Resultats de la cerca
Es mostren 2417 resultats
Els pteridòfits: falgueres
Adaptació al medi terrestre les plantes vasculars Origen i desenvolupament de les plantes al llarg dels diversos períodes geològics El gruix de les corresponents línies expressa la importància quantitativa del grup, i la llargada el seu període de presència sobre la Terra Maber, a partir de Strasburger A la introducció dedicada als briòfits és evocada l’aventura que, per a l’evolució de les plantes, representà l’adaptació a un medi radicalment nou, el medi terrestre, i com resolgueren el problema els tres grans grups bàsicament terrestres dits també embriòfits que són els briòfits, els…
La paradoxa de les invasions en ocells
Un europeu que visiti Nova Zelanda es trobarà com a casa sentint el cant familiar del gran nombre d’espècies europees que els anglesos van introduir amb èxit a les illes des de mitjan segle XIX, com el tord Turdus philomelos , a la foto, la merla Turdus merula i el pinsà Fringila coelebs Daniel Sol La preocupació creixent per l’impacte que les espècies invasores causen sobre la biodiversitat i el funcionament dels ecosistemes ha generat un interès cada vegada més gran per a entendre els mecanismes que regeixen les invasions Gran part d’aquest interès s’ha centrat a resoldre l’anomenada "…
Les festes en el curs de l’any
A continuació es tracta l’estructuració festiva resultant dels diferents cicles festius, que regeix, pauta i legitima la temporalitat actual, amb els cicles que la caracteritzen i les festes i celebracions corresponents Un calendari que recorre les quatre estacions assenyalades pels equinoccis i els solsticis És a dir, de sol a sol El calendari festiu actual El ritme festiu que es viu a Catalunya és el resultat de la sedimentació de diversos calendaris, entre els quals el cèltic, el romà, el judeocristià, el litúrgic i el que correspon al santoral cristià i de les festes de la Mare de Déu Ha…
cistercenc | cistercenca

Monestirs cistercencs als Països Catalans
© fototeca.cat
Cristianisme
Monjo de l’orde del Cister.
Els cistercencs, dits monjos blancs a diferència dels negres o benedictins , tenen origen i es constituïren com a orde a partir de Cister Cîteaux i de llurs primeres fundacions Els tres primers abats foren Robert 1098-99, Alberic 1099-1109 i Esteve Harding 1109-33 Aquest darrer fou el veritable fundador de l’orde Obtingué de Pasqual II el Privilegium Romanum , que permetia al monestir de desenvolupar-se sense témer cap intervenció senyorial o episcopal La Carta de caritat , obra d’Esteve, és la llei fonamental del Cister amb la Regla i els Usos i consagrà l’autonomia de cadascun dels…
Sant Julià de Carles (Alfara de Carles)
Art romànic
Situació Aspecte d’aquesta antiga parròquia del poble de Carles, avui dia una simple ermita ECSA - J Colomé L’antiga església parroquial de Sant Julià és situada al peu del turó on hi ha les ruïnes del castell de Carles JAA Mapa 31-19 496 Situació 31TBF774258 Història L’església de Sant Julià fou la parròquia de l’antic poble de Carles, format a redós del castell del mateix nom i despoblat a la darreria del segle XV D’aquest temple es disposa fins a l’actualitat d’escasses referències una d’elles correspon a la darreria del segle XIII, quan el capellà de l’església de Castlis és esmentat els…
Calaix de sastre
Historiografia catalana
Extens dietari manuscrit de 71 volums, escrit per Rafael d’Amat i de Cortada, baró de Maldà, del 1769 al 1819 sense interrupció, i en part publicat posteriorment, on l’autor ressenyà els fets més significatius de la seva vida i del seu entorn.
Encara que l’obra fou concebuda com un conjunt unitari, inclou manuscrits diversos aplegats en tres grans blocs temàtics Calaix de sastre, dietari 1769-1819 , Calaix de sastre, miscellània de viatges i festes majors 1770-1808 i Calaix de sastre, les guerres El primer, Calaix de sastre, dietari 1769-1819 , és el més conegut i també el que ha estat subjecte a més estudis i edicions Dona notícies detallades i molt visuals i sensitives del que s’esdevingué al voltant del seu autor, amb un estil fluctuant i realista Estructurat en unitats diàries, consta de 27 volums autògrafs de dietari, 2…
Carme Batlle i Gallart
Historiografia catalana
Historiadora.
Vida i obra Cursà la carrera d’història a la Universitat de Barcelona sota el magisteri del professor Jaume Vicens i Vives, director de la seva tesi de llicenciatura, La ideología de la “Busca” La crisis municipal de Barcelona en el siglo XV , que presentà l’any 1957 Endinsada ja en l’estudi de les institucions polítiques i econòmiques de la Barcelona baixmedieval, ingressà el 1962 com a professora ajudant del catedràtic d’història medieval d’Espanya de la Universitat de Barcelona, Emilio Sáez, que dirigí la seva tesi doctoral La crisis social y económica de Barcelona a mediados del siglo xv…
Canadà 2014
Estat
Els temes mediambientals i energètics van centrar el debat públic al Canadà © Syncrude Canada Aquest any el Canadà va viure un seguit de successos que van commocionar l’opinió pública i que van tornar a posar en primera plana el debat sobre una possible influència del veí del sud en el dia a dia del país Al febrer, dues persones van morir i sis van ser ferides per un jove que les va apunyalar en un supermercat d’Edmonton Alberta, mentre que, el 15 d’abril, van ser cinc els joves que van ser assassinats durant una festa estudiantil a Calgary Alberta pel fill d’un cap de la policia…
Mercè Rodoreda i Gurguí

Mercè Rodoreda i Gurguí
© Salon du Livre. Paris
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptora.
La seva infantesa de filla única transcorregué en una torreta del barri barceloní de Sant Gervasi de Cassoles, a recer del seu avi, Pere Gurguí, redactor de La Renaixença i persona amb vocació d’activista cultural, i dels seus pares, aficionats al teatre, ells mateixos actors amateurs L’ambient familiar, procliu a la literatura, li proporcionà, de ben petita, un pòsit literari de caràcter popular, nodrit per les lectures de Verdaguer, Aribau, Carner i Ruyra, principalment El món idíllic de la seva infantesa, emmarcat per un espai dominat per la casa i el jardí de vegetació exuberant i flors…
, ,
Sant Llorenç de Lleida
Art romànic
Situació Part de l’absis primitiu, visible enmig de les ampliacions sofertes en època gòtica ECSA-JA Adell L’església parroquial de Sant Llorenç és situada al centre de la ciutat de Lleida, a ponent del nucli antic, entre la plaça de Sant Josep i la plaça de Sant Llorenç JAA-CPO Mapa 32-15 388 Situació 31TCG019099 Història La primera vegada que s’esmenta l’església de Sant Llorenç és en l’ Ordinatio de l’església de Lleida promulgada pel bisbe Guillem Pere el 1168, on s’estipulava l’organització parroquial de Lleida i el funcionament de la canònica Sant Llorenç apareix com a parròquia que…