Resultats de la cerca

El millor terreny de cacera és la mar Per això els humans practiquem la pesca com una activitat extractiva i limitem al camp lúdic la cacera continental Alguns ocells, com les gavines, els corbs marins o els pelicans, aprofitant la mobilitat que els dóna la seva capacitat de volar, exploten amples zones marines al voltant dels seus nius, però tornen al seus aixoplucs terrestres després de cada expedició pesquera Per contra, determinades espècies més agosarades no toquen terra ferma més que arribada l’hora de la reproducció, un cop l’any i encara És clar que, per poder viure d’aquesta manera,…

Milions de persones d’arreu del món tenen a la boca en aquest mateix moment un producte del Yucatán Milions de persones, en efecte, masteguen xiclet, una goma plàstica elaborada amb el làtex d’un arbre de la selva mesoamericana I més milions encara roden sobre una altra goma igualment originària de la selva neotropical, perquè circulen amb vehicles proveïts de pneumàtics fets de cautxú vulcanitzat, és a dir, fets amb làtex d’un altre arbre de la selva plujosa, en aquest cas de la pluviïsilva amazònica Pneumàtics i xiclets elements emblemàtics, potser com cap altre, de la concepció nord-…

A l’antiga Xina, les ‘dents i els ossos dels dracs’, fòssils de mamífers, s’utilitzaven per a fer preparats medicinals, i els ‘anells de pedra’, probablement fragments d’ossos tubulars petrificats de dinosaure, eren utilitzats pels pescadors com a oportunes plomades per a les xarxes Eren fòssils fets aflorar pel treball secular de l’aigua i el vent, com també pels sovintejats sollevaments geològics De tots els jaciments que fornien aquests preciosos materials, els més cèlebres són els cementiris de dinosaures del Cretaci superior a Mongòlia, al desert de Gobi No és corrent trobar a la Terra…

‘L’arbre que no fa ombra’ o ‘l’arbre de l’infern del Dant’ aquests són els noms que els poetes van donar als sacsaüls De totes les plantes que caracteritzen el desert fred, els sacsaüls són probablement les més conegudes D’alguna manera, en són fins i tot el símbol Però l’estesa opinió que els sacsaüls no fan ombra no és exacta Certament, a migdia, quan el Sol és al zenit, l’ombra dels sacsaüls és imperceptible, però al matí i al vespre els sacsaüls fan una ombra tan lleugera com remarcable, prou agraïda per qualsevol persona que s’hi refugiï a l’època calorosa Als deserts de l’Iran, de l’…

Fang I fibres vegetals I també alguna d’animal Aquests són els materials a l’abast dels humans que viuen a les sabanes africanes a l’hora de construir els seus recers En determinats casos, alguna cinglera provident proporciona refugi i materials més sòlids Normalment, però, la tenda i la cabana fan de casa a la sabana immensa Cases temporals, tanmateix adequades a una vida que l’activitat pastoral tenyeix sovint de nomadisme L’ambient posa els materials, la necessitat i l’enginy els afaiçonen A les sabanes més àrides, la vida dels humans depèn sempre de saber utilitzar de manera sostenible…

Tigre de Bengala Panthera tigris Corel El tigre de Bengala ha encarnat durant decennis l’estereotip d’animal temible Les pellícules exotitzants, sobrades de fantasia i àvides de públic, i els circs partidaris de l’“encara més difícil” han contribuït decididament a l’afaiçonament d’aquesta imatge El tigre, en efecte, passa per ser la fera devoradora d’humans per antonomàsia té la mateixa mala premsa que els taurons, no pas perquè sí anomenats “els tigres de la mar” I el cas és que, malgrat la documentada existència històrica de tigres efectivament agressius i enllepolits de carn humana,…

Canilla de trineu a l'Antàrtida Corel El monument de bronze al gos Togo que s’alça al Central Park novaiorquès és una mostra de l’admiració que ha estat capaç de suscitar la disciplina i la força dels gossos de trineu, en aquell cas adreçada al cap de canilla que el 1925 va protagonitzar a Alaska l’anomenada “cursa del sèrum”, una veritable proesa que va permetre de transportar en només cinc dies els bidons de sèrum que salvaren de morir de diftèria a centenars de persones a la ciutat de Nome, a 1 800 km de l’estació de ferrocarril més pròxima, i enmig d’una tempesta intensa Les diferents…

Les aigües de les estepes i les praderies La combinació d’una quantitat relativament petita de precipitacions i una elevada evaporació fa que el balanç hídric de la majoria de regions del bioma sigui sovint deficitari Tanmateix, a l’hivern, a gran part de les estepes i les praderies s’acumula una quantitat força gran de neu, que a la primavera es fon ràpidament i alimenta els rius i reomple els llacs Els cursos i els plans d’aigua Els rius cabalosos que flueixen a través d’estepes i praderies neixen sovint a les muntanyes o als biomes forestals veïns, ocupats sovint per una part considerable…

La vegetació monsònica L’alternança dels monsons i les estacions intermèdies seques que els separen constitueixen condicions inadequades per a l’establiment de la selva plujosa equatorial o intertropical, com ja ha estat comentat la selva plujosa només es dóna allí on mai no hi ha períodes d’eixut de més de tres mesos de durada El clima monsònic afavoreix la instauració d’un mantell vegetal i de la fauna que hi va associada, prou diferent els anomenats, justament, boscos monsònics La pèrdua foliar per eixut estacional Allà on la pluja estival és adequada, normalment per damunt dels 900 mm,…

La collita espontània Els boscos nebulosos són l’origen de moltes espècies vegetals útils que satisfan necessitats locals o es destinen al comerç internacional Fustes, aliments, plantes medicinals i una multitud d’altres recursos vegetals naturals es troben dins les àrees muntanyenques de boscos nebulosos avui en retrocés arreu del món Les falgueres arborescents i les orquídies Un grup de plantes que és especialment ben representat als boscos nebulosos de l’Amèrica Central i als d’altres llocs és el de les falgueres arborescents Moltes espècies de les famílies de ciateàcies i dicksoniàcies es…