Resultats de la cerca

Situada a la vora del Sena, al NW de París, forma part de l’àrea metropolitana d’aquesta ciutat Té indústries automobilístiques, químiques, d’aparells de precisió i mecàniques

Graduat per l’École des Hautes Études Comerciales HEC, a París, per l’Institut d’Études Politiques IEP i per l’École Nationale d’Administration ENA Inicià la seva carrera en l’àmbit públic a la Inspecció General de Finances i a la Direcció General del Tresor Posteriorment, fou assessor del ministre de finances, Jacques Delors, i del primer ministre, Pierre Mauroy Entre el 1985 i el 1994 fou cap del gabinet del president de la Comissió Europea, Jacques Delors Formà part de l’equip encarregat de rescatar Crédit Lyonnais, entitat de la qual després fou director general Entre el 1999 i el 2004…

Estudià amb C Ravier, i el 1959 actuà com a contratenor solista del Conjunt Polifònic de París, grup amb el qual mantingué una relació continuada Participà en destacats festivals internacionals de música antiga i també estrenà composicions contemporànies Capaç d’arribar a una extensió amplíssima més de tres octaves, interpretà diferents papers operístics per a la televisió, com ara el de Cherubino Les noces de Fígaro , i actuà sovint amb el conjunt Ars Antiqua de París, que cofundà amb Michel Sanvoisin el 1965 i amb el qual interpretà més de 2000 concerts

Féu l’aprenentatge a l’obrador de Marià Alegret, de Figueres, i passà el 1891 a la impremta barcelonina de Josep Cunill El 1898 anà a París a perfeccionar l’ofici a les cases Creté de L’Arbre, Levallois-Perret i Paul Dupont Tornà a Barcelona el 1901 i treballà de nou amb Cunill, el qual més tard fou el seu sogre Mort aquest, s’installà pel seu compte inicià així la seva carrera d’impressor i creador artístic Estampà el volum corresponent a les comunicacions del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana i altres treballs importants La seva empenta el portà a…

En fallir La Cuadra el 1901, un dels principals creditors, J Castro, continuà el negoci amb el nom de J Castro, Societat en Comandita, Fàbrica Hispano Suïssa d’Automòbils, amb la participació de Marc Birkigt com a soci industrial La societat fallí el 1904 i sorgí La Hispano Suïssa, Fàbrica d’Automòbils, de la qual fou principal accionista i president Damià Mateu i Bisa, que es dedicà a la fabricació de vehicles de gran luxe i participà en l’establiment de companyies de transport de viatgers de sis línies el 1909, el 1910 arribà a trenta, servides per 64 cotxes òmnibus Creà la sucursal de…

Es caracteritza per l’obtenció d’estelles procedents de nuclis especialment preparats Aquesta tècnica perdurà en altres etapes del Paleolític, i pot ésser associada a d’altres indústries, com la del Mosterià

Fou fundada per l’empresari català Damià Mateu i l’enginyer suís Marc Birkigt, establert a Barcelona des del 1899 La seva activitat esportiva s’inicià el 1909, després que la marca adeqüés alguns dels models a la competició per desig exprés del rei Alfons XIII El debut fou a la Copa Catalunya d’aquell any, amb tres cotxes de quatre cilindres, que foren millorats el 1910 i arribaren a la segona posició, darrere Peugeot El mateix 1910 s’imposaren a la Copa de l’ Auto francesa, fet que augmentà considerablement el prestigi de la marca a França, fins al punt d’obrir una important sucursal a…

La geografia Seu del govern i principal centre intellectual, artístic i economicofinancer, que amb el seu prestigi ultrapassa la funció de capital estatal per assumir la de metròpoli mundial Situada a la confluència de les valls de l’Oise, Marne i Sena, al centre de l’Illa de França i propera a regions diverses Beauce, Brie, Valois Moltes són les causes que han afavorit l’expansió de París disponibilitat d’una via fluvial Sena que facilita les relacions amb la mar i en un punt òptim per a la construcció d’un port encreuament d’aquesta via fluvial amb vies terrestres que han assolit…

Anunci de La Hispano Suïssa, publicat en la revista “El Mercurio” 1910 ECSA Tot i que el primer automòbil es matriculà a Espanya a l’octubre del 1900, la primera empresa dedicada a la fabricació d’automòbils de què tenim notícia a Catalunya fou La Compañía General de Coches Automóviles Emilio de La Cuadra SC, fundada el 1898 per un oficial d’artilleria, situada al carrer de la Diputació de Barcelona, que pretenia dedicar-se a la fabricació de vehicles elèctrics, però que, després de produir dos xassís, amb prou feines sobrevisqué fins el 1901, any en què fou reconvertida pels seus creditors…

Emili de la Cuadra, el precursor Anunci a Guía Ilustrada de España y Portugal, Barcelona 1901 Emili de la Cuadra va ser el precursor de la Hispano Suïssa i de la construcció industrial d'automòbils a Catalunya Si un precursor és aquell que va al davant d’una cosa, que l’anuncia com sant Joan Baptista, és evident que Emili de la Cuadra va ser el precursor de La Hispano Suïssa i de la construcció industrial d’automòbils a Catalunya El seu cotxe no va pas ser el primer construït a casa nostra, però ell va ser el primer industrial que se’n va proposar la fabricació seriosament Abans, el 1889,…