Resultats de la cerca
Es mostren 1963 resultats
Santa Maria de l’Aguda (Torà)
Art romànic
Situació Absis de l’església, antiga parròquia del lloc i ara santuari, amb una acurada decoració llombarda ECSA-E Pablo L’església de Santa Maria és situada al costat del castell de l’Aguda Mapa 34-14 361 Situació 31TCG673311 Per arribar-hi cal seguir l’itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent XSB Història Aquest santuari fou l’antiga parròquia del terme de l’Aguda Se’n té constància des del 1100, any en què el vescomte Guerau II Ponç de Cabrera i la seva muller Gelvira, senyors de l’Aguda, feren donació de l’església de l’Aguda a la canònica de Santa Maria de Solsona La…
Basílica de la necròpoli del Francolí (Tarragona)
Restes del basament de I’absis de la basílica en el moment de la seva descoberta per J Serra i Vilaró Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona Reconstrucció de la planta de la basílica i hipòtesis sobre la disposició de la capçalera i del baptisteri MD del Amo Les ruïnes d’aquesta basílica són situades al costat de la fàbrica de la Tabacalera, a ponent de la ciutat de Tarragona, a la riba esquerra del Francolí Va ser excavada per J Serra i Vilaró als anys trenta L’edifici tenia les seves parets nord, sud i oest fonamentades sobre sarcòfags i restes de construccions…
Arqueologia funerària del llevant de la Laietània
Mapa del sector llevantí de l’antiga Laietània, amb la situació de les ciutats de Bètulo i lluro i les principals zones de necròpolis rurals A Fonollà A la zona de la Laietània compresa entre la serralada litoral, els rius Besòs i Tordera i el mar, és a dir, les actuals comarques del Maresme i el nord del Barcelonès, se situen dues ciutats romanes Bètulo Badalona i Iluro Mataró, fundades al segle I aC i qualificades per Plini com oppida civium romanorum Es desconeixen els límits territorials d’aquestes dues ciutats, encara que els accidents naturals, rieres, turons, etc, sens dubte els…
mode
Música
Relació particular que, en una peça o un fragment musical, estableixen les notes d’un sistema musical determinat amb la nota que s’erigeix com a centre tonal, o tònica.
La representació gràfica més habitual del mode és en forma d’escala ascendent d’una octava d’extensió limitada per la tònica en els dos extrems D’aquesta manera es poden apreciar el sistema al qual pertany el mode en funció de quantes i quines són les notes que hi apareixen i les relacions intervàlliques concretes que s’hi donen En el llenguatge tonal modern, que utilitza bàsicament el sistema heptatònic , es troben dos modes el mode major i el mode menor Aquests dos modes representen dues maneres d’organitzar les notes del mateix sistema Per exemple, les notes fa, do, sol, re, la, mi, si,…
literatura i música
Música
Des de la prehistòria fins avui, música i literatura han estat estretament relacionades, més que cap altra parella d’arts.
Diverses cultures antigues atribuïen el naixement de l’univers al diví cant creador, en què música i paraula ja apareixien íntimament foses els Upaniṣad consideraven la creació del món resultat del cant del monosíllab genèsic OM a Egipte, el déu Thot donà naixença al Totpoderós cantant el monosíllab format per les tres vocals IAO Música i paraula, així, naixien juntes en l’alè creador de la divinitat En les mitologies antigues, la figura del cantor és indefectiblement un poeta doblat de músic Orfeu, David, Wäinämöinen, que en definitiva no feia sinó imitar religiosament la divinitat creadora…
historiografia humanística
Historiografia catalana
Historiografia escrita durant el període de l’humanisme renaixentista, que dominà Europa als segles XV i XVI.
La història era, segons la definició clàssica de Ciceró en el capítol II del De oratore , «testimoni dels temps, llum de veritat, vida de la memòria, mestra de la vida, missatgera de l’antiguitat», i aquesta definició fou acceptada i glossada reiteradament Amb tot, no existí cap model teòric clàssic, i els humanistes historiadors hagueren de reflexionar per primera vegada sobre la història, el seu caràcter i la seva naturalesa Així, la història passà de ser considerada com una part de la retòrica i estudiada com aquesta en el curs propedèutic universitari, el de les humanitats, és a dir, una…
L’escultura arquitectònica d’època preromànica
Malgrat la continuïtat d’estructures formals procedents de l’antiguitat tardana, l’art dels segles IX i X es feu sobretot ressò dels nous contextos socials i econòmics del país Era el moment de la formació de Catalunya i el període en què s’elaboraren les primeres tendències cap a la individualització d’un art català propi, d’origen local i amb inspiracions foranes L’escultura conservada d’aquesta etapa és essencialment arquitectònica, força discreta si es compara amb l’envergadura de l’ornamentació pictòrica Es basava en fórmules ornamentals que es desplegaven en impostes, cornises, bases,…
El planejament urbanístic
Portada de la revista “Construcción, Arquitectura y Urbanismo”, setembre-octubre del 1973 SB-UAB / GS Els fenòmens de creixement urbà accelerat i desordenat tingueren lloc en un context d’ineficàcia del planejament urbanístic Aquesta constatació és paradoxal, ja que tot just abans de l’inici del període estudiat la legislació urbanística espanyola havia estat profundament revisada i modernitzada En efecte, la Llei sobre règim del sòl i ordenació urbana, en l’elaboració de la qual tingué un paper decisiu el jurista barceloní Manuel Ballbé i Prunés, promulgada el 12 de maig de 1956, fixava com…
Santa Coloma de Queralt
Art gòtic
Al llarg del segle XIII, sota la protecció dels barons de Queralt, la vila de Santa Coloma de Queralt, centre del sector oriental de l’actual comarca de la Conca de Barberà, llavors integrat al bisbat de Vic, experimentà una considerable puixança En la documentació colomina de les primeres dècades del segle XIV s’entreveu un ambient procliu a la construcció d’un temple més gran que l’anterior, romànic En un article publicat fa alguns anys, E Liaño dóna compte d’unes deixes testamentàries de l’any 1320, condicionades a “si es construeix de nou” l’església L’obra va començar cap als anys trenta…
La modernitat d'un marginal: Francesc Gimeno
Francesc Gimeno i Arasa Tortosa 1856-Barcelona 1927 ha estat un artista difícil de classificar La seva obra és un exemple immillorable de com l’art transgredeix contínuament les conceptualitzacions dels historiadors i estudiosos De fet, la pintura gimeniana no encaixa en el discurs historicoartístic de l’art català finisecular L’automarginació del tortosí convertí la seva obra en l’excepció de la pintura del seu temps Al llarg de la seva trajectòria sempre mantingué una actitud independent respecte dels corrents estètics de cada moment La seva inadaptació el va fer romandre al marge de l’art…