Resultats de la cerca

Vida Fill d’emigrants polonesos i lituans d’origen jueu, ben aviat demostrà un gran interès per la música Rebé les primeres lliçons de piano de la seva germana gran i més tard assistí a la Brooklyn Academy of Music Fou deixeble de L Wolfsohn, V Wittgenstein, C Adler i especialment de R Goldmark, que l’instruí en les disciplines del contrapunt i de l’harmonia Durant aquests anys descobrí M Musorgskij, C Debussy, M Ravel i A Skr’abin, compositors que marcaren la seva trajectòria compositiva El 1921, amb unes condicions força precàries, decidí traslladar-se a París, on estudià…

Vida i obra Fill de Ramon Duran i Obiols Es formà als jesuïtes de Madrid i a Barcelona Estudià a la Facultat de Jurisprudència de la Universitat de Barcelona 1840-45 També obtingué el grau de batxiller en filosofia 1849, i es doctorà a Barcelona, en dret civil i canònic el 1852 El 1859 es llicencià en dret administratiu Deixeble de Ramon Martí d’Eixalà, de Reynals i Rabassa i de Permanyer i Tuyets, fou considerat per Prat de la Riba l’inspirador de l’escola jurídica catalana Professor de la Universitat de Barcelona des del 1850, exercí com a catedràtic de dret mercantil i penal des del 1862…

Vida i obra Autor de la segona de les quatre grans cròniques de la tradició historiogràfica catalana medieval, que porta el seu nom,  Crònica de Bernat Desclot Coneguda també a través d’un manuscrit amb el títol de Llibre del rei En Pere d’Aragó e dels seus antecessors passats —, fou escrita entre el 1283 i el 1288 i se centra en el curt però intens regnat de Pere el Gran 1276-85 La seva biografia continua essent, avui en dia, un misteri Tot el que se sap es redueix a les paraules que encapçalen el pròleg de la seva crònica «Ací comença lo llibre quen Bernat Desclot dictà o escriví» Desclot…

El conjunt de les dues parts està compost per 20 llibres, que historien des de “La entrada de los moros en España” títol del primer capítol fins a “La entrada del rey y de la reina en la ciudad de Granada” títol del darrer Nomenat cronista oficial del Regne d’Aragó el 1548, es dedicà a investigar en els arxius de la Corona, en especial a Barcelona i Saragossa, i deu anys després enllestí la primera part El breu preàmbul constitueix una declaració de principis i una reflexió sobre la disciplina històrica hi manifesta la seva coneguda aversió als relats fantasiosos sobre els temps més remots i…

Els Vilella vegeu també La Pensilvania de Joan Vilella són una família reusenca que creà un autèntic conglomerat industrial, cosa no gens corrent, i una banca Anunci de la fàbrica de vidre Joan Vilella publicat a l' Anuario Riera-Guía General de Cataluña 1897 Els Vilella, de Reus, construïren al Poblenou Sant Martí de Provençals la que va ser la primera fàbrica de l’estat de vidre buit La fàbrica dels Vilella afegirà un nou producte la construcció de rajoles de vidre aplicades especialment a claraboies Una de les característiques dels industrials catalans és la seva fidelitat, si es pot dir…

Anunci Guía consultora Indicador General de Barcelona , 1877 Josep Monteys fou un tintorer dedicat a l’estampació La seva especialització serà el color roig La confecció dels colors era el primer problema dels estampadors Segons la primera matèria utilitzada i el procés seguit els colors eren més o menys vius i més o menys brillants La composició dels colors era el secret més amagat dels tintorers i el llibre de Carles Ardit, que es publicà el 1819, era un autèntic receptari de fórmules per a obtenir colors de tota mena i grau L’estampador, és clar, podia comprar el tint a un fabricant o fer…

Al senyor Andreas Sigismund Marggraf 1709-82, modest i plàcid apotecari berlinès de salut delicada, l’intrigava que algunes arrels fossin tan dolces Com que era un competent analista, molt reconegut i respectat pels seus contemporanis, decidí treure l’entrellat del misteri Es proposà d’aclarir si la dolçor de les diferents varietats de bleda-rave o d’escaravia era deguda a la mateixa mena de sucre que s’extreia de la canyamel o no Li costà, però se’n sortí I amb quines conseqüències Marggraf ideà un procediment d’extracció que consistia a tallar les arrels a làmines ben fines i fer-les…

El colom de passa era, encara no fa un parell de segles, l’ocell més abundant de l’Amèrica del Nord i probablement de tot el món Però a penes en queda el record, alguns exemplars dissecats i uns quants testimonis iconogràfics, com els bellíssims dibuixos de James Audubon Què condugué a l’extinció, en temps recents, d’un ocell tan abundant Qui en deixà aquest testimoni gràfic tan bell i delicat El colom de passa americà, el “passenger pigeon” Ectopistes migratorius = Columba migratoria , cobria el cel dels estats de llevant dels Estats Units, en les seves migracions, encara durant el segle…

El naturalista anglès Philip Barker Webb 1793-1854 estava fascinat per aquelles illes Els trobava totes les gràcies Per això es determinà a dotar-les d’un apellatiu comú prou elegant, que reflectís l’admiració que sentia per tanta bellesa i harmonia Decidí de rescatar l’antiga denominació d’Illes Afortunades amb què ja figuraven als tractats clàssics Macaronèsia de “makaros”, que significa ‘feliç’, i “nesia”, que vol dir ‘illes’ A partir d’aleshores, les Canàries començaren a aparèixer als llibres naturalistes sota aquesta segona denominació recuperada, una apellació destinada a fer fortuna…

Plaça del Registan, a Samarcanda Corel El mausoleu anomenat Gūr-i-Amīr, és a dir ‘Tomba dels Conductors’, acull, a Samarcanda, set hostes illustres Bastit el 1404 pel gran Tīmūr Lang o Tamerlà 1336-1405 per tal d’enterrar-hi el seu net Pīr Moḥammad, esdevingué l’any següent la seva pròpia tomba, auster sepulcre per designi seu cobert amb una sumària pedra tanmateix, el bloc de jade més gran del món La tomba de Tamerlà i la de cinc timúrides més, entre les quals la d’un altre descendent seu, el soldà astrònom Muḥammad Taragay Ulūgh Beg 1399-1449 O tal vegada fora millor de dir l’astrònom soldà…