Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Artà
Municipi
Municipi de Mallorca, situat en una península quadrada ( península d’Artà
), extrem septentrional de les serres de Llevant i de les subbètiques.
El litoral integra la meitat del contorn i culmina al nord amb el cap de Ferrutx on hi ha l’antiga talaia Moreia - del s XVI L’encaixat torrent de na Borges constitueix la frontera occidental d’un terme ben accidentat Les muntanyes d’Artà formen complexes alineacions SW-NE que atenyen 400 m als cims la talaia Freda, 561 m, el puig de Ferrutx, 519 m, i el puig d’Alpare, 487 m El rocam secundari constitueix una sèrie d’escates imbricades, empeses des del SE i molt erosionades Descomptada la construcció, l’activitat fabril és mínima, reduïda al capítol alimentari, alguna mostra…
Agronomia 2013
Agronomia
Les emissions de CO 2 Un 56% dels gasos d’efecte hivernacle van correspondre a la desforestació i a incendis forestals © Fototecacat / EyeWire S’estima que les emissions de carboni en forma de diòxid de carboni C-CO 2 v a causa de canvis d’usos del sòl principalment desforestació i d’incendis forestals van ser l’any 2013 d’unes 0,8 ± 0,5 gigatones 10 9 tones, un 8% del total provocat per l’activitat humana Els darrers vint anys s’ha observat una clara tendència cap a la disminució d’aquestes emissions, tot i la incidència puntual d’incendis forestals com, per exemple, els de la temporada 1997…
Diversitat i complexitat en l’arquitectura catedralícia
Art gòtic
Reconstrucció hipotètica del barri catedralici de Girona al segle XV, mentre encara es bastia la seu gòtica que havia de substituir la romànica, aleshores en part dempeus ECSA - JS Les catedrals gòtiques són un món Una realitat complexa, carregada de significats, que es projecta en l’imaginari collectiu amb una extraordinària força simbòlica L’estudi de les catedrals gòtiques i de les seves moltes implicacions gaudeix d’una llarga tradició a nivell general Recentment Xavier Barral i Altet ha recordat la necessitat d’enfocar també l’estudi de les catedrals catalanes d’una manera…
Manufactura urbana i indústria rural
La societat catalana dels segles XVI i XVII era, per descomptat, una societat bàsicament agrària No sols, ben entès, pel paisatge, aclaparadorament rural, sinó, més aviat, perquè la producció de subsistències, en les condicions de l’època, reclamava una gran quantitat de treball, fins al punt d’absorbir gairebé la plena activitat de la majoria de la població Tot i així, l’agricultura coexistia amb una prou variada gamma d’activitats manufactureres, concentrades en viles i ciutats, i destinades, algunes, a satisfer una demanda allunyada Malgrat el caràcter sovint raquític o marginal d’aquest…
L’administració territorial, la societat i l’economia del Camp de Tarragona. Segles XII-XIII
Art romànic
Els veguers La concòrdia Ad perennem de l’any 1173 deixà la jurisdicció de la ciutat i el territori de Tarragona únicament en mans de l’arquebisbe Guillem de Torroja i del rei Alfons I, és a dir, els arquebisbes de Tarragona i els comtes-reis esdevingueren consenyors del Camp de Tarragona La part executòria del govern quedava reservada a l’arquebisbe i el domini suprem i la concessió de privilegis destinats a tota la comunitat restaven en mans del sobirà Els representants d’ambdós senyors al Camp de Tarragona eren, respectivament, els veguers reial i arquebisbal amb residència a Tarragona El…
La darrera etapa (1976-1990)
La igualtat operativa entre bancs i caixes Grup immobiliari del Passeig de Sant Joan-antiga fàbrica Elizalde Memòria , 1964 La inversió immobiliària s’incrementa a un ritme més lent i només s’accentua pel que fa a immobles per a utilització pròpia El general Franco morí el 20 de novembre de 1975 Dos anys més tard —el 29 de setembre de 1977— es restablia amb caràcter provisional la Generalitat de Catalunya La Constitució espanyola fou aprovada per les corts el 31 d’octubre de 1978 i ratificada en referèndum del 6 de desembre del mateix any Finalment, la Llei Orgànica de 18 de desembre de 1979…
L’origen i el futur de l’Univers
Condicions generals Malgrat que la Via Làctia conté centenars de bilions d’estrelles, és tan sols una porció minúscula de l’Univers que podem detectar i observar Més enllà de la Via Làctia hi ha bilions d’altres galàxies, que constitueixen el que es coneix com Univers extragalàctic Els astrofísics han estudiat com s’estructura a gran escala aquest Univers extragalàctic, que obeeix lleis fonamentals de la física que permeten descriure’l i comprendre com es comporta actualment com a estructura global Aquestes lleis donen una idea plausible de quan i de quina manera es va originar la totalitat…
L’economia dels Països Catalans
L’economia de qualsevol societat, per la seva extraordinària complexitat, pot ésser observada des de moltes perspectives Tota realitat social presenta potencialment una gamma gairebé infinita d’aspectes econòmics i de lectures que se’n poden fer Amb el desenvolupament de la Història Econòmica, s’han anat definint una sèrie d’instruments estadístics per a l’anàlisi de caràcter global, la síntesi dels quals és la Comptabilitat Social, que pot ésser expressada en diversos nivells d’agregació Els més utilitzats són la Comptabilitat Nacional i la Comptabilitat Regional, les dades de la qual, per…
Mataró
Vista aèria de Mataró
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Maresme, al vessant de mar de la Serralada Litoral.
Situació i presentació La ciutat de Mataró, la capital del Maresme, és situada al centre d’aquesta comarca, arran de la mar, a uns 28 km de Barcelona El seu terme té una extensió de 22,53 km 2 , i té el punt més alt en una cadena de petits turons que el tanca a tramuntana, límit amb els termes veïns d’Argentona, al W i al NW, i de Dosrius, al N També limita amb els municipis de Sant Andreu de Llavaneres E i Cabrera de Mar SW Vista de la platja del Varador © Alberto González Rovira El relleu, que pertany al sistema orogràfic de la Serralada Litoral, és una mena d’estrep del bloc del Corredor…
El funcionament ecològic de les selves temperades
Les característiques estructurals Les condicions ambientals que determinen l’organització i el funcionament de les selves temperades es caracteritzen per la benignitat del clima al llarg de tot l’any L’abundància de precipitacions i la suavitat de les temperatures són condicions generals a totes les zones del bioma Tanmateix, atesa la dispersió geogràfica d’aquest, hi ha diferències marcades en el funcionament de les diferents selves temperades i subtropicals pel que fa a la velocitat a què tenen lloc els processos de síntesi i descomposició de matèria orgànica, la utilització dels nutrients…