Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Johannes Vincke
Historiografia catalana
Historiador i eclesiàstic.
S’especialitzà en la història de l’Església del període medieval, orientació en què tingué un paper cabdal Heinrich Fincke, el qual li feu conèixer la importància dels fons documentals catalans Com a resultat de la seva recerca –sobretot a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, però també als arxius de Roma i a d’altres–, publicà Staat und Kirche in Katalonien und Aragon während des Mittelalters 1931, Documenta selecta mutuas civitatis Arago-Cathalaunicae et ecclesiae relationes illustrantia 1936 i Zur Vorgeschichte der Spanischen Inquisition in Aragon, Katalonien, Mallorca und Valencia während des 13…
Johannes Vincke
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador alemany.
S'especialitzà en la baixa edat mitjana i en les relacions entre l’Església i els estats de la confederació catalanoaragonesa Estudià humanitats a Osnabrück i teologia a Friburg de Brisgòvia i a Münster Westfàlia Participà com a voluntari en la Primera Guerra Mundial i fou ferit el 1915 L’any següent entrà al seminari d’Osnabrück, i s’ordenà de sacerdot el 1917 Es dedicà uns quants anys a l’apostolat, i el 1926 retornà a la Universitat de Friburg de Brisgòvia, on es graduà en teologia, història i economia política Allà entrà en relació amb Heinrich Finke , que l’inclinà a l’estudi dels temes…
Manufactures del Suro, a Palafrugell
Tres homes de la casa Bender Anunci de Fills de HA Bender Anuario de la Exportación , 1901 Fills de HABender era la primera empresa surera al final de segle Bender era el nom d’una família i d’una empresa surera alemanya amb seu a Frankental Baviera Era una empresa manufacturera i al començament comprava la primera matèria a l’Empordà La seva sucursal empordanesa, a Sant Feliu de Guíxols, s’establí el 1851 i aleshores era purament comercial comprava el suro i l’exportava a Alemanya, on el treballaven Cap al final del segle XIX el comerç es convertí en fàbrica a nom de Fills de H A Bender En…
Spanische Forschungen der Görresgesellschaft
Col·lecció científica de la Görresgesellschaft, publicada per l’editorial Aschendorff, de Münster (Westfàlia), inicialment sota la direcció de Konrad Beyerle, Heinrich Finke i Georg Schreiber.
Des del 1928 n'aparegué una primera sèrie, titulada Gesammelte Aufsätze zur Kulturgeschichte Spaniens que conté estudis, en general força seriosos, sobre diversos aspectes de la història cultural hispànica, sovint en català o sobre temes catalans A partir del 1931 començà una segona sèrie, de monografies, entre les quals cal destacar Staat und Kirche in Katalonien , de Vincke 1931, i Schutzgedanke und Landesherrschaft im östlichen Pyrenäenraum 9-13 Jahrhundert , d’Odilo Engels
Estudis Romànics (ER)
Historiografia catalana
Revista de filologia publicada des del 1949 (amb data 1947-48) per l’IEC sota la direcció de Ramon Aramon i Serra.
El caràcter erudit i l’empara acadèmica en possibilitaren la publicació Aparegué de manera aperiòdica fins al número 20 1987-91 i, després de la mort del seu fundador 2000, s’ha consignat la direcció a Antoni M Badia i Margarit La seva atenció s’ha centrat en les llengües i literatures romàniques, especialment la catalana, però sense descuidar la dimensió històrica Hi han collaborat eminents romanistes catalans, entre d’altres, Miquel Coll i Alentorn, Ferran Soldevila, Ramon Gubern, Jordi Carbonell, Jordi Rubió i Balaguer, R Sugranyes de Franch, Antoni Comas, E Serra i Ràfols, Ricard Blasco i…
Martí Montaner, a Palamós
Josep Montaner inicià les activitats taperes de la família l’any 1852 a Calonge El 1861 tenia 40 obrers, una empresa mitjana en aquella època Descarregadors de suro al port de Palamós El 1871, Josep Montaner traslladà el negoci i la fàbrica a Palamós, sota la raó social de J Montaner i Companyia El seu fill, Martí, s’hi havia incorporat Martí Montaner i Coris serà el qui transformarà aquella empresa mitjana en una gran empresa, des del moment en què anirà a nom seu M Montaner i Companyia, el 1882 La fabricació era de taps Al final de segle, per servir als seus clients principals, obrí dues…
Taps de suro. 1908-1929
L’esclat de la cervesa anglosaxona i del vi i del champagne francès i la història del cava català iniciat al darrer terç del segle XIX inclou una peça bàsica els taps de suro que es fabriquen especialment a tres comarques catalanes la Selva, el Gironès i el Baix Empordà La cervesa, el vi, el xampany i el cava es venen, viatgen i es conserven de la manera que ho fan gràcies, en bona part, als taps de suro catalans Amb la cervesa hi hagué un canvi el tap de suro desaparegué, substituït per un tap metàllic amb un disc de suro a l’interior Alzines i empreses Taps de suro grans fabricants i places…
Heinrich Finke
Historiografia catalana
Medievalista alemany.
Vida i obra S’especialitzà en la corona catalanoaragonesa i en la història de l’Església Catòlica de la Baixa Edat Mitjana Fou professor a Münster i, a partir del 1899, a Friburg Arran de la seva investigació sobre el concili de Constança que culminà amb l’edició de les Acta Concilii Constantiensis , I-IV, 1896-1928, descobrí la riquesa de l’ACA, que es convertí en una font de primer ordre no tan sols per a aquella recerca, sinó per a altres treballs posteriors Així, publicà les Acta Aragonensia 3 vol i 2 suplements, 1908-36, considerada la millor collecció diplomàtica sobre el regnat de…
Congressos d’Història de la Corona d’Aragó
Historiografia catalana
Reunions de periodicitat irregular i de caràcter internacional, on s’estudien els diversos aspectes històrics, polítics, econòmics i culturals dels regnes de l’antiga Corona d’Aragó (s XII-XVII).
Celebrats al llarg de tot el s XX, han constituït un marc, difícilment superable, que reuneix especialistes de tot el món sobre la història medieval i moderna de la Corona d’Aragó i on es discuteixen les noves tesis i els avenços de les recerques El primer congrés Barcelona 1908 fou celebrat per commemorar el naixement de Jaume I A partir de llavors se n’han organitzat disset més, el darrer dels quals tingué lloc també a Barcelona 2000 Si bé no se’n fixà la periodicitat, els darrers cinc congressos s’han celebrat regularment cada tres anys Les trobades tenen lloc, alternativament, als antics…
Catalogació de les monedes episcopals i comtals vigatanes
Art romànic
Arxiu Leandre Villaronga i de l’Arxiu Balaguer-Crusafont Aquesta és la primera ocasió en la qual podem presentar una catalogació exhaustiva dels exemplars coneguts de les monedes vigatanes, tant de les episcopals com de les comtals Un primer intent, contingut al corpus de la moneda comtal, publicat per nosaltres l’any 1979 contenia 89 exemplars, amb 81 peces reproduïdes i 8 d’indeterminades Val a dir, però, que la baixa qualitat de les illustracions li donen ben poca utilitat des del punt de vista iconogràfic i, per tant, hom no pot fer-se càrrec dels aspectes artístics de la moneda Amb motiu…