Resultats de la cerca
Es mostren 10449 resultats
El Berguedà
Situació i presentació La comarca del Berguedà és composta per 31 municipis, que li donen una extensió de 1 184,89 km 2 Limita al N amb la Cerdanya, i la línia divisòria és formada per la carena d’un tros de la serra de Cadí, la serra de Moixeró i la Tosa d’Alp A l’E limita amb el Ripollès i Osona, on, en un llarg tram, la riera de Merlès fa de partió entre les dues comarques A l’W el Berguedà té com a veïns el Solsonès i l’Alt Urgell, que presenten uns límits ben irregulars, ja que són plens d’entrants i sortints I al S la comarca entra en contacte amb el Bages Encara que és clarament una…
La cultura del foc
“El foc és la primera meravella aquesta llum, aquesta ardència que s’encomana i tot ho torna brill No sé si és un pressentiment de la transfiguració espiritual de totes les coses Oh El foc, el foc… Les coses velles d’aquest món se n’han anat a l’altre passant pel foc” Joan Maragall, El Nadal de Sant Joan El foc del cel i el foc de sota terra La combustió, amb despreniment de llum i escalfor, en ser un dels primers processos químics que controlà la humanitat, esdevingué un element clau en la cultura humana perquè va possibilitar la transformació de la matèria o la cocció dels aliments El foc,…
La dansa popular d’arrel tradicional
Ballar, una activitat social Ball del Gambeto Riudaura Montse Catalán Intentar explicar què és la dansa i per què ballem és tan difícil com expressar amb moviments què és el llenguatge convencional o l’escriptura Ballar, una expressió cultural, és també una necessitat instintiva entre els humans els infants es mouen al so d’un ritme que els resulta agradable, sense que ningú els ho demani, pel simple plaer que els produeix Aquesta necessitat de ballar es va educant al llarg de l’evolució de cada persona Com a animals culturals que som, els individus ens anem amarant de les formes de ballar…
Rússia

Estat
Estat que ocupa la major part de l’Europa Oriental, gran part de l’Àsia Central i la totalitat de l’Àsia Septentrional; la capital és Moscou.
La geografia física Limita al N amb l’oceà Àrtic a l’W, amb Noruega, Finlàndia, la mar Bàltica, Estònia, Letònia, Lituània, Bielorússia, Ucraïna i la mar Negra al S, amb Geòrgia, l’Azerbaidjan, la mar Càspia, el Kazakhstan, Mongòlia i la Xina i a l’E, amb l’oceà Pacífic En formen part també l’enclavament de Kaliningrad part de l’antiga Prússia Oriental, situat entre la mar Bàltica, a l’W, Polònia al S i Lituània a l’E i al N, i l’arxipèlag de les Kurils i l’illa de Sakhalin, a l’oceà Pacífic i, a l’oceà Àrtic, l’illa de Nova Terra, els arxipèlags de la Terra del Nord i de la Nova Sibèria…
Santa Maria de Lledó (Lledó d’Empordà)
Art romànic
Situació Una vista aèria del conjunt monàstic J Todó-TAVISA L’antiga canònica de Santa Maria és situada a la vila de Lledó, cap d’un municipi emplaçat a l’alta vall del Manol, als contraforts orientals del massís de la Mare de Déu del Mont La vila, travessada per la riera Àlguema, és d’origen molt antic i ocupa un espai de topografia força irregular L’església de Santa Maria i les restes de la canònica són al sector més baix, vora la riera, a la plaça Major i la placeta del Priorat Mapa 258M781 Situació 31TDG848777 Per anar-hi cal agafar la carretera local que hi porta des de la comarcal de…
Els protozous
Els protozous són protists heteròtrofs, que no constitueixen un grup natural Una definició acceptable dels protozous, diu que són organismes eucariòtics essencialment unicellulars Això vol dir, a grans trets, que en la seva majoria cada individu és una cèllula solitària i independent, bé que en algunes espècies hi ha una organització colonial en la qual els individus depenen mútuament els uns dels altres però sense arribar a especialitzar-se en funcions diferents, com passa, en canvi, amb les cèllules que formen els teixits i els òrgans dels metazous, les metàfites i els fongs No són ni…
Sant Vicenç de Roda (la Pobla de Roda)
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt de l’antiga catedral, amb el claustre i les edificacions annexes A baix, l’actual edifici catedralici agermana diferents estils arquitectònics, com el campanar neoclàssic i els absis del més pur estil romànic ECSA - J Todó El conjunt catedralici de Roda és a la part més alta del centre urbà del poble de Roda de Ribagorça, situat al cim d’un turó cònic que domina el curs de l’Isàvena Mapa 32-11 251 Situació 31TBG964853 L’itinerari per a arribar-hi és el mateix descrit en la monografia precedent JAA Història Uns orígens difícils La data de 957 o de la…
El Bages
Situació i presentació La comarca del Bages ocupa una superfície de 1 299,08 km 2 i s’estén per un dels extrems orientals de la Depressió Central Catalana És la comarca més cèntrica de Catalunya Pel que fa a la seva situació respecte a les altres comarques catalanes, el doctor Joan Vilà i Valentí ha escrit que el Bages “queda equidistant de la muntanya, de les terres inferiors occidentals, del front litoral i de les comarques meridionals S’hi endevina un possible paper d’encreuament o cruïlla” El Bages limita administrativament amb les comarques del Solsonès W-NW, el Berguedà N, Osona NE, el…
L’art romànic del Berguedà
Art romànic
L’arquitectura civil i militar Mapa del Berguedà amb la senyalització dels castells dels quals tenim notícia anteriors a l’any 1300 MD Santandreu-R Serra Vegeu Castells del Berguedà anteriors a l’any 1300 El Berguedà és la comarca en la qual s’han fet més estudis arqueològics relacionats amb jaciments medievals Tot i que potser podríem establir uns precedents anteriors, de fet l’actual arqueologia medieval catalana va néixer en aquesta comarca D’ençà de l’any 1959, en què es realitzà l’excavació de Casa En Ponç, els treballs arqueològics s’han succeït per un seguit al castell de Viver, al…
Santa Maria de Terrassa
Art romànic
Antecedents Façana de ponent de Santa Maria, amb la decoració llombarda característica de l’arquitectura del segle XI Rambol Aspecte general de l’església de Santa Maria des del costat de migdia D Ferran Seria motiu d’un apartat específic estudiar les excavacions arqueològiques, restauracions i transformacions practicades a l’edifici de Santa Maria i el seu entorn des de les primeres referències documentals sobre el tema recollides per Joan Arnella al “Llibre d’Antiguitats y Ordinacions de la Comunitat” 1610-1639 i la mateixa activitat restauradora del prevere reflectida en la “Concòrdia i…