Resultats de la cerca
Es mostren 62 resultats
Els estudis mastològics recents
La rata d’aigua o rat buf Arvicola sapidus és un rosegador que ha sofert una de les regressions més dràstiques en la seva distribució als Països Catalans com a conseqüència de la degradació dels ambients fluvials, tant per efecte de la contaminació com per la substitució de les comunitats vegetals naturals Antonio López Espècies de mamífers terrestres presents als Països Catalans excepte els quiròpters * assenyala les espècies no citades abans a la Història Natural dels Països Catalans És el cas de la llebre ibèrica Lepus granatensis , que només s’esmentava amb relació a problemes…
La fauna íctica dels Països Catalans
La varietat de la ictiofauna de la mar catalana està en relació, d’una banda amb la projecció marítima dels Països Catalans, és a dir, al fet que, per la longitud de costa que comprenen, tenen presents la majoria de les espècies de la Mediterrània occidental i, d’altra banda, al fet essencial que, tot i que és una mar amb una producció de peixos quantitativament no gaire elevada, però sí d’una gran varietat Varietat que es fa palesa en els nostres mercats, ja que s’hi comercialitzen més de 150 espècies de peixos AISA Conèixer amb precisió la fauna íctica dels Països Catalans no és una tasca…
L’estat de les poblacions de dos endemismes ibèrics: el fartet i el samaruc
Exemplar femella de fartet Aphanius iberus Nuno Caiola Dues de les espècies més emblemàtiques de la fauna endèmica de la península Ibèrica són, sens dubte, el fartet Aphanius iberus i el samaruc Valencia hispanica Totes dues pertanyen a l’ordre dels ciprinodontiformes el samaruc a la família dels valèncids Valenciidae i el fartet a la dels ciprinodòntids Cyprinodontidae Dins la família dels ciprinodòntids es consideren dues subfamílies, la dels cubanictins Cubanichthyinae, que només comprèn dues espècies del gènere Cubanichthys , endèmic de Cuba i Jamaica, i la dels ciprinodontins…
Samarcanda
Plaça del Registan, a Samarcanda Corel El mausoleu anomenat Gūr-i-Amīr, és a dir ‘Tomba dels Conductors’, acull, a Samarcanda, set hostes illustres Bastit el 1404 pel gran Tīmūr Lang o Tamerlà 1336-1405 per tal d’enterrar-hi el seu net Pīr Moḥammad, esdevingué l’any següent la seva pròpia tomba, auster sepulcre per designi seu cobert amb una sumària pedra tanmateix, el bloc de jade més gran del món La tomba de Tamerlà i la de cinc timúrides més, entre les quals la d’un altre descendent seu, el soldà astrònom Muḥammad Taragay Ulūgh Beg 1399-1449 O tal vegada fora millor de dir l’astrònom soldà…
Els estudis de carnívors als Països Catalans
El coneixement sobre els carnívors als Països Catalans s’ha ampliat molt aquests darrers vint-i-cinc anys A excepció d’espècies com ara la mostela i potser el turó que pràcticament s’ha extingit, la resta han estat objecte de treballs ben diversos És difícil fer aquí una relació detallada de tot allò que es coneix i de tot allò en què s’ha avançat Per això s’ha dedicat un espai a aquelles espècies que han estat detectades o reintroduïdes durant aquest lapse de temps és el cas de l’os bru, el llop o el visó europeu i a aquelles altres que han experimentat un gran canvi pel que fa a l’estatus,…
Els peixos continentals invasors
Percentatge d’espècies de peixos introduïdes a les diferents conques ibèriques en tres dates recents el 1991, el 1995 i el 2001 Clavero i García-Berthou, 2006 Elvira i Almodóvar, 2001 L’impacte ecològic i econòmic de les espècies invasores és un problema ambiental que creix a escala mundial Recentment, no solament ha augmentat el nombre relativament reduït d’espècies que fins ara havia estat capaç d’escampar-se per tot el planeta més enllà de les seves àrees biogeogràfiques originals cosa que comporta el que s’anomena homogeneïtzació biòtica , sinó també l’abundància d’exemplars A la…
La Serralada Bètica
Esquema tectònic de les serralades alpines de l’Orogen Perimediterrani occidental, al qual pertany la Serralada Bètica Comparteix amb aquelles serralades l’estructura de sistemes d’encavalcaments i mantells de corriment i el desenvolupament d’un metamorfisme regional Biopunt, original d’A Martín Algarra Des del punt de vista geogràfic, la Serralada Bètica —anomenada innecessàriament en plural per molts autors— comprèn el conjunt de muntanyes i valls que ocupen els marges S i SE de la península Ibèrica Estesa des del golf de Cadis fins a les costes del País Valencià situades…
La Conca de l’Ebre
La Conca o Depressió de l’Ebre és una unitat morfològica i estructural reblerta de sediments terciaris, que actua de conca d’avantpaís respecte dels Pirineus La fotografia recull una vista dels voltants de Castejón de Monegros, al peu de la serra d’Alcubierre, al bell mig dels Monegres, paisatge format per sediments miocens de centre de conca constituïts per argiles guixenques i calcàries lacustres que formen els relleus estructurals tabulars visibles a primer terme Cap al fons, hom veu les planures de terrenys no plegats fins a perdre’s de vista Terres de secà i de conreu extensiu, l’aridesa…
Els siluriformes: silurs i afins
L’ordre dels siluriformes és integrat, aproximadament, per unes 2000 espècies, repartides en uns 500 gèneres i agrupades en 30 famílies De distribució geogràfica extensa, abasta les zones temperades i tropicals del planeta, si bé ocupa preferentment les aigües dolces d’Àfrica, Euràsia i Amèrica Tanmateix, se’n poden trobar algunes espècies marines a les aigües tropicals i subtropicals Cap dels representants d’aquest ordre no té el cos revestit d’escates però, per contra, alguns poden presentar plaques òssies Tenen dentició als premaxillars, mandíbules rudimentàries i dues barbes sensorials…
Decàpodes d’aigua dolça: el cranc autòcton
Tot i que el cranc autòcton es troba en rius i rieres de característiques diverses, el seu hàbitat ideal són els cursos d’aigua calcaris, amb aigua durant tot l’any, sense contaminants ni processos eutròfics o anòxics, amb gorgs i amb microhàbitats i substrats heterogenis que ofereixen espais per al refugi diürn i hivernal i espais òptims per a alimentar-se i també amb una bona cobertura de vegetació de ribera, característiques que reuneix el tram de riu de la fotografia Gregori Conill La presència del cranc de riu autòcton Austropotamobius pallipes en cursos…