Resultats de la cerca

Constitueixen una família de bolets caracteritzats per una cutícula especial, formada per cèllules esfèriques, vesiculoses o piriformes himeniforme aquesta estructura fa que la superfície del barret tingui un aspecte opac, arrugat o micaci, i que sigui generalment higròfan, i lluent quan s’asseca L’esporada, de color ferruginós, ocraci, bru gris o bru tabac, s’assembla sovint a la dels Inocybe Les espores, generalment llises, tenen un porus germinatiu diferenciat El peu, generalment central i fràgil, apareix gairebé sempre cobert de dermatocistidis cistidis de la cutícula Creixen a terra,…

Aquesta família comprèn una sola espècie, el got de vi Gomphus clavatus , que creix isolada o en grups, en boscos de coníferes, i, més rarament, boscos mixtos, als estatges montà i subalpí Els cossos fructífers són cilíndrico-cònics, claviformes, aplanats superiorment, a vegades una mica deprimits, de color violaci, amb tons lleugerament ocracis o bru grisosos en envellir L’himeni presenta plecs gruixuts, anastomitzats La part basal és llisa i finament feltrada

Aquesta família, actualment encara de delimitació incerta, és considerada intermèdia entre les cortinariàcies i les rodofillàcies, o relacionada amb la de les paxillàcies Agrupa espècies generalment petites, amb carpòfors en forma de conquilla i peu lateral, excèntric o central, sovint poc visible L’esporada és de color crem clar o bru clar i les espores són llises o lleugerament punte jades, sense porus germinatiu Amb freqüència hi ha cistidis sobre l’aresta de les làmines, però no a la cara d’aquestes A vegades, els teixits són parcialment gelificats Acostumen a créixer sapròfíts sobre…

Aquesta família comprèn diversos gèneres d’agàrics amb l’esporada fosca, sobretot de color violaci, bru violaci, bru porpra, gris bru, violaci negrós o bru ocraci poc viu Dels gèneres que abasta, alguns tenen caràcters que els aproximen a famílies com les cortinariàcies o les bolbiciàcies En general, hi ha des d’espècies molt petites menys d’1 cm fins a molt grans 15-20 cm Gairebé sempre tenen la cutícula filamentosa i, només excepcionalment, tricodèrmica amb els acabaments hifals inflats o claviformes o epitelioide Les espores són sempre llises i porten un porus germinatiu apical, si bé en…

Els vint anys transcorreguts des de la publicació del volum Fongs i líquens d’aquesta mateixa obra han estat extremament productius pel que fa als estudis dels fongs als Països Catalans A tall d’exemple, al Principat s’ha duplicat amb escreix el nombre de registres de 34615 citacions de fongs s’ha passat a 73621 i ha augmentat considerablement el de publicacions referides als fongs abans del 1990 s’havien publicat 240 treballs, mentre que d’ençà d’aquest any se n’han publicat vora 320 Aquest increment d’informació tan important ha permès que actualment es tingui coneixement de la presència al…

Es tracta d’una família molt extensa, que agrupa la major part de les agaricals amb esporada de color ferruginós, bru argila, ocre viu o bru ocre, que tenen en comú amb el gènere tipus, Cortinarius , el fet de presentar un vel parcial el que protegeix les làmines semblant a una teranyina, que s’anomena cortina i que, en alguns casos, tan sols és apreciable en els primers moments del desenvolupament Altres característiques comunes són les espores amb paret complexa, sovint ornamentades, binucleades i generalment sense porus germinatiu, les làmines típicament adnades i amb trama regular, i les…

Poligonàcies 1 Passacamins Polygonum aviculared a planta sencera, de port decumbent, fulles lanceolades i flors menudes, poc aparents x 0,5 b flor seccionada x 7 c fruit ja madur, en forma de petita núcula, parcialment envoltat pels tèpals x 7 2 Brot de Bilderdykia convolvulus , de tiges volubles i fulles sagitades x 0,5 3 Rumex acetosella subspècie angiocarpus a aspecte general d’aquesta petita agrella anual x 0,5 b fruit madur x 5 4 Rumex crispus a fruit cobert per les tres valves tèpals transformats, amples i enteres x 8 b fruit nu x 8 5 R pulcher a flor masculina, amb dos verticils…

La cutícula gruixuda, lluent o amb aspecte de vernís és un dels caràcters més visibles de les ganodermatàcies, lignícoles i amb porus Són especialment populars les pipes 1 Ganoderma lucidum , amb peu més o menys llarg, que sovint apareixen a terra però també n’és una espècie germana, G applanatum 2 , que pot formar abundants carpòfors sense peu, grossos, damunt caducifolis morts o debilitats Josep Ribot Presenten un cos fructífer que pot viure uns quants anys, amb barret, sèssil o amb peu Llur nom prové del fet que la cutícula del barret és en general lluent, com vernissada, de color bru…

Un exemplar mitjà de manetes arrissades Sparassis crispa , una espècie comestible que creix sobretot a la base dels pins, les arrels dels quals ataca l’himeni es troba a la superfície que mira a terra Josep Ribot Són fongs semblants als peus de rata, però sempre lignícoles i amb les ramificacions denses i aplanades, en forma de ventall més o menys ondulat, que només porten himeni a la cara externa El peu de rata reina o manetes arrissades Sparassis crispa forma fructificacions 10-25 × 35 cm molt denses, que fan ramificacions aplanades, arrissades i entrellaçades,…

Dues higroforàcies del gènere Camarophyllus a dalt, C pratensis , una espècie dels prats i clarianes, que sembla un rossinyol en petit i que, com aquest, és comestible a baix, C virgineus , també de llocs oberts i comestible, si bé és petit noteu les típiques làmines separades i decurrents, pròpies del gènere Manuel Tabarés / SCM i Joaquim Carbó / SCM Aquesta família, tinguda per la més primitiva de les agaricals, és integrada per fongs terrestres, de carpòfors fàcilment putrescibles El barret i el peu tenen un textura anàloga, i per això no són fàcilment separables La cutícula és llisa, i…