La construcció de les catedrals gòtiques es duia a terme sota la direcció tècnica d’un mestre d’obres, el perfil professional del qual va evolucionar des de la pràctica artesanal a peu d’obra cap a una concentració preferent en les tasques del projecte, prefiguradores de l’arquitecte modern. Un dels passos decisius dintre d’aquest procés evolutiu va ser l’adopció del dibuix com a mètode de disseny per tal de respondre a la creixent complexiitat que revestia la planificació de les obres de les catedrals.
Les notícies sobre dibuixos d’arquitectura no són rares en la documentació catalana dels segles XIV i XV, en què són anomenats mostres, traces o trasllats. Aquests en són alguns testimonis:
L’any 1306 el rei Jaume II ordenava que li fos proporcionat un bon artista que dibuixés la torre de Paterna, ja que volia fer una construcció semblant a Catalunya. L’any 1346 el mestre d’obres de la catedral de Tortosa, Bernat D’Alguaire, va anar a Avinyó per «veure obres» de les quals va fer «treslats e mostres». En fer-se càrrec de l’obra de Santa Maria de Santa Coloma de Queralt, l’any 1348, el mestre Andreu Copons va presentar un dibuix amb el seu propi projecte.
El 1376 Andreu Julià, mestre d’obres de la catedral de Tortosa, se’n va anar a Lleida per tal de dibuixar en un pergamí el campanar de la Seu Vella. El 1416 es diu que quan el bisbe i el capítol de Girona haguessin pres una decisió sobre la forma com havia de ser continuada la catedral (una o tres naus) fossin escollits dos dels arquitectes consultats per fer i pintar un patró de la continuació de l’obra. L’any 1418 s’encarregava a Llorenç Tosquella la realització d’un dibuix sobre pergamí de l’obra de la Seu de Mallorca.
El 1426, quan Guillem Sagrera contracta la Llotja de Palma es diu que l’obra serà duta a terme «segons les mostres per aquell dit Guillem als dits honorables obrers dadas i lliuradas».
S’observa, doncs, que una part de les notícies sobre dibuixos d’arquitectura fan referència a projectes pròpiament dits, però que també eren relativament habituals els dibuixos sobre edificis ja existents, a fi de fer-los servir com a model.
Entre els dibuixos que s’han conservat fins al segle XX destaquen els de la catedral de Tortosa (tot i que actualment un d’ells es dóna per perdut) i el projecte de la façana de la catedral de Barcelona realitzat pel mestre Carií l’any 1408.
Però n’hi ha d’altres d’igualment interessants, encara que menys coneguts, com el que traça la secció octagonal del campanar de Sant Feliu de Girona, probablement degut a Pere Sacoma, que l’any 1368 va ínicíar-ne la construcció.
Els dibuixos d’arquitectura relacionats amb la catedral de Tortosa són dos i daten de mitjan segle XIV. Un d’ells, conservat a l’Arxíu Capitular d’aquella ciutat, està fet a tinta sobre pergamí i sí s’observa de prop també s’hi poden veure marques de compàs. Una inscripció a l’anvers identifica el qui molt probablement és l’autor, Antoni Guarc.
Aquest dibuix representa la planta de la capçalera d’una església de tres naus. Hi ha coincidències molt significatives amb la planta «real» de la catedral de Tortosa (pàgina 200), però també diferències, sobretot a partir del primer tram de la nau. Són diferents, per exemple, les proporcions dels trams i també un cimbori que Antoni Guarc va projectar sobre el creuer però que no va ser realitzat. El segon dels dibuixos que es conservava a Tortosa, però que es va perdre arran de la Guerra Civil, s’ha cregut que corresponia al disseny d’una cara exterior d’una capçalera, escalonada en tres nivells (capelles, deambulatori, nau central). Era obra del mestre Benet Basques (Vazquez?) de Montblanc i crida l’atenció per l’interès amb què hi són representats traceries i pínacles. Aquest segon dibuix el coneixem mitjançant la reproducció que Matamoros va incloure en la seva monografia de la catedral de Tortosa. Com el de Guarc, sembla que s’hauria de datar devers el 1345, al moment que s’estava gestant el començament de la nova catedral. Això obliga a plantejar-se la raó de ser d’aquests dibuixos. S’ha dit que podria tractar-se d’aportacions a un concurs de projectes previ a la construcció de la nova catedral. Però a la llum del procés seguit per a la definició del projecte de l’església de Sant Pere de Reus, molt ben documentat a començament del segle XVI, no sembla necessari suposar l’existència d’un concurs. Podria tractar-se de les aportacions dels diversos mestres consultats pel capítol o aportacions espontànies davant d’aquest a l’hora de definir la forma de la nova catedral.
A la vista de les aportacions rebudes, el capítol hauria optat per un projecte de síntesi, i hauria escollit el que li interessava més de les diverses opcions. És evident que les propostes d’Antoni Guarc van ser molt tingudes en compte per al disseny de la capçalera, i hem de suposar que també van ser-ho les de Bernat D’Alguaire, el mestre que finalment va començar la catedral. Els dibuixos com el de Basques no són gaire habituals entre els que s’han conservat d’època gòtica. El paral·lel més directe que pot assenyalar-se es troba al cèlebre àlbum de Villard de Honnecourt, on es veuen les cares exterior i interior de la capçalera de la catedral de Reíms. En canvi, els dissenys de capçaleres com el de Guarc són bastant més freqüents. Al mateix àlbum de Villard n’hi ha diversos exemples, però sobretot destaca el paral·lelisme amb un pergamí dibuixat que es troba a l’arxíu de la catedral d’Estrasburg i que representa per les dues cares les capçaleres de les catedrals de París í d’Orleans. Aquest pergamí data de començament del segle XIV.