…

L’enganyapastors Caprimulgus europaeus és un devorador nocturn d’insectes, de colors bruns i grisos molt foscos, gran d’uns 26-27 cm, proveït d’uns grans bigotis peribucals roman aclofat, durant el dia, en matolls i viaranys, costum que comparteix amb el siboc L’exemplar de la fotografia fou capturat a Tortellà Garrotxa Lluís Solé L’enganyapastors és una espècie estival que nia en un nombre escàs arreu dels Països Catalans, fora de les comarques meridionals, on solament es coneix un possible nucli reproductor petit al Baix Segura Es troba molt més repartit per la Catalunya Nord…

El mussol Athene noctua és probablement el més popular dels rapinyaires nocturns Recorda l’aspecte del xot, però no té "orelletes" i tot ell és més gros 20-21 cm i de color menys uniforme Les fotografies, fetes al Vallès Occidental, corresponen a un mascle adult a dalt i a una parella en el moment de la còpula a baix Oriol Alamany La situació d’aquesta espècie als Països Catalans és completament diferent, si considerem els territoris continentals, o bé les Illes Així el mussol és sedentari, nidificador i, en general, comú al continent, on té una distribució pràcticament…

Daurada grossa Pluvialis apricaria als sorrals del delta del Llobregat Prat de Llobregat, Baix Llobregat A la fotografia es recull el seu aspecte tardoral, amb el plomatge fosc constellat de taques daurades a l’hivern té el pit i l’abdomen d’un color blanc que esdevé negre en temps nupcial Ateny 27-28 cm Ramon Torres Al territori estudiat és principalment un ocell hivernant, més aviat escàs i local i d’una abundància molt variable segons els anys A la tardor, els primers ocells d’aquesta espècie es comencen a veure a la darreria d’agost la migració es perllonga regularment fins…

El milà negre Milvus migrans és un rapinyaire comú a les nostres terres, on el podem veure tot l’any, sovint sobrevolant les aigües interiors, tant a les planes com a muntanya, com és el cas d’aquest exemplar, fotografiat a la Cerdanya Girona En vol mostra la cua forcada que el defineix com a milà i que alhora el diferencia del milà reial, el qual presenta aquest caràcter molt més accentuat Oriol Alamany Es tracta d’un ocell rapinyaire present durant tot l’any en una porció dels Països Catalans Nia de forma escassa i localitzada a zones de la Catalunya occidental la Vall d’Aran, l’Alta i la…

El rat-penat de bosc Barbastella barbastellus es caracteritza pel fet de presentar les orelles quadrangulars i unides entre elles per la base, com s’observa en el detall del dibuix El grup d’espècies del seu gènere és encara poc conegut i mereix una revisió taxonòmica profunda en el marc de la península Ibèrica Jordi Corbera, a partir de fonts diverses És un quiròpter fàcilment identificable perquè té les orelles molt curtes, de forma quadrangular i unides per la base sobre la part superior del cap En plegar-les cap endavant, quasi no arriben a l’extrem del musell La seva dentició consta de…

Estanyol a S’Albufereta Aquesta valuosa zona humida es troba al sud de la badia de Pollença, arran de mar Mostra certes similituds físiques i ecològiques amb la propera albufera de la badia d’Alcúdia, per bé que la seva extensió és molt menor Yves Hennechart S’Albufereta 23, entre els principals espais naturals de Mallorca La conca de Pollença 51 km 2 acaba en una petita zona humida 90 ha, de tipologia similar a la de S’Albufera, situada aproximadament l km al nord d’Alcúdia, dins del seu terme municipal S’Albufereta és una maresma eutròfica, densament coberta de canyissars i jonqueres,…