Resultats de la cerca

Durant els primers anys d’existència, els seus membres es coneixien com Estudiants de la Bíblia No fou fins l’any 1881 que es constituí la primera corporació legal de la confessió, que rebé el nom de Zion’s Watch Tower Society El 1896 canvià el nom pel de Watch Tower Bible and Tract Society, i l’any 1955 passà a anomenar-se Watch Tower Bible and Tract Society of Pennsylvania L’any 1914 es creà una nova corporació legal per a Europa, que rebé el nom d’International Bible Students’ Association Russell dirigí la confessió fins que morí l’any 1916, i després el substituïren Joseph Franklin…

Comencen amb els actes del Diumenge des Be, el diumenge abans del dia de Sant Joan El 23 al capvespre la colcada desfila pels carrers on hom, prèviament, ha escampat arena mentre es va formant hi ha hagut any que han arribat a ésser més de setanta cavallers i es dirigeix as Born El caixer senyor i el capellà saluden, en arribar, la gent expectant allà congregada mentre la banda toca les notes típiques del jaleo la comitiva fa un caragol, davant l’entusiasme de la gent, i els cavalls, excitats, s’alcen de mans i, alhora, el jovent s’hi posa davant, coratjosament, dificultant-los…

“Tu, de l’estèril pàram bellesa única, solament plàcid repòs del socarrat viatger, vagarós ton fullam subtil remuga o prega Ets la nota solemne de tristesa a les ruïnes, ton mantell remorós verda clàmide fingeix, silenciós plores brandejant la teva testa Del penetrant olor de tes resines qui et cerca es queda embadalit, i en trepitjar tes baies purpurines, les angoixes i els amors dóna a l’oblit Tu, en la infecunda soledat domines talment petja d’un amor marcit” Són versos del “ Poema de los árboles ” 1932, de l’historiador i escriptor mexicà Angel M Garibay 1892-1967, dedicats al pebrer bord…

L’os és reverenciat per tots els pobles de la taigà, d’Escandinàvia al Japó, d’Alaska fins al Quebec Se l’anomena el ‘senyor del bosc’, l’‘animal savi i sagrat’, el ‘vell d’urpes esmolades’, o més familiarment l’‘avi’ o el ‘bru’ Se suposa que l’os tot ho sent i tot ho comprèn Per això, a l’hora de caçar-lo, se’n parla de manera allegòrica i en veu baixa I abans de matar-lo dins del cau, el desperten, per respecte Un especial interès ritual tenen les relacions dels siberians amb els ossos de la taigà Antigament, per exemple, quan els evenkis s’atansaven al cau de l’os, cridaven com si fossin…

Situació i presentació  És, per molts aspectes, la segona població més important del Moianès i un dels punts aglutinants de la comarca, en algunes matèries tant o més que la mateixa vila de Moià, perquè l’esquarterament d’aquest altiplà entre el Bages i el Vallès Oriental fa que Castellterçol esdevingui pràcticament la capital del seu sector vallesà Castellterçol confronta al S amb els termes de Granera i Gallifa, aquest últim de la comarca del Vallès Occidental a l’W amb Monistrol de Calders a l’E amb Sant Quirze Safaja i Castellcir, i al N amb Moià i l’enclavament de Marfà, pertanyent a…

Situació Església parroquial situada a la part baixa de la població, presidint la Vall de Cardós ECSA - JA Adell L’església parroquial de Santa Maria és troba a la part baixa del nucli urbà de Ginestarre, poble al qual s’arriba des d’Esterri de Cardós La seva situació privilegiada li confereix un ampli domini visual sobre la vall, circumstància que cal atribuir al seu emplaçament dins el nucli urbà JAA-MLIC Mapa 34-9182 Situació 31TCH576177 Història La vila de Ginestarre és coneguda des de l’any 1069, en què els comtes Artau I i Llúcia permutaven amb Hug Sala, fill de Toda, la vila de Lleret…

Ballar, una activitat social Ball del Gambeto Riudaura Montse Catalán Intentar explicar què és la dansa i per què ballem és tan difícil com expressar amb moviments què és el llenguatge convencional o l’escriptura Ballar, una expressió cultural, és també una necessitat instintiva entre els humans els infants es mouen al so d’un ritme que els resulta agradable, sense que ningú els ho demani, pel simple plaer que els produeix Aquesta necessitat de ballar es va educant al llarg de l’evolució de cada persona Com a animals culturals que som, els individus ens anem amarant de les formes de ballar…

Folklores Festivitats, romiatges, rondalles, danses i cançons tradicionals… són només alguns dels diversos elements de la considerada cultura popular que han estat objecte d’estudi des de l’àmbit del folklore Arxiu Roset - Josep M Roset El 1949, la folklorista Maria Leach 1892-1977, responsable de l’ Standard dictionary of folklore, mythology, and legend de la casa Funk & Wagnalls de Nova York, va demanar als seus collaboradors –tots folkloristes o antropòlegs en actiu, la majoria nord-americans o establerts laboralment als Estats Units– una definició del terme folklore per tal com volia…

Una gestualitat catalana Just a l’inici de la novella La ciutat dels prodigis , Eduardo Mendoza escriu el següent fragment “Als fenicis sic els van seguir els grecs i els laietans El pas dels primers va deixar residus artesanals als segons els devem dos trets distintius de la raça, segons els etnòlegs la tendència dels catalans a inclinar el cap cap a l’esquerra quan fan veure que escolten i la propensió dels homes a criar pèls llargs als orificis nasals” Deixant les ironies i els substrats històrics a part, existeix realment una gestualitat catalana Aquesta és una pregunta que se sol fer…

Els orígens de la música Com i on s’origina la música és una qüestió evidentment irresoluble atesa la manca de testimoniatges històrics directes D’altra banda, la música no s’ha entès sempre com una manifestació artística autònoma, sinó que tot sovint ha estat, i continua essent, un complement subsidiari d’altres activitats En determinades civilitzacions tribals, per exemple, no existeix cap paraula que, com el terme “música”, es refereixi tant al cant com a l’expressió instrumental A l’origen no es concep com una realitat autònoma, i encara menys com una activitat amb fins estètics, i sembla…