Resultats de la cerca
Es mostren 10129 resultats
Els crustacis
Els crustacis són, després dels insectes, el grup d’artròpodes que ha tingut més èxit evolutiu, si jutgem pel nombre d’espècies existents entorn de 30 000 i per la diversitat d’ambients on es troben Es tracta d’un grup quasi exclusivament aquàtic, adaptat perfectament, tant a les aigües marines com a les continentals En aquest sentit, hom considera que, per l’espai que ocupen i per la funció que hi fan, són els equivalents als insectes, fonamentalment terrestres, en el medi aquàtic De fet, també hi ha espècies de vida terrestre, però en molts casos la seva permanència al medi terrestre és…
Les bosquines i els gramenets embosquinats mediterranis i submediterranis
Si prescindim de les terres conreades, el paisatge mediterrani actual és amplament dominat per les bosquines, és a dir, per poblaments vegetals presidits per arbusts Moltes d’aquestes bosquines procedeixen de la degradació del bosc esclerofille, ja ha estat dit, però cal tenir present també que als llocs més ingrats de la regió mediterrània aquestes bosquines són exponents de la màxima exuberància que la vegetació pot arribar a atènyer en raó de les condicions ecològiques imperants, marcades per l’escassedat d’aigua i de sòl A l’àmbit submediterrani, la importància de les bosquines és menor,…
La medicina i les arts curatives
Medicina
La salut i la medicina en el sistema sanitari actual Els professionals, les institucions i els ciutadans són la tríada que forma el sistema sanitari actual els metges porten a terme les tasques assistencials, els gestors garanteixen el bon funcionament de les institucions sanitàries i els usuaris són els consumidors dels serveis sanitaris Els ciutadans exigeixen al sistema sanitari, amb els mitjans i la tecnologia de què disposa, que resolgui qualsevol problema de salut En l’estat de benestar l’atenció a la salut és un eix fonamental, i el ciutadà espera del sistema sanitari una capacitat…
L’astronomia
L’astronomia popular A causa de l’actual condició urbana de la majoria de la població, de dia, sovint el cel es veu cobert d’una calitja provocada per la contaminació dels fums de les fàbriques i del trànsit de nit, el cel empallideix amb tonalitats lletoses i esgrogueïdes, a conseqüència de la contaminació lumínica, lluny de la infinitud i la transcendència, plenes de connotacions religioses, que els antics hi havien vist Els caps de setmana i durant les vacances, però, les persones, sobretot les que viuen en grans ciutats, tornen a sorprendre’s contemplant el cel i es meravellen de la munió…
La rondalla s’il·lustra
“Hi havia una vegada, quan els somnis eren somnis…” Les rondalles es narraven a la vora del foc, en la placidesa d’una estona de lleure, potser per a distreure els infants de la foscor creixent o passar agradablement les hores més dures de l’hivern Llavors, es podia donar forma a tots els personatges, que es feien difusos dins la fantasia o bé prenien el rostre d’una determinada persona coneguda El llop era a imatge de la por personal o collectiva, quan els fets passaven dins la nebulosa inconcreta de la fantasia de cadascú i, tanmateix, hi havia llibertat per a inventar i identificar l’heroi…
La Garrotxa
Situació i presentació La Garrotxa, amb 735,39 km 2 d’extensió, és una de les comarques més complexes i variades de la geografia catalana És molt difícil d’establir parallelismes entre les valls de Sant Aniol o els cingles de Gitarriu i les valls verdes d’Olot, de la plana d’en Bas o de la vall d’Hostoles Això no vol dir pas que no siguin molts els trets que agermanen aquestes contrades La Garrotxa és la més oriental de les comarques catalanes de muntanya les altituds màximes no superen els 1 600 m Al N, els Pirineus la separen del Vallespir, al N i l’E limita amb l’Alt Empordà, a l’E amb el…
De l’església hispana a l’església carolíngia i el canvi de litúrgia
Introducció Foli del Beatus de Girona , on es poden veure dues esglésies sobreposades, la superior amb una corona votiva sobre l’altar ECSA - G Llop L’ocupació de Narbona, l’any 759, per les tropes del rei Pipí el Breu , i la presa de Barcelona, l’any 801, pel seu nét Lluís el Piadós , rei d’Aquitània, portaren un canvi substancial en les comunitats cristianes de l’antiga província metropolitana Narbonense i en les de la part nord-oriental de la Tarraconense De fet, el canvi polític obrat en les dues ciutats inicià un procés lent però irreversible que provocà que aquestes dues extenses zones…
El marc històric del romànic del Ripollès
Art romànic
Divisió territorial La configuració geogràfica del Ripollès, dotada de certa homogeneïtat, però on es destrien clarament uns sectors ben diferenciats, per força havia de condicionar des d’antic les divisions polítiques, administratives i eclesiàstiques En temps de Guifré I, comte d’Urgell i de Cerdanya i de Barcelona, Girona i Besalú, les terres que configuraven la comarca actual del Ripollès eren ja ben documentades Aleshores, responent a aquesta diversitat geogràfica, el que avui es considera Ripollès apareixia organitzat políticament i eclesiàstica en tres grans sectors, diferents la vall…
les Borges Blanques
Els porxos de la Plaça Major de les Borges Blanques, al nucli antic de la ciutat
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de les Garrigues.
Situació i presentació El terme municipal de les Borges Blanques, de 61,59 km 2 d’extensió, és centrat per la ciutat que constitueix el cap comarcal de les Garrigues Limita amb els termes de Cervià de les Garrigues SW, l’Albi SE, Vinaixa SE, la Floresta E, Arbeca NE, Puiggròs N i Juneda N i W Comprèn, a més de la ciutat de les Borges Blanques, l’únic nucli de població agrupada, el santuari de Sant Salvador i l’enclavament del Masroig, de poblament disseminat Alguns arabistes han identificat el nom de les Borges com un equivalent àrab de “torres”, i la presència a la zona d’abundants pedreres…
Johann Chrysostom Wolfgang Amadeus Mozart
Música
Compositor austríac, fill de Leopold Mozart.
Vida Històricament identificat amb la figura del nen prodigi per excellència, els seus enlluernadors dots musicals no es limitaren a la infantesa, sinó que creixeren i s’afermaren en l’edat adulta fins a convertir-lo en un creador que la posteritat ha acabat elevant no tan sols al nivell de figura fonamental de la música d’Occident, sinó a la categoria d’aquells rars fenòmens que marquen la història i esdevenen arquetips de l’herència cultural collectiva La llegenda que envolta la infantesa de Mozart començà a l’edat de cinc anys, amb el desvetllament dels seus prodigiosos dots musicals…