Situació
Bonica torre de defensa, característica pel parament fosc dels murs i els carreus de marbre blanc que marquen les sageteres.
ECSA - A. Roura
La torre de Goà es dreça al cim del puig més destacat de la serra de Goà, a 1 268 m d’altitud. Es troba al SE i a 1,5 km en línia recta del poble de Saorra, a migdia del coll de Jou i del pic de Mates Roges. L’indret és àmpliament dominant sobre les valls de la ribera de Cadí, a llevant, i de Saorra, a ponent.
Mapa: IGN-2349. Situació: Lat. 42° 31’ 25” N - Long. 2° 22’ 43” E.
Per a arribar-hi des de Saorra, cal seguir la carretera D-6 en direcció a Pi i agafar, a mà esquerra, la pista que porta fins al coll de Jou. Des del poble de Castell de Vernet un altre camí arriba fins al coll i enllaça amb l’anterior. Del coll de Jou hom pot pujar fins a la torre per un viarany costerut, de poc menys d’1 km.
Història
Aquesta torre —de la qual es disposa fins ara de dues notícies documentals, ambdues d’època tardana— potser va ésser construïda en temps dels reis de Mallorca, a la darreria del segle XIII, com succeí amb altres torres rodones del país.
Com a hipòtesi, es pot suposar que va ésser erigida pel monestir de Sant Miquel de Cuixà o pel de Sant Martí del Canigó, institucions poderoses de la zona amb possessions al terme de Saorra. Fos com fos, la primera referència documental data de l’any 1389, quan era sota la jurisdicció de Berenguer III d’Oms, el qual l’any 1381 havia obtingut en franc alou de l’infant Joan les justícies i la jurisdicció militar dels castells i llocs de Torèn, Mentet, Pi, Aituà i altres poblacions.
Pel seu emplaçament, la torre de Goà era una guaita perfecta damunt dels camins antics que del Conflent menaven a l’Alt Vallespir i terres del comtat de Besalú. A més, devia ser una torre de senyals que enllaçava aquest sector del Conflent amb les guaites del Rosselló.
La torre de Goà encara consta que era utilitzada per l’exèrcit l’any 1670, ja que hi ha menció de les despeses efectuades pels seus guardians.
Torre
Plantes i secció de dos nivells de la torre.
R. Mallol, segons informació de F. Lefevre
És una torre cilíndrica amb la base lleugerament atalussada. Té un diàmetre intern de 2, 85 m i el seu mur fa 1,10 m de gruix.
Es manté en una alçada de 9 m, però el contorn superior del mur és irregular, molt escalabornat a causa de la destrucció per causes naturals. Una volta cupular de pedra morterada corona la part conservada de la torre. L’existència d’una trapa en aquesta volta evidencia que hi hagué un pis superior o una terrassa.
L’espai intern de la torre és totalment buit. Havia estat dividit en tres plantes per mitjà de dos trespols de fusta, dels quals són testimonis els encaixos de les bigues en el mur.
A tot el volt de la torre i a cadascun dels dos pisos superiors s’obren espitlleres, en espais regulars. Les del pis intermedi són excepcionalment grans, gairebé tenen el doble d’alçada que les del rengle més alt. En aquest pis alt es mantenen les seves 7 sageteres, més o menys senceres. En el pis intermedi n’hi ha 6. Un gros esvoranc o forat informe en el mur ha destruït la setena espitllera o, més probablement, una porta, en posició elevada. Actualment, s’accedeix a l’interior de la torre per un altre forat irregular que ha estat practicat a la seva base.
Vista interior de la torre amb les esqueixades de les sageteres i la volta cupular que la cobreix.
ECSA - A. Roura
El parament de la torre es caracteritza pel color molt fosc, negrós, a causa de l’ús generalitzat de blocs d’esquist de la mateixa contrada, que només han estat desbastats. En canvi, els marcs de totes les sagetes han estat fets amb carreus de marbre blanc, segurament de les pedreres de Pi. Aquests carreus han estat ben escairats i allisats. Contrasten fortament amb l’aparell del mur, tant per la seva talla acurada com per la diferència del color de la pedra.
L’estructura general de la torre de Goà, incloses les espitlleres grans i ben aparellades, recorda altres torres rodones de guaita i senyals dels comtats nord-pirinencs, com ara les de Madaloc (Portvendres), la Maçana (Argelers) i la torre del Far (Talteüll). Com aquestes, pot datar d’un moment força avançat del segle XIII, de l’època dels reis de Mallorca, com ja s’ha dit, o bé de la primera meitat del segle XIV.
Bibliografia
- Ponsich 1980*, pàg. 99
- Pous, 1981a, pàg. 41; 1981b, pàgs. 43 i 108
- Tocabens i altres, 1983, pàg. 13
- Cazes, 1989, pàg. 41