Situació
Església romànica ampliada successivament per una segona nau amb el seu absis, capelles laterals formant una tercera nau i un campanar massís sobre aquesta nau de migdia.
F. Tur
L’església de Santa Maria centra el petit nucli rural de Vilert, situat al nord del terme municipal, a la dreta del Fluvià.
Mapa: L39-11(285). Situació: 31TDG852693.
Per accedir-hi des d’Esponellà, cap del municipi, cal seguir la carretera que en poc més de 2 km mena a Bàscara. (MLIR)
Història
Aquesta església fou reconeguda com a possessió del monestir de Banyoles el 844, i posteriorment confirmada en els preceptes de Carles el Calb (866), Lluís el Tartamut (878) i Carles el Simple (916). El lloc de Valadert és esmentat el 966 en el testament del comte Sunifred de Cerdanya i Besalú, i el de Villa erte, en un document del comte Miró, el 977. Posteriorment trobarem Vilazerto (1156), Vilaserto (1216), Villacert (1219) i Vilavert (1364). (ASA)
Església
L’església de Santa Maria de Vilert roman avui dia com una construcció d’una nau amb volta de canó ampliada a banda i banda per capelles laterals, i una altra nau alçada en reformes posteriors.
L’absis és semicircular i cobert amb quart d’esfera; al costat de tramuntana hi ha un segon absis, que forma, amb l’ampliació de migdia, una mena de creuer.
Planta de l’església on es poden llegir bé totes les ampliacions i transformacions sofertes al llarg del temps.
J. Moner i J. Riera
Sobre aquesta ampliació hi ha un campanar que té la base buidada i que resta adossat al mur de migdia.
La portalada, a ponent, correspon a una renovació del segle XVI, com també la nau de migdia, que fou sobrealçada, i el cor.
Els paraments, allà on és possible observar-los, indiquen diferents sectors constructius: la nau central amb pedra de riu escairada de petites dimensions i junta sobresortida, l’absis de tramuntana amb el mateix tipus d’aparell disposat més toscament, i, finalment, la torre campanar amb pedra sorrenca ben tallada, en filades regulars i carreus d’uns 25/30 × 30/45 cm.
Si bé la presència de l’absis lateral fa pensar que la construcció original constava d’una nau amb tres absis i creuer, a la qual fou adossada posteriorment la torre campanar —hipòtesi que no podrà comprovar-se mentre no s’hi realitzin prospeccions—, no s’ha de descartar la possibilitat que l’absis de migdia no s’hagués construït mai, o fins i tot, que el que hi ha a tramuntana s’afegís amb posterioritat.
Així les coses, i d’acord amb les característiques arquitectòniques, podem situar la nau i l’absis centrals com a obra del segle XI, l’absis de tramuntana en la mateixa època o una mica posterior i la torre campanar ja al segle XIII o a la darreria del XII. (JMC-JRM)
Bibliografia
- Monsalvatje, XVI, 1908, pàgs. 249-250: Constans, 1985, pàg. 80.