Situació
Església en posició dominant sobre el petit nucli del mateix nom, que té a la façana de ponent un campanar d’espadanya tardà.
ECSA - A. Roura
L’església de Sant Bartomeu és situada a la part alta del llogaret de Bajande, que és a prop del torrent que baixa de la Balladosa, 1 km a llevant del poble d’Estavar i a 3 km de Sallagosa.
Mapa: IGN-2250. Situació: Lat. 42° 28’ 9” N - Long. 2° 2’ 2” E.
Per a arribar-hi cal anar fins a la part superior del poble de Bajande, des d’on surt un carrer que porta fins a l’església. El recorregut és aproximadament d’uns 150 m. (LICS-JCR-ERR)
Història
L’església de Bajande és esmentada com a parròquia (Baiamite) en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, datada el 819, que sembla que fou redactada al final del segle X. A més d’aquesta menció, un dels primers esments d’aquesta església data del 6 de novembre de 1010; es tracta de la publicació sacramental del testament del bisbe Sal·la d’Urgell, que fou jurat sobre l’altar d’aquest temple (“… perhunc locum venerationis sancti Bartolomei chuius baselica sita in Vibaiamtte…”), amb l’assistència, com a testimonis, del bisbe Ermengol, d’Isarn arxipreste, d’Unifred arxilevita i d’altres clergues i laics. Uns anys més tard, el 13 de maig de 1044, la documentació consigna el testament d’Isarn, el qual, entre moltes altres deixes, manà donar a l’església de Sant Bartomeu de Bajande, “ad ipsa dedicatione”, sis mancusos del preu de la venda del seu cavall. Mesos després, el 22 de setembre del mateix any, hom sap que sobre l’altar de l’església de Sant Bartomeu, fou jurat el testament sacramental del levita Guitard, amb la presència del jutge Isarn, el prevere Joan i d’altres.
L’església de Bajande, tot i que consta com a parròquia en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, posteriorment, al llarg de l’edat mitjana, perdé probablement la categoria d’església parroquial, ja que no figura esmentada en la relació de parròquies que pagaren la dècima recol·lectada a la diòcesi d’Urgell els anys 1279 i 1280, i tampoc no consta entre les esglésies que foren visitades entre els anys 1312 i 1314 pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona. (MD-MLIR)
Església
Planta d’aquest senzill edifici romànic on destaca la sagristia tardana adossada a la banda sud de l’absis.
E. ventosa
Es tracta d’una església d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular i acabada a ponent amb un campanar d’espadanya de grans dimensions, refet amb poc encert. El temple és de línies senzilles sense cap mena d’ornamentació; les parets són fetes de materials pobres, pedres de diversa naturalesa sense desbastar i mal afilerades, travades amb argamassa. El parament és arrebossat en algunes parts de l’edifici, i a l’interior presenta un lleuger atalussament.
La nau no és gaire gran, de planta gairebé rectangular, coberta amb volta de canó de mig punt. Rep la llum a través d’una obertura en forma de sagetera a la façana de ponent i una finestra moderna a la de migjorn, oberta entre la porta i l’absis.
L’absis, tan llis com la nau, és de planta semicircular peraltada i té una finestra central amb l’arc fet de pedres sense treballar, ara paredada a l’interior. L’amplada de l’absis és gairebé igual a la de la nau i això fa que li manqui l’arc presbiteral, de manera que ambdós cossos s’acoblen amb un lleuger reclau. La volta que cobreix l’absis és de quart d’esfera.
L’església a migdia té adossada una sagristia que amaga una tercera part de l’absis amb la data de 1747 a la llinda de la porta.
Sota l’altar barroc del 1743, hi ha les pedres d’un altar anterior, que possiblement és el primitiu. També es conserva al fons de l’església una pica baptismal d’immersió de forma bombada.
Per les característiques que presenta, tot i que és difícil de datar per la simplicitat, podria tractar-se d’un edifici del final del segle XI o de l’inici del XII. (EVS)
Bibliografia
- Baraut, 1980, vol. III, doc. 314, pàgs. 144-146; 1982, vol. v, doc. 577, pàgs. 105-106 i doc. 579, pàgs. 107-108
- Cazes, 1990, pàg. 10
- Ordeig, 1993, vol. I (I), doc. 1, pàg. 1-8