Resultats de la cerca

Caixes A continuació es presenta la llista de bibliografia utilitzada en la redacció d'aquesta obra o que pot servir com a material de consulta Al marge dels llibres publicats que s'hi relacionen, cal subratllar que la primera font d'investigació han estat les memòries de les caixes i els llibres d'actes de la Junta de Govern o del Consell d'Administració de cada entitat, i la premsa econòmica o general de l'època Alcolea i Gil, S Els edificis de la Caixa d’ Estalvis de Sabadell Una mostra del modernisme català , Fundació Caixa de Sabadell, 1994 Boix i Raspall, JM La Caixa de…

Vida El seu pare l’inicià en la música, i entre el 1903 i el 1907 s’estigué a Montserrat, on fou escolà i alumne del pare Guzmán Després de l’etapa montserratina estudià a França Étampes 1908-10, Pithiviers 1910-13 i la Schola Cantorum de París 1913-17 En aquesta institució parisenca estudià piano amb Ferdinand Motte-Lacroix i composició amb Vincent d’Indy Del 1917 al 1924 sojornà a Figueres, on contactà amb Antoni Juncà, que el formà en música sardanística També es relacionà amb els germans Lluís i Ricard Pitxot i el pianista Enric Costa El 1924 s’establí a Girona, on visqué -tret de l’exili…

Envelliment i ensopiment La Caixa de Barcelona està envellida La Junta de Govern no s’ha posat al dia i en pagarà les conseqüències La satisfacció per l’obra feta, característica de l’etapa anterior, desapareix com a resultat de les lliçons que li dóna la Caixa de Pensions i d’Estalvis Fins a l’aparició d’aquesta competència, no hi havia comparació possible, ja que les altres caixes d’estalvis es trobaven en altres poblacions catalanes, de menor importància Ara, la població de Barcelona pot establir comparances i totes donen la Caixa de Pensions com a guanyadora L’any 1920 és el primer que…

L’organització El comitè d’empresa Amb l’inici de la guerra civil el 18 de juliol de 1936, el llibre d’actes del Consell d’Administració de la Caixa de Barcelona queda en blanc En canvi, el de la Comissió Directiva recollirà les actes del Comitè d’Empresa, el qual celebrà la seva la primera reunió el 4 d’agost d’aquell mateix any Tenint en compte el seu interès històric, reproduïm íntegrament el text de l’acta Acta de la Comissió Directiva, del 4 d’agost de 1936 “ El 19 de julio del corriente año de 1936 estalla en varias provincias españolas una sublevación militar contra el Régimen,…

Resistència a la modernitat La plaça de Catalunya La Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona es resisteix a la modernitat No és una excepció L’excepció és la Caixa de Pensions i d’Estalvis És encara la “caixa dels marquesos”, una entitat encapçalada i dirigida per una classe social que s’està distanciant cada cop més de la realitat social Malgrat això, la Junta de Govern —després Consell d’Administració— ha d’acceptar alguns canvis Inicia la seva expansió dintre de la ciutat de Barcelona convertint el que eren oficines del Mont de Pietat en oficines també de la seva secció d’estalvis I…

« En el nostre segle els gravats han arribat a un alt grau de perfecció i els nostres gravadors ens han donat tant gran nombre d’ells sobre tota classe de matèries, que es pot dir amb certesa que s’han convertit en els dipositaris de tot el més bell i més curiós del món » Tant de bo poguéssim fer nostres les paraules amb què l’acreditat teòric francès Roger de Piles glossava els gravadors contemporanis en el seu tractat L’idée du peintre parfait , publicat a París l’any 1699 En absolut es correspon, però, aquest panorama amb el de l’àmbit català, com tampoc no era comparable el…

La creació de la Caixa de Pensions i d'Estalvis 1905 Francesc Moragas i el món de les assegurances socials Francesc Moragas i Barret, fundador i primer Director de la Caixa de Pensions Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis, 1904-1954 Francesc Moragas i Barret va néixer a Barcelona el 13 de desembre —festa de Santa Llúcia— de 1868 Era el segon fill del matrimoni de l’advocat Arístides Moragas i Barret amb la seva cosina germana Consol Barret i Carafí Vivien al carrer de Lledó, al costat de la plaça de Sant Just El seu avi patern, Ferran Moragas i Ubach, nascut a Berga, havia estat…

Un banc en expansió 1960-1975 Els homes i l’organització Josep M Mas-Sardà dimití la presidència del banc el 1973 i donà pas a una nova etapa i generació Actualidad Española , gener del 1985 El banc es mantingué com a entitat estrictament familiar fins el 1969 vegeu aquest volum, pàg 37-40 La tercera generació era només representada per Josep Maria Mas-Sardà i Sells quan entrà la quarta generació, amb Francesc Mas-Sardà i Casanellas al capdavant Fou aleshores que el banc amplià el seu capital i l’obrí a altres accionistes, decantant-se decididament cap a l’expansió, sense abandonar les seves…

Bibliografia Fonts impreses Alonso Garcia, G Los maestros de la Seu Vella de Lleida y sus colaboradores , CSIC, Lleida, 1976 Argilés i Aluja, C «Notes sobre els pintors lleidatans dels segles XIV i XV segons els Llibres d’Obra de la Seu Vella», Analecta Sacra Tarraconensia , vol68, 1995, pàg77-104 Barcelona, M de «La cultura catalana durant el regnat de Jaume II», Estudios Franciscanos , vol91, 1990, pàg213-995 vol92, 1991, pàg127-245 i 383-492 Blanch, J Archiepiscopologi de la Santa Església Metropolitana i Primada de Tarragona , 2 vol , Tarragona, 1985 Cabezudo Astrain, J «Nuevos documentos…

El primer és la manca de perspectiva històrica suficient, o, dit d’una altra manera, la perspectiva massa propera, que pot tendir a magnificar algunes dades i a menystenir-ne d’altres que en el futur es puguin veure com a essencials El segon problema és comú en l’estudi de qualsevol període de la història de la música encara que potser només és realment conflictiu quan es tracta de música dels darrers 300 anys interessa la pràctica general d’una època o bé els seus resultats artísticament rellevants La tria no és innocent l’historiador que considera la Segona cantata d’A von Webern, opus 31…