Situació
Interior de l’església vers ponent amb un arc toral escanyat, element que denota l’origen preromànic de l’edifici.
ECSA - A. Roura
Aquesta església parroquial presideix el poble homònim, situat al sud de Bages de Rosselló i al nord de Banyuls dels Aspres.
Mapa: IGN-2549. Situació: Lat. 42° 34’ 57” N - Long. 2° 52’ 4,8” E.
Per a arribar a Sant Joan la Cella des de Perpinyà, cal agafar la carretera N-9 en direcció al Voló. A l’altura de Vilamulaca, a mà esquerra, s’ha d’agafar la carretera D-2, que en un curt recorregut porta fins al poble.
Història
L’actual parròquia de Sant Joan la Cella és la successora d’una cel·la benedictina dependent de Sant Genís de Fontanes. Pels voltants de l’any 800, el religiós Sentimir, presentat pel seu successor Assaric en un precepte del 819 atorgat per Lluís el Piadós a Sant Genís de Fontanes com a fundador d’aquesta abadia, creà en llocs diversos unes cellae o cel·les “on congregà monjos, cultivà les terres, plantà vinyes i oliveres i construí edificis on els monjos poguessin menar la vida regular”. Entre aquestes hi ha, esmentada en el mateix precepte, la cel·la de Sant Joan Evangelista, prop de la vila de Banyuls dels Aspres, junt amb l’estany, les terres, els delmes i les primícies. Aquesta mateixa possessió fou confirmada a Sant Genís de Fontanes per un precepte del rei Lotari de l’any 981, el qual dona com a límits del terme de Sant Joan la Cella els camins d’Elna a Banyuls dels Aspres, el camí de Brullà a Vilamulaca, i de Vilamulaca a Elna i al “santuari” (sacellum) de Darnago (avui Mas Tardiu).
El topònim Sant Joan la Cella apareix com a tal per primer cop el 1188, en un privilegi d’Alfons II per a Sant Andreu de Sureda (Sanctus Johannes de Cella).
Sant Genís de Fontanes posseïa encara la senyoria d’aquesta cel·la al principi del segle XIV, ja que el 1308 Jaume II de Mallorca confirmava a l’abat Pere d’Ardena tota jurisdicció sobre Sant Genís, Sant Joan i Brullà. Però una trentena d’anys més tard (12 de gener de 1339), Jaume III de Mallorca concedia a Dalmau I de Banyuls Falta justícia civil i criminal sobre Sant Joan la Cella (sense que hom sàpiga si havia estat cedida anteriorment o no per Sant Genís). La dinastia feudal dels Banyuls conservà l’alta jurisdicció fins l’any 1481, en què per ordre de Lluís XI la senyoria de Banyuls, amb Sant Joan la Cella, fou confiscada a Francesc de Banyuls, posada a l’encant i comprada per Llorenç Paulet, burgès de Perpinyà (i cònsol el 1480), el qual esposà el 1484 Anna Martí, filla del burgès i excònsol Ermengol Martí. Llur fill, Ermengol de Martí (mort després del 1515), conservà, malgrat la restitució del Rosselló al rei d’Aragó, les senyories paternes, les quals es transmeteren als seus descendents fins el 1635. Aquest any, l’abadia de Montserrat obtingué del rei, com a creditora dels Martí, la senyoria de Banyuls, la qual conservà fins a la Revolució Francesa, mentre que Sant Joan la Cella retornà totalment a Sant Genís de Fontanes (monestir sotmès a Montserrat des del 1507).
Església
Porta preromànica de la façana de ponent, amb el naixement de l’arc darrere els brancals.
ECSA - J. Ponsich
Planta de l’església amb indicació de les parts d’origen preromànic.
P. Ponsich
Es tracta d’un edifici força modificat. Tota la part oriental d’aquesta església, d’una sola nau, fou reconstruïda al segle XVII. Tanmateix conserva el tram occidental de la nau preromànica, amb la porta occidental, que probablement es remunta al segle IX.
La nau apareix com si hagués estat coberta de fusta sobre arcs de diafragma (s’ha conservat el de l’extrem de ponent, amb el naixement de l’arc darrere dels brancals). La porta preromànica, amb un arc de mig punt (i no de ferradura), presenta també el típic perfil escanyat, amb l’arrencada de l’arc per darrere dels brancals.
A l’església de Sant Joan la Cella es conserva un capitell, utilitzat com a pica beneitera, que procedeix de Sant Andreu de Sureda.
Bibliografia
- Abadal, 1926-50, vol. II (I), pàgs. 205-213
- Cazes, 1990, pàg. 8.